L'ajuda que mai arriba

Vaga de lloguers. Aquesta és l'amenaça amb què la plataforma de sol·licitants de la renda bàsica d'emancipació, vehiculada a través d'internet, vol provocar algun tipus de reacció, ja sigui administrativa o civil per què estan cansats d'esperar l'ajuda de 210 euros mensuals que el govern de Zapatero va impulsar per facilitar als joves marxar de casa dels pares.

Mariona Solé, de 26 anys, és una de les seves impulsores. Fa més de 9 mesos que va rebre una carta de la Generalitat de Catalunya confirmant-li que reunia totes les condicions per començar a cobrar aquesta prestació, i a hores d'ara encara no ha vist ni un euro. I més de la meitat de catalans als quals els ha estat concedit l'ajut estan igual, com mostren les xifres que ofereix el mateix ministeri d'Habitatge.

Comentant la seva situació amb amics i companys es va adonar que el seu cas no era excepcional i, "inspirant-se en el moviment social de VdeVivienda", va decidir crear, amb un grup d'amics, una plataforma per internet que ajudés els afectats per la demora a canalitzar, fer públic i denunciar les seves queixes i el seu malestar.

En el seu cas concret, Solé detalla que ja fa dos anys que els van renovar el contracte de lloguer del pis del barri de Sants de Barcelona on resideix. "S'acabava d'anunciar l'ajuda per als joves i el propietari del pis va decidir apujar-nos el lloguer en 200 euros mensuals. Aleshores, –detalla Solé– vam decidir iniciar els tràmits per demanar la prestació. I, ja d'entrada, ens van avisar que hi havia una demora d'uns 6 mesos".

El 17 de novembre del 2008, la Generalitat de Catalunya va enviar una carta a Solé on li confirmava que tota la documentació requerida per rebre l'ajuda era correcta i que podia començar a percebre els diners.

El quid de la qüestió i l'escull per fer efectiu el cobrament, però, sembla trobar-se en la modalitat de pagament mensual del lloguer. Segons ha explicat Solé a l'AVUI.cat, i ha confirmat una portaveu del ministeri d'Habitatge, a Catalunya es dóna una particularitat que endarrereix tot el procés. I no és altra que l'estesa pràctica de la domiciliació bancària, que no es dóna a la resta de l'Estat.

Per poder fer efectiu el cobrament de l'ajuda s'ha d'especificar la forma de pagament del lloguer per part de l'inquilí. Si es paga per transferència, cal anar a l'entitat bancària en un dels pagaments amb els papers que acrediten l'autorització de l'ajuda i establir el compte on s'han d'ingressar els 210 euros. A partir d'aquí, queda tot automatitzat i el perceptor no s'ha de preocupar de res més.

En canvi, si la forma de pagament és la domiciliació bancària, l'inquilí cada dos mesos ha de demanar a l'entitat financera que li imprimeixi els rebuts i els segelli per poder enviar-los així al ministeri de l'Habitatge. Allà, un equip de persones introdueixen a mà totes les dades que els arriben, un treball manual que endarrereix els pagaments.

"Quan vam començar a rebre sol·licituds, ens vam adonar que a Catalunya gairebé tothom paga el seu lloguer a través de la domiciliació bancària, fet que no es produeix a la resta de l'Estat", diu aquest portaveu.

De fet, segons indica, aquest "fet excepcional" és el que explica que el 20 de març passat el consell de ministres, a proposta de la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, aprovés una modificació del reial decret que regula la renda bàsica d'emancipació per tal d'incloure aquesta forma de pagament i agilitzar la tramitació d'aquestes ajudes en el cas de la domiciliació bancària.

Segons assevera el portaveu del ministeri, "han augmentat el personal que obre aquestes cartes i introdueix les dades a mà per tal d'agilitzar el procés tant com es pugui", i en els pròxims mesos, "molt probablement després de l'estiu", s'haurà instaurat el sistema que permeti que en el cas de les persones que domiciliïn el rebut del seu lloguer també sigui l'entitat financera qui comuniqui automàticament al ministeri el pagament.

En tot cas, aquest portaveu del ministeri assegura que des que reben la confirmació de l'entitat financera fins que s'inicien els pagaments "no passen més de dos mesos i mig".

Ariadna Pomar, de 24 anys, va decidir emancipar-se quan es va assabentar de l'ajuda que oferia el govern espanyol. Comparteix pis amb tres noies més i han hagut de demanar la prestació totes, perquè si no reparteixen els 210 euros entre el nombre total de persones que viuen en el pis.

El maig del 2008 va fer la sol·licitud. A l'octubre va rebre la carta de la Generalitat on li explicaven que reunia tots els requisits i que, com que la modalitat de pagament del lloguer és la domiciliació bancària, havia d'enviar les cartes amb els rebuts segellats al ministeri.

Pomar ha detallat que així ho va fer. I al desembre, "vaig rebre una altra carta del ministeri explicant-me exactament el mateix que ja m'havia dit la Generalitat a l'octubre". Ho va tornar a enviar tot.

Uns mesos més tard, davant la manca de notícies ni de diners, va trucar a Adigsa per informar-se de l'estat de la seva petició. "Allà em van dir que no constava que hagués enviat els rebuts al ministeri, però que això no volia dir que efectivament no els hagués enviat", afirma Pomar.

Catorze mesos després d'enviar tots els documents necessaris per fer la sol·licitud, ni Pomar ni les seves companyes de pis han rebut ni un euro del govern de Zapatero.

Anna Montoto ha tingut una mica més de sort, tot i que, en el seu cas, la forma de pagament del lloguer és la més comuna arreu de l'Estat, la transferència. El 30 de gener del 2008 va demanar la prestació de la renda bàsica d'emancipació i el desembre del 2008 li van comunicar que era apta per rebre l'ajuda. Quatre mesos més tard, l'abril del 2009 va començar a cobrar.

Montoto va cobrar aquell mes i tots els anteriors, perquè, malgrat els retards, l'ajuda té caràcter retroactiu, fet que a la pràctica es tradueix en el fet que un cop s'inicien els pagaments per part de l'administració es reben totes les mensualitats des del mes en què es va demanar la prestació.

La Maria Olivella, de 25 anys, també paga per transferència i ha trigat poc menys d'un any a cobrar. Va demanar l'ajuda el setembre del 2008, al gener van rebre la carta de la Generalitat, i aquest juny passat ha rebut el primer pagament amb els endarreriments corresponents.

De les demanades a les cobrades
A Catalunya, fins al juny, un total de 43.659 persones han demanat aquesta ajuda. D'aquestes, 38.986 han estat aprovades, però només l'han començat a cobrar 18.989 sol·licitants. El 51% del total està pendent de pagament.

La Generalitat de Catalunya,a través d'Adigsa, recull tota la informació del sol·licitant i comprova que compleix els requisits per ser preceptor de la renda. Segons informen des de la conselleria d'Habitatge, des de que s'aporta la documentació fins que Adigsa envia la resolució d'atorgament o no, es triga un termini màxim de 2 mesos.

Passat aquest primer filtre, han de verificar amb el banc que efectivament l'inquilí paga el lloguer. El total es redueix en aquest punt a 38.501 casos.

El següent pas es confirmar amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social que el demandant té totes les seves obligacions en ordre. A l'espera d'aquesta confirmació o de resoldre algun tipus d'incident amb alguna d'aquestes institucions hi ha 18.027 sol·licituds catalanes. Per tant, n'hi ha 20.474 que han superat tots aquests tràmits. Però, d'aquestes, en aquests moments, només han començat a cobrar 18.989.

Des del ministeri s'ha insistit que recentment han enviat un missatge de text al mòbil dels sol·licitants per informar si la seva sol·licitud es trobava aturada en algun punt del procés.

En el conjunt de l'Estat hi ha hagut 255.642 sol·licituds, de les quals han començat a percebre l'ajuda 124.479 persones. El nombre de prestacions efectivament rebudes a Catalunya suposen el 15% de totes les distribuïdes arreu de l'Estat.