Per què preferim el Rioja?
Em sabria dir a quina zona de l’Estat espanyol es consumeixen més vins Rioja? Doncs encara que sembli paradoxal és a Barcelona i la seva àrea metropolitana on es concentra el major número de vendes i es beu més vi de la denominació d’origen qualificada Rioja. Una altra dada per a la reflexió: dos de cada tres vins negres que s’obren a casa nostra són de fora de Catalunya. I un tercer apunt prou interessant: totes les DO catalanes sumen només el 27,7% del consum de vi a Catalunya, xifra que es redueix encara més –fins al 25,8%– quan es tracta del sector de l’hostaleria. La màxima que diu que ningú és profeta a la seva terra es compleix al peu de la lletra, en el món del vi. I per als descreguts, aquesta darrera dada potser els acabarà de convèncer: el 90% dels restaurants catalans tenen vins Rioja, un 82% del Penedès i només el 49% ofereixen vi del Priorat.
Hi ha unanimitat a apuntar la manca de promoció dels vins catalans i el costum d’hàbits com a principals causes d’aquesta curiosa situació. I és que de curiós s’ha de definir que en una terra productora de vi els seus habitants prefereixin consumir altres denominacions d’origen. Un especialista en vins assegura que “costa molt trencar inèrcies. Durant anys el vi de prestigi dels nostres pares i avis era el Rioja. Voler ara fer canviar d’hàbits a dues generacions de catalans és complicat perquè som gent de costums”. El director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Joan Aguado, afegeix que “alguns van començar molt abans que nosaltres les campanyes per promocionar els seus vins, i ja se sap que qui pica primer, pica dos cops”.
Per això, Aguado esgrimeix un estudi elaborat per la consultora Nielsen on es posa de manifest que la promoció dels vins catalans amb denominació d’origen “fallava”. D’aquí que s’hagin organitzat seminaris internacionals com l’EcoSostenibleWine, el resultat del qual s’acaba de donar a conèixer. A més, i per quart any consecutiu, l’Incavi ha impulsat una campanya publicitària que té com a eslògan Vins catalans, amb els ulls tancats, que compta amb el subcampió del món de sommeliers, Roger Viusà, com a protagonista. Aquestes campanyes es fan “perquè tenim el problema del desconeixement de la realitat dels nostres vins”. Però el canvi només es produirà quan l’opinió pública es convenci “que hem de beure vins catalans perquè són diversos i bons, no perquè portin les quatre barres”.
Quatre factors
Albert Puig, enòleg i director de comunicació de Bodegas Torres, assegura que hi ha quatre factors que condicionen la situació, “i no et sabria dir quin pesa més”. La guerra civil i els bombardejos van trinxar el territori i els cellers, “i això va suposar començar de nou”. Alhora, durant anys “hem fet vins justets”, i després, quan ja hi ha hagut qualitat “cadascú ha anat a la seva, la qual cosa s’ha demostrat com una estratègia de comunicació equivocada”. Però Albert Puig apunta a un quart factor del tot diferent: “Molts ho neguen, però la manca d’autoestima dels catalans existeix i ens afecta. Encara hi ha qui creu que demanar un vi català és provincià”. Els vins catalans estan guanyant premis internacionals “i el prestigi que tenen és brutal, però aquest esclat s’ha produït a fora, no pas a casa nostra. Com és possible? Un cas únic al món, gairebé...”.
Una altra causa que apunten altres experts: “Durant anys hem sacrificat les nostres vinyes pel chardonnay, cabernet sauvignon i syrah, i en canvi ara ens hem adonat que la gent demana xarel·lo, picapoll, sumoll o garnatxa, les nostres varietats autòctones. Temps que hem perdut”. Amb tot, l’optimisme és la divisa del futur.
