Economia
Les caixes es reivindiquen
Avisen que ja són privades i que el canvi de la Lorca ha de reduir la politització i no reinventar-les
La llei de caixes d’estalvis es reformarà... quan ja no quedin caixes. És l’acudit negre que circulava ahir a la patronal del sector, la Confederació de Caixes d’Estalvis (CECA), però resumeix el sentiment d’entitats que se senten assenyalades i alhora ignorades per José Luis Rodríguez Zapatero, que ha anunciat la reforma de la Lorca per al 2010 sense que cap portaveu de la Moncloa hagi informat abans els afectats. Les caixes es van reivindicar ahir davant l’intent de canviar el seu ADN fundacional amb l’avís que sense elles un 7% de la població no tindria cobertura financera el 2015.
L’orgull ferit neix per l’afirmació de Zapatero que busca convertir les caixes en “més competitives” amb una millora dels òrgans rectors i “no demonitzant els polítics”. L’assessor de la Reserva Federal (Fed) Santiago Carbó va rebatre el primer punt esgrimint el seu estudi Un mapa bancari sense caixes, segons el qual les entitats d’estalvis cobreixen un 97,3% de la població i, si desapareguessin, l’exclusió financera, que ara és d’un 3,9%, seria d’un 4,5% el 2012 i d’un 7% el 2015.
El tòpic de privatitzar
A la presència de polítics als òrgans de govern s’hi va referir el director general de Funcas, Victorio Valle, per a qui és contradictori la crida a reformar la Lorca sense demonitzar els polítics. “Espero que els redueixi i que no n’hi posi més”, va reblar. Carbó, alhora, va recordar que als òrgans de les caixes hi apareixen noms públics, però són “privades i independents”. L’assessor de la Fed no entén que quan escriu privatitzar les caixes a Google apareguin 60.000 entrades per culpa, entre altres coses, que “grans noms de l’economia espanyola segueixen creient que no són privades”.
La sorpresa de l’anunci de Zapatero creix perquè el sector havia assumit que el full de ruta era tancar el mapa bancari el primer semestre del 2010 esgotant la pròrroga que ofereix Brussel·les per recórrer al diner públic del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Ara la distorsió és que la data en què les fusions havien de concloure és precisament quan Zapatero obre el meló de reformar la Lorca.
L’orgull ferit neix per l’afirmació de Zapatero que busca convertir les caixes en “més competitives” amb una millora dels òrgans rectors i “no demonitzant els polítics”. L’assessor de la Reserva Federal (Fed) Santiago Carbó va rebatre el primer punt esgrimint el seu estudi Un mapa bancari sense caixes, segons el qual les entitats d’estalvis cobreixen un 97,3% de la població i, si desapareguessin, l’exclusió financera, que ara és d’un 3,9%, seria d’un 4,5% el 2012 i d’un 7% el 2015.
El tòpic de privatitzar
A la presència de polítics als òrgans de govern s’hi va referir el director general de Funcas, Victorio Valle, per a qui és contradictori la crida a reformar la Lorca sense demonitzar els polítics. “Espero que els redueixi i que no n’hi posi més”, va reblar. Carbó, alhora, va recordar que als òrgans de les caixes hi apareixen noms públics, però són “privades i independents”. L’assessor de la Fed no entén que quan escriu privatitzar les caixes a Google apareguin 60.000 entrades per culpa, entre altres coses, que “grans noms de l’economia espanyola segueixen creient que no són privades”.
La sorpresa de l’anunci de Zapatero creix perquè el sector havia assumit que el full de ruta era tancar el mapa bancari el primer semestre del 2010 esgotant la pròrroga que ofereix Brussel·les per recórrer al diner públic del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Ara la distorsió és que la data en què les fusions havien de concloure és precisament quan Zapatero obre el meló de reformar la Lorca.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.