Opinió

El repte de la Xina

El setem­bre s'encetà amb una inu­sual con­cen­tració d'auto­ri­tats a la Xina, on s'aple­ga­ren en pocs dies el pre­si­dent del govern espa­nyol, el de la Gene­ra­li­tat i l'alcalde de Bar­ce­lona. A més de visi­tar l'Expo, el pre­si­dent Zapa­tero defensà a Pequín les bon­dats de l'eco­no­mia espa­nyola davant les auto­ri­tats i la premsa d'un país que ha esde­vin­gut un com­pra­dor de deute públic espa­nyol. L'alcalde Hereu, de la mà del Port de Bar­ce­lona, pro­mo­cionà la ciu­tat com a porta d'entrada a Europa davant empre­ses xine­ses. El pre­si­dent Mon­ti­lla, per la seva banda, feia un viatge llam­pec a la seu de Chery, emer­gent fabri­cant xinès d'automòbils. L'anunci de la seva pos­si­ble inversió havia de con­tra­res­tar les males notícies de Sony. Durant la visita dels nos­tres polítics, el fabri­cant xinès de com­po­nents d'auto­moció Tian­bao anun­ci­ava la com­pra defi­ni­tiva, per 450 mili­ons de dòlars, de l'empresa ame­ri­cana Nex­teer, titu­lar d'una con­tras­tada tec­no­lo­gia en cai­xes de canvi. El por­tal de com­pres Ali­baba adqui­ria també un com­pe­ti­dor de Califòrnia, alhora que China Merc­hants pre­nia el con­trol d'un fabri­cant aus­tralià de palets per 600 mili­ons de dòlars. Els xine­sos ja han inver­tit al con­ti­nent aus­tralià uns 24.000 mili­ons de dòlars entre el 2008 i el 2010. En con­junt, les inver­si­ons xine­ses a l'estran­ger són ja gai­rebé equi­va­lents a les entra­des de capi­tal. Les notícies més recents il·lus­tren, però, el caràcter de la immensa majo­ria d'ope­ra­ci­ons. D'un banda, es tracta d'asse­gu­rar recur­sos natu­rals, prin­ci­pal­ment a Austràlia, Àfrica i Amèrica Lla­tina. De l'altra, els xine­sos cer­quen noves tec­no­lo­gies o mar­ques reco­ne­gu­des, prin­ci­pal­ment als Estats Units i Europa. L'objec­tiu ara no és tant acce­dir a mer­cats exte­ri­ors, sinó més aviat apro­fi­tar aquests intan­gi­bles pel propi mer­cat xinès. La com­pra de Volvo per Geely pretén con­ver­tir la marca sueca en un autèntic com­pe­ti­dor de BMW i Mer­ce­des. Alguns experts apli­quen al món de l'empresa la història i la cul­tura xine­ses tot afir­mant que els xine­sos tam­poc no tenen una ambició expan­si­o­nista en aquell àmbit, sinó que cer­quen a fora els ele­ments per fer-se més com­pe­ti­tius. Molts empre­sa­ris cata­lans no hi estaríem d'acord davant l'allau d'expor­ta­ci­ons xine­ses, si bé és cert que el crei­xe­ment del mer­cat domèstic i la pro­gres­siva apre­ci­ació de la seva moneda faci­li­ta­ran que la Xina exporti cada cop més capi­tal i menys pro­duc­tes. Les nos­tres empre­ses han d'apro­fi­tar aquesta tendència per esta­blir nous models de coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal, tot asse­gu­rant-se el con­trol de mer­cats pro­pers i com­bi­nant a la Xina el nos­tre know how amb l'abun­dant capi­tal local en forma d'empresa mixta, franquícia o cessió de tec­no­lo­gia. Encara no sabem si final­ment arri­barà l'espe­rada Chery, però és evi­dent que ens convé atraure el capi­tal emer­gent xinès, amb l'ajut de les nos­tres empre­ses, que han de poder desen­vo­lu­par tec­no­lo­gies i mar­ques atrac­ti­ves i poten­ciar la presència forana. En un món glo­ba­lit­zat, la relació entre empre­ses i indústries són més claus que els avan­tat­ges geogràfics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.