La CE anuncia la creació de quatre gigafactories d’intel·ligència artificial

La Unió Europea (UE) mobilitzarà 200.000 milions d’euros per posar el bloc comunitari a la cursa de la intel·ligència artificial (IA), que ara lideren els Estats Units i, a més distància, la Xina. Aquest paquet d’inversions inclou un fons de 20.000 milions per crear gigafactories d’IA que elevaran les actuals infraestructures computacionals europees “a un altre nivell”. Així ho ha anunciat aquest dimarts la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, en la seva intervenció a la última jornada de la cimera sobre la IA que se celebra des d’ahir al Grand Palais de París.

“El nostre objectiu és que cada companyia, no només els grans jugadors, puguin accedir al poder informàtic que necessita. Volem que els desenvolupadors d’IA competeixin en funció de la seva innovació en aquesta àrea, no només en base al seu accés als xips o a la mida de les seva potència financera”, ha assegurat.

Von der Leyen ha explicat que disposar d’aquest “poder computacional requereix un capital financer substancial immediat”. És per això que ha Brussel·les complementarà amb 50.000 milions d’euros els 150.000 milions d’euros que s’han compromès a aportar més de 60 companyies. en el marc de la Iniciativa Europea de Campions de la IA. Aquesta aportació de la Iniciativa Europea d’Inversions elevarà a 200.000 milions d’euros els fons per impulsar la IA europea, dels quals 20.000 milions es destinaran a la creació de quatre “gigafactories d’IA”.

La cap de l’executiu europeu ha destacat que la UE ja està investint 10.000 milions d’euros per impulsar 12 “factories d’IA” als vint-i-set, entre les quals el Barcelona Supercomputing Centre (BSC). “Això no és una promesa, ja està passant ara i és l’inversió pública més gran en IA al món, que desbloquejarà deu vegades més d’inversió privada”, ha subratllat. Brussel·les vol portar ara aquests supercomputadors a “un altre nivell” i crear infraestructures “de dades i computació molt grans” que serveixin per “entrenar grans models” d’IA.

“Volem replicar la història d’èxit del laboratori del CERN a Ginebra. El CERN acull l’accelerador de partícules més gran del món. I permet que les millors i les ments més brillants del món treballin juntes. Volem que passi el mateix a les nostres Gigafactories d’IA. Proporcionem la infraestructura per a una gran potència de càlcul. Investigadors, emprenedors i inversors podran unir forces”, ha assenyalat.

D’altra banda, Von der Leyen ha defensat que “la IA necessita competència però també col·laboració”. A més, ha de ser segura i proporcionar “confiança” a la gent. “Volem una IA on tothom col·labori i tothom es beneficiï. Aquest és el nostre camí, el nostre camí europeu”, ha sentenciat. Aquest és, segons ella, l’objectiu de la Llei d’IA: “Establir un únic conjunt de normes de seguretat a tota la Unió Europea (450 milions de persones), en lloc de 27 regulacions nacionals diferents”. “Al mateix temps, ho sé, hem de facilitar-ho. Hem de retallar la burocràcia. I ho farem”, ha promès.

La presidenta comunitària ha rebutjat que Europa arribi tard a la cursa de la IA perquè, segons ella, tot just està “al principi”. “La IA tot just ha començat a adoptar-se en els sectors clau de la nostra economia i per als reptes clau dels nostres temps”, ha afirmat. “Volem que Europa sigui un dels continents líders en IA. I això significa adoptar una forma de vida on la IA estigui a tot arreu”, ha indicat.

Segons Von der Leyen, la IA pot ajudar els europeus a augmentar la seva competitivitat, “protegir la nostra seguretat, reforçar la salut pública i fer que l’accés al coneixement i la informació sigui més democràtic”. “Aquest hauria de ser el focus d’Europa. Apropanr la IA a aplicacions específiques del sector i aprofitar el seu poder per a la productivitat i les persones. Aquí és on Europa realment pot liderar la carrera. Per tant, Europa té tot a guanyar”, ha senteciat.