La crisi no fa por als petits comerços
Sobreviure a la crisi (I)
Crisi, sí, però, en general, poca i en funció del tipus de negoci. És el resum que es pot fer de com ha afectat la famosa crisi econòmica als botiguers catalans. Els que més ho pateixen són aquells que venen productes que no són de primera necessitat, com ara mobles i cotxes, però la resta han notat molt poc la falta de liquiditat que afecta bancs, empreses i particulars.
"El que patim és l'efecte psicològic de la crisi. Un 85% de la gent ara pot comprar el mateix que fa tres o vuit mesos, perquè cobra el mateix sou, però es reté", explica Jordi Vilaprinyó, propietari de la llibreria Arola de Molins de Rei (Baix Llobregat) i president de l'Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC). Vilaprinyó no nota la crisi, ja que, a part de tenir la botiga a l'eix comercial del municipi, ara està en temporada alta per l'inici del curs escolar, gràcies al qual ven llibres de text i aquells de lectura obligada de les diferents assignatures. Vilaprinyó, doncs, manté el ritme, tot i que ha notat "un alentiment en la venda de llibres per a adults", que, en tot cas, ha estat gairebé imperceptible.
Per contra, Emiliano Maroto, propietari d'una botiga de mobles d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), explica que les seves vendes han baixat "entre un 15% i un 20% aquest any", un retrocés que ha notat especialment en el segon trimestre i el tercer. "No és un percentatge alt -comenta-, perquè tinc diversificada l'oferta. Ara tenim més productes de decoració i mobles auxiliars", que els clients poden pagar sense haver de demanar un crèdit.
I és que, ara per ara, amb els bancs secs per la falta de liquiditat, "estem esperant que ens autoritzin moltes operacions que en una altra època ja estarien tancades", recorda Maroto. Sigui com sigui, aquest botiguer no pateix per al seu futur, perquè les seves despeses són relativament baixes en tractar-se d'una empresa familiar. A més, "el servei de muntatge dels mobles està externalitzat i, si no en munten, no pago", diu.
D'altra banda, en Ramon Creus regenta Cal Tuta, una botiga de fotografia i estanc alhora, a Artés (Bages), i diu que no pateix especialment els efectes de la crisi, però que també ha tingut "problemes amb els bancs" quan va haver de refinançar el negoci perquè l'entitat amb què feia totes les operacions "em va lligar de mans i peus" i ara ell no en troba cap altra que li ofereixi facilitats. Creus explica, a més, un greuge comparatiu que afecta el petit comerç: "Si tingués tres o quatre dies per retardar els venciments, no necessitaria crèdits -es lamenta-, però no ho puc fer. I les grans superfícies paguen a 180 dies".
Innovant s'aguanta millor
Com a contrapartida d'aquesta situació, Creus reconeix que les vendes de tabac i jocs d'atzar -també n'ofereix a la seva botiga- "és difícil que entrin en crisi" i fins i tot creu que les vendes de l'estanc "es multipliquen" en èpoques com aquesta. Amb tot, Creus defensa que l'única manera de superar les anades i vingudes de l'economia és saber "posar-se al dia i afrontar els reptes", com, per exemple, en el seu cas, la fotografia digital, en què fa vint anys que va fer la primera immersió.
Qui no ha notat pràcticament gens la crisi en el seu negoci és Miquel Querol, propietari de Calçats Miquel Querol a Ripollet. Segons explica, les seves vendes van baixar a l'estiu "un 2%" respecte a l'any passat. De tota manera, reconeix que ara "l'acte de compra és diferent. Quan la gent té diners, és més ràpida a l'hora de gastar, però ara s'ho mira més". Aquest canvi de mentalitat es nota especialment en el calçat infantil. En aquest tipus de producte "la gent demana la mateixa utilitat, però més barata, perquè no està disposada a gastar més, perquè aquestes sabates duren poc", explica Querol, de manera que gasten el mateix però allarguen en el temps la despesa.
Els costos reduïts i el fet de treballar amb proveïdors petits fan que les sabateries pateixin poc la crisi. "Som flexibles, estem acostumats a adaptar-nos als canvis de temps o a les crisis", afirma Querol.
