La Generalitat ajudarà les empreses a mitigar les polítiques proteccionistes de Trump

Nou ordre mundial

En primer lloc, assenyala el nou ordre mundial, més fragmentat i multialineat. La victòria de Donald Trump implica un gir significatiu en l’escenari geopolític mundial amb una previsible política exterior més transaccional i aïllacionista que acceleraria la fragmentació del multilateralisme i provocaria una major competència entre potències. En aquest sentit, l’informe apunta l’impacte que poden tenir les noves relacions dels EUA amb la Xina, inclosa la situació de Taiwan amb el gegant asiàtic, però també amb Europa, amb la crisi d’Ucraïna, i amb l’Orient Mitjà.

En aquest nou ordre mundial també hi destaca el paper del Sud Global i dels BRICS+ que, amb la Xina com a líder, busquen establir aliances per defensar els seus interessos davant la fragmentació actual. Finalment, també destaquen els desafiaments per a la Unió Europea (UE) en un període d’erosió de la confiança en les institucions i d’ascens de partits d’ultradreta i euroescèptics. Aquesta dinàmica, sumada a la debilitat de l’eix franco-alemany, podria facilitar l’aparició de nous lideratges i una reorientació de les polítiques europees, incloent-hi temes d’immigració, defensa i sostenibilitat.

Proteccionisme

El segon element que destaca l’informe fa referència al proteccionisme i la reducció del comerç mundial i reorientació dels seus fluxos. Una tendència que s’accentuarà amb la tornada al poder de Trump, que ja ha anunciat la seva intenció d’imposar aranzels universals, entre altres mesures, amb l’objectiu de reduir el dèficit comercial estatunidenc. Aquesta política proteccionista afectarà la indústria i, sobretot, sectors com l’automòbil, l’aeri, la siderúrgia, el químic i el farmacèutic, i pot provocar tensions inflacionistes, una reducció del comerç internacional i una desacceleració econòmica global. A més, l’estancament del comerç mundial s’acompanya de canvis en la distribució dels fluxos comercials, a conseqüència de les disrupcions en el transport marítim i l’augment dels costos del transport.

Atès el seu fort grau d’internacionalització, l’economia catalana no serà aliena a aquest context global complex. S’estima que la política proteccionista de Trump podria reduir 0,2 punts percentuals el PIB català i afectaria més de 3.100 empreses que exporten regularment als EUA. L’informe destaca la importància que les empreses s’anticipin als canvis, amb mesures com la diversificació de mercats, les estratègies de multilocalització de filials i l’aprofitament dels potencials acords comercials de la UE amb tercers, per exemple.

Lideratge tecnològic

En tercer lloc l’estudi apunta a la intensificació de la pugna pel lideratge tecnològic i el retard de la UE en aquesta qüestió. La guerra comercial que va començar amb l’Administració Trump el 2018 ha evolucionat amb el govern de Biden, que ha implementat restriccions significatives a l’exportació de xips avançats i tecnologia relacionada amb la Xina. Aquestes polítiques han provocat que la Xina respongui amb restriccions al comerç de matèries primeres crítiques, essencials per al desenvolupament de semiconductors i bateries, aprofitant la seva posició dominant en l’extracció i processament d’aquestes.

En aquest context, apunta el document, la UE s’enfronta al repte de mantenir la seva competitivitat tecnològica davant dels EUA i la Xina. Malgrat els esforços per reindustrialitzar i desenvolupar tecnologies avançades, la UE continua endarrerida, especialment en àrees com els semiconductors, la intel·ligència artificial (IA) i la mobilitat elèctrica. En aquest sentit, l’informe constata que la competència entre les grans potències en tecnologia, espai i ciberespai crea un escenari complex que tindrà repercussions significatives per a la política global, la seguretat i l’economia, tant per als estats com per a les regions com Catalunya.

Emergència climàtica

En quart lloc es fa referència a l’emergència climàtica, que segueix assolint nivells alarmants amb la superació de nous rècords tant en les emissions de CO2, com en la temperatura mitjana global. Malgrat l’acceleració del desplegament d’energies verdes els darrers anys, principalment als països avançats i la Xina, la transició cap a una economia neutra està essent un procés més lent del que seria desitjable i els combustibles fòssils seguiran tenint un paper important. Tanmateix, la creixent electrificació de les economies avançades i de la Xina fa preveure una menor demanda de petroli. Això, sumat al previsible augment de la producció als EUA, provocaria una tendència baixista del preu del barril, fet que aniria en contra de la descarbonització. La política energètica europea ha experimentat importants transformacions, tant per la voluntat de descarbonització com per la necessitat de reduir la dependència energètica de Rússia arran de la guerra amb Ucraïna.

A Catalunya, amb l’emergència climàtica i els períodes extrems que està patint el país, és imprescindible accelerar la descarbonització i assolir la neutralitat climàtica. Ara bé, les energies renovables assoleixen només el 6,4% del total de l’energia primària i menys del 19% de la generació elèctrica. El baix desplegament d’energia renovable fa difícil substituir l’energia nuclear que es deixarà de produir a partir del 2030. Per tot plegat, s’apunta la urgència de redreçar la pèrdua de sobirania energètica que suposarà l’apagada nuclear i reduir el potencial d’atracció de nous projectes tecnològics intensius en energia com la IA.

Baixa productivitat europea

La cinquena gran temàtica que aborda l’estudi és la baixa productivitat com a gran repte d’Europa. L’informe indica que es tradueix en un creixement econòmic limitat i en una menor competitivitat global, amb factors que contribueixen a la situació, com la menor dimensió empresarial, la concentració en sectors de baix valor afegit, la insuficient inversió en R+D, l’escassetat de talent i l’envelliment de la població. L’informe recull la necessitat de Catalunya d’abordar els reptes de manera integral per millorar la seva productivitat i competitivitat. La col·laboració publicoprivada ha de promoure la creació d’empreses més grans, fomentar la innovació, retenir talent i adaptar-se a les noves realitats demogràfiques i tecnològiques.

Efecte Trump

En sisena posició, l’estudi aborda la incertesa i la complexitat sobre els efectes de la nova presidència de Donald Trump per a l’economia global. En campanya electoral, Trump ha anunciat la seva intenció de desplegar mesures com el proteccionisme comercial, una política fiscal expansiva i l’intervencionisme sobre la Fed; polítiques que tindran un efecte immediat en la pressió inflacionista nord-americana i que poden suposar una desacceleració del creixement del PIB i de l’ocupació dels EUA a partir del 2026. A escala global, l’efecte serà probablement l’invers: una desacceleració econòmica a curt termini i una progressiva recuperació amb pressions inflacionistes a mitjà termini. El document apunta que la Xina seria un dels països més afectats, mentre que Europa podria veure’s abocada a la recessió. Els motors de creixement es mantindrien als països del Sud Global, probablement.

Des del punt de vista de la inflació, reptes com la inestabilitat dels preus de les matèries primeres o la transició verda inflacionista (greenflation), entre d’altres, ja estan impactant el comerç mundial. Aquests factors influiran en les polítiques monetàries, de manera que l’euro pot veure’s debilitat enfront del dòlar i, en conseqüència, la UE pot patir inflació a mitjà termini. L’estudi destaca que l’economia catalana ha resistit bé la desacceleració econòmica el 2024 gràcies a l’augment de la demanda interna i el sector turístic i que les previsions apunten a un creixement pel 2024 proper al 3%, molt per sobre de la taxa prevista pel conjunt de l’Eurozona (0,8%).

Volatilitat

Finalment, l’informe fa referència als riscos financers globals derivats del deute creixent i l’alta volatilitat. El deute públic mundial ha arribat a un nou màxim històric el 2024 amb advertències del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la seva sostenibilitat a causa de factors com la transició energètica, l’envelliment de la població i l’augment de les despeses en defensa i seguretat. Els EUA, amb un deute que representa més d’un terç del total mundial, podrien veure la ràtio de deute sobre el PIB augmentar fins al 130% per la política fiscal expansiva. A Europa, malgrat la reducció d’aquesta ràtio després de la pandèmia, l’FMI preveu un possible repunt. L’Eurozona afronta el repte d’ajustar el deute sense perjudicar el creixement econòmic.

L’informe destaca que els països emergents han experimentat un creixement del deute més ràpid que el de les economies avançades. Destaca la Xina, amb un deute que ha crescut més de set vegades i una política fiscal per estimular l’economia que indica que la tendència d’endeutament continuarà. Alhora, el deute privat mundial també ha assolit nivells alarmants, amb una ràtio equivalent al 130% del PIB. Al seu torn, el Banc Central Europeu (BCE) ha alertat sobre la volatilitat dels mercats financers i ha demanat a la banca que es prepari per a l’augment del risc creditici.