2011: més riscos o esperances?
2010 va acabar amb més riscos que esperances en comparació amb les expectatives que teníem fa un any. La crisi dels deutes sobirans, el visible afebliment dels mecanismes de coordinació internacional, la creixent constatació que la recuperació era molt més asimètrica del que semblava inicialment, són alguns dels factors que han contribuït a refredar les expectatives... especialment a les economies com la nostra en què la major part de dades i previsions ens situen a la part baixa de la velocitat i solidesa en l'eventual sortida de la crisi. I com es presenta pel 2011 el balanç entre riscos i esperances?
Caldrà veure com afrontem la regeneració de les nostres fonts de creació de riquesa i ocupació: quines seran les activitats amb què reemplaçarem les que s'han vist més negativament afectades per la crisi, amb un impacte més gran a casa nostra pels efectes de la fallida de l'anterior model de creixement. Recobrarà el sistema financer el seu paper de canalitzar l'estalvi envers la inversió de veritat productiva o continuarem malbaratant el potencial del nostre teixit productiu, emprenedor i professional? Serem capaços de sintonitzar de forma més sòlida amb els principals pols de dinamisme a escala global? I en cas contrari, com digerirem les tensions socials que vagin in crescendo?
I a escala internacional caldrà estar atents a problemes ja coneguts, com l'esmentat retrocés en l'efectivitat dels mecanismes de coordinació: continuarem lliscant pel pendent dels unilateralismes, d'anar cadascun pel seu compte? Serem capaços els europeus de no afeblir encara més el nostre paper global amb polèmiques que llencin a les escombraries dècades de tenaços esforços? Però també poden aparèixer nous perills, començant per les dificultats d'algunes economies amb ràpid creixement –Xina però també amb altres possibles afectats– per controlar els seus eventuals sobreescalfaments, també amb riscos de tensions que podrien alentir les noves locomotores de l'economia mundial.