De pescadors a empresaris
Manel i Pere Balfegó són la cinquena generació d'una família de pescadors de l'Ametlla i en resposta a les crítiques dels grups ecologistes cap a la seua activitat sostenen que són els més interessats que no s'esgote el recurs
El president del grup empresarial Balfegó, Manel Balfegó, explica que prové d'una família de pescadors i que no s'imagina realitzant una altra activitat. Tot i que els seus avantpassats també es dedicaven a altres pesqueries, la tonyina sempre ha tingut un pes important entre els Balfegó. «Fa més de trenta anys els bancs de tonyina arribaven fins a la costa, al meu avi li van posar el renom de Porra, perquè així contestava els dies que la pesqueria li anava fluixa», comenta Balfegó. «Fa més de deu anys que vam deixar la pesca d'arrossegament per dedicar-nos exclusivament a la tonyina», assenyala el president de Balfegó. Actualment, a l'Ametlla de Mar es concentra la flota pesquera d'encerclament de la tonyina, amb un total de sis barques, dues de les quals són de Balfegó. «Sempre havia pensat poder tancar el cercle, és a dir, capturar la tonyina, alimentar-la i després comercialitzar-la», diu Balfegó. I això és el que fan amb les tonyines que capturen a la zona de les Balears amb les seues embarcacions i amb la de les altres quatre que hi ha a l'Ametlla de Mar.
Sobreexplotació
Els responsables del grup Balfegó no entenen les crítiques que reben per part de grups ecologistes com Greenpeace, Adena i Ecologistes en Acció, que reclamen una reserva a la zona de les Balears, ja que en els darrers vint anys s'ha reduït un 80% la població adulta de tonyina. «La solució no és que la gent deixi de menjar tonyina, sinó apostar per un model de pesca sostenible i respectuosa amb el recurs», destaca el director general de Balfegó, Juan Serrano. En aquest sentit, denuncien que les almadraves andaluses capturen més quota de l'autoritzada i que a la Mediterrània oriental hi ha països com Turquia que superen de molt la quota assignada per l'ICCAT. «Som els més interessats que hi hagi tonyina», conclou Balfegó.
Reproducció a les gàbies
El grup Balfegó col·labora en diversos projectes científics del CSIC, l'Institut d'Oceanografia i l'IRTA sobre la tonyina per determinar en quin moment ponen els ous. «Tenim unes imatges que demostren que les tonyines ponen els ous mentre són traslladades amb les gàbies a les nostres instal·lacions marítimes», sosté Serrano, que assegura que d'aquesta manera es garanteix la continuïtat de l'espècie. Per millorar la qualitat de les tonyines que comercialitza, l'IRTA estudia com es pot provocar el menor estrès a l'animal en el moment de la seua mort. Els estudis al mar i el de millora de la qualitat suposen un cost d'1 milió d'euros. Ara, Balfegó vol avaluar les conseqüències biològiques que tindria retardar la veda fins al 15 de juliol.
