contra xifrada
El gelat no té calendari
Des del moment que hi ha agosarats que s'atreveixen a comercialitzar-lo amb gust d'Anís del Mono, de pernil o de fabada asturiana, qualsevol intent de voler associar el gelat amb els pantalons curts i les tardes de piscina entra directament en la categoria de passat de moda –la mateixa categoria en què hi ha les fundes de lleopard per als seients del cotxe, el fax, les cintes de casset i les rodes de premsa en què es permet fer preguntes.
La diversificació de sabors i textures ha convertit el gelat en un producte amb un mercat potencial molt divers i definitivament allunyat de l'estacionalitat en què s'encasellava en un passat ben recent. De tota manera, les marques i els distribuïdors només han recorregut la meitat del camí, perquè tot i que han aconseguit difuminar la identificació del gelat com a llaminadura i s'ha popularitzat el seu consum en la restauració i a les llars –fins i tot durant els capvespres més freds i plujosos de l'any–, les xifres de vendes a l'Estat espanyol estan lluny encara dels nivells que ostenten la majoria de països europeus.
Els càlculs fets en aquest sentit revelen una realitat paradoxal, ja que els calorosos països de l'arc mediterrani van clarament al darrere de països on els termòmetres estan tradicionalment baixos de nivell. Així, és Rússia el líder europeu en consum de gelat i cada habitant en devora, de mitjana, 23 litres cada any. L'Estat espanyol se situa a la part final del rànquing, ja que té un consum de tot just 9 litres per persona i any.
EL SECRET ÉS LA NATA.
Des de la seu de l'empresa a Tona, el gerent Pere Font detalla que el concepte del producte que distribueixen és revolucionari perquè “la base és la nata suïssa i no la llet o l'aigua que serveix de base en els gelats que coneixem”. Això, segons explica, deriva en un gelat molt més untuós i de “textura molt gustosa”.
Pere Font va descobrir el producte en un viatge a Suïssa i es va interessar per comercialitzar-lo des de Tona. Nestlé havia provat de distribuir-lo durant un curt període de temps, però el servei era molt irregular i Mövenpick amb prou feines va arribar a donar-se a conèixer entre el gran públic.
PÚBLIC GURMET.
OPERACIÓ BIQUINI.
L'handicap que pugui arrossegar el gelat pel fet de ser un aliment que s'associa amb les calories preocupa més aviat poc a Font: “Sí, en teoria el gelat engreixa, però si et fixes que, per exemple, el sorbet que venem porta un 57% de fruita natural llavors la cosa potser canvia”. Per això, prefereix parlar de “qüestió cultural” quan analitza els perquès dels baixos índexs de consum gelater que registren els mercats català i espanyol: “Comparteixen dades molt semblants. Només varien una mica als llocs de costa, on se'n venen més durant els mesos de calor perquè hi ha més gent”.
Com que canviar hàbits culturals no és cosa fàcil, Font no es planteja la distribució de Mövenpick com la nova gallina dels ous d'or de l'empresa, sinó que, tot plegat, la nova línia de producte no arribarà ni al 10% dels 6,5 milions d'euros de facturació amb què preveu tancar l'exercici del 2011. Almenys, i de moment, els 35 treballadors de l'empresa tenen una rutina més dolça.
