El paper de l'auditor entra a debat
La dimensió, extensió i profunditat de les convulsions economicofinanceres patides els últims temps arreu –que en el cas d'Espanya s'han vist agreujades per una pluralitat de singularitats afegides– ha provocat, entre altres perniciosos efectes, un qüestionament de tot el sistema: des de la governança fins a la supervisió, des de les entitats financeres fins a les institucions supremes del nostre sistema polític, des dels mitjans de comunicació fins a institucions acadèmiques. Molt més enllà dels purament econòmics, s'han posat en crisi els valors ètics i morals tan imprescindibles per assegurar el mínim consens que faciliti un equilibri harmònic, just i equitatiu de les nostres estructures socials.
En el qüestionament de la supervisió i els controls, s'hi inclou, també, la nostra funció d'auditors. Certament, els auditors, amb la nostra feina, assumim una funció d'interès públic i aquesta és una de les peculiaritats que singularitzen la nostra professió, raó per la qual no només som responsables davant dels nostres clients, ho som també vers la societat en general, especialment, davant els usuaris de la informació financera que verifiquem.
En bona mesura constatem, una vegada i una altra, un desconeixement o confusió sobre el contingut, abast, responsabilitat i límits de la nostra feina. El mot auditoria, pel que podem veure ben sovint, és utilitzat indistintament tant si es parla de la més genuïna verificació periòdica externa dels comptes de les empreses i entitats, com si es tracta de determinar la profunditat d'un frau, el valor d'un negoci o d'un actiu, o determinar la sostenibilitat futura d'un projecte o empresa.
Si un dels objectius principals i urgents de totes les institucions és recuperar confiança i credibilitat, hem d'exigir-nos més rigor i precisió en l'ús del llenguatge, evitant-ne la seva subversió mitjançant eufemismes i termes equívocs. Insistim, una vegada més, que l'auditoria és una activitat regulada per Llei i consisteix en la revisió i verificació dels comptes anuals i altres documents comptables, amb l'objectiu d'emetre un informe sobre la fiabilitat d'aquells documents, i si aquells comptes expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, i els resultats d'acord amb el marc normatiu aplicable. Com veiem doncs, la finalitat de l'auditoria no és ni investigar un frau, ni valorar una empresa, ni determinar la seva viabilitat futura; serveis que també poden ser demanats i prestats per auditors a petició d'un client, però que no són auditoria, i això ha de quedar molt clar en els termes contractuals que acordin ambdues parts.
L'auditor, quan emet un informe d'auditoria és responsable del seu contingut i d'haver fet la feina d'acord amb les Normes Tècniques d'Auditoria establertes, que regulen clarament aspectes tan transcendents com: independència, objectivitat, materialitat, incompatibilitats, ètica, control de qualitat i altres. A l'auditor, per tant, en aquest context no se li pot exigir que detecti fraus i errors, a no ser que per la normativa aplicable siguin significatius, ni tampoc que basant-se en la informació coneguda del passat avanci el que pot succeir en el futur. Amb tot, i atenent a la profunditat de l'escletxa oberta sobre la credibilitat de tot el sistema, tots els interlocutors relacionats amb el procés de transparència de la informació hem d'estar disposats a participar en la cerca de canvis i millores que reforcin la tan necessària confiança, i això també ens afecta als auditors. Hem d'estar oberts a reconsiderar si la informació econòmica i financera elaborada per les empreses és prou rellevant, apropiada i completa, segons les necessitats dels usuaris, així com també si l'abast i el contingut dels nostres informes d'auditoria haurien de contemplar també aspectes com la governança, els controls i els factors de risc que afronten. Ampliació d'abast que donaria, sens dubte, més valor al nostre informe i comportaria alhora la necessitat de més dedicació i més cost pels ens auditats.
Tanmateix, constatem contradiccions entre les justificades exigències de més transparència i credibilitat per part de tots els anomenats grups d'interès, amb el procés obert en les institucions europees que, amb l'objectiu de reduir càrregues administratives a les empreses, pretenen eliminar l'obligació d'elaborar informació financera imprescindible per la presa de decisions, així com l'obligació que la informació sigui auditada. Restant oberts al necessari debat per a la millora de la informació i la seva credibilitat, ens reafirmem que el paper de l'auditor és altament rellevant en el procés de retiment de comptes i en el funcionament transparent dels mercats.