Gran angular

L'educació, la gran reforma pendent

Tot i que és cert que la crisi està afectant de manera directa o indirecta tots els segments de la població, els joves se n'emporten la pitjor part. Tal i com es pot observar al gràfic, les darreres dades disponibles, corresponents a 2011, mostren que un 26% dels joves abandonen el sistema educatiu tot just en finalitzar l'ESO, mentre que aquest percentatge està per sota del 15% al conjunt de la Unió Europea

Les dar­re­res estadísti­ques de l'Ofi­cina Estadística Euro­pea, Euros­tat, van con­fir­mar que la crisi s'este­nia de nou a pràcti­ca­ment tota Europa afec­tant fins i tot Ale­ma­nya, que (com el Barça) sem­blava jugar una altra lliga. També les dades de l'Enquesta de Població Activa del quart tri­mes­tre de 2012 van tor­nar a recor­dar-nos la situ­ació dramàtica de mol­tes famílies però espe­ci­al­ment dels joves. Dels gai­rebé sis mili­ons d'atu­rats que hi ha a Espa­nya, pràcti­ca­ment 1 milió són joves entre 16 i 24 anys. En aquest con­text, recent­ment s'han cele­brat dos actes on s'ha dis­cu­tit sobre els pro­ble­mes de l'eco­no­mia espa­nyola que m'agra­da­ria des­ta­car.

Al pri­mer acte, la con­ferència sobre Espa­nya (Spain Sum­mit) que va orga­nit­zar el set­ma­nari econòmic The Eco­no­mist i en què van par­ti­ci­par el minis­tre d'Hisenda i el pre­si­dent del govern, el prin­ci­pal tema de dis­cussió va ser la res­tricció finan­cera que estan sofrint famílies i empre­ses. Sense negar la importància que té acon­se­guir redreçar aquesta situ­ació per a la recu­pe­ració de l'eco­no­mia espa­nyola, el que em sorprèn és que en aquest debat no apa­regués el pro­blema de l'atur i, més con­cre­ta­ment, l'atur dels joves.

Al segon acte, la pre­sen­tació de l'informe de l'OCDE sobre les refor­mes econòmiques i l'aposta pel crei­xe­ment, es va des­ta­car que algu­nes de les refor­mes rea­lit­za­des pel govern espa­nyol han permès asso­lir part dels objec­tius rela­ci­o­nats amb el procés de con­so­li­dació del dèficit i de la situ­ació de la balança fis­cal, però es recorda que no s'ha fet pràcti­ca­ment res per llui­tar con­tra l'aban­do­na­ment esco­lar i millo­rar la for­mació dels joves com a eina per acon­se­guir una major ocu­pa­bi­li­tat i, per tant, con­tri­buir a la recu­pe­ració de la nos­tra eco­no­mia. En síntesi, recorda que no podem aban­do­nar els joves en la nos­tre lluita con­tra el dèficit fis­cal.

Tot i que és cert que la crisi està afec­tant de manera directa o indi­recta tots els seg­ments de la població, els joves se n'empor­ten la pit­jor part. Tal i com es pot obser­var al gràfic, les dar­re­res dis­po­ni­bles cor­res­po­nents a 2011 mos­tren que un 26% dels joves aban­do­nen el sis­tema edu­ca­tiu tot just al fina­lit­zar l'ESO, men­tre que aquest per­cen­tatge està per sota del 15% al con­junt de la Unió Euro­pea. Només un 62% dels joves entre 20 i 24 anys com­ple­ten els estu­dis de secundària posto­bli­gatòria (bat­xi­lle­rat i cicles for­ma­tius de grau mitjà), un per­cen­tatge clara­ment infe­rior al del con­junt de la Unió Euro­pea, on aquesta xifra s'apropa al 80%.

MOLTS UNI­VER­SI­TA­RIS.

En canvi, tenim un nom­bre d'uni­ver­si­ta­ris clara­ment supe­rior al de molts països euro­peus: un 30%, men­tre que a Ale­ma­nya aquest per­cen­tatge no supera el 10%, i tot això amb una inversió en edu­cació subs­tan­ci­al­ment infe­rior: en un moment en que les reta­lla­des encara no eren objecte de debat dedicàvem poc més del 4% del nos­tre PIB a edu­cació men­tre que la mit­jana euro­pea era del 5,4%, més d'un punt de diferència.

No és d'estra­nyar, doncs, que aquesta com­bi­nació de poca inversió edu­ca­tiva i con­cen­tració dels nos­tres joves en dos pols amb un grup de joves amb una for­mació rela­ti­va­ment baixa i un altre grup amb una for­mació molt alta es tra­du­eixi en un des­con­ten­ta­ment i desànim gene­ra­lit­zats. En el pri­mer grup, perquè es veuen col­pe­jats per taxes d'atur supe­ri­ors al 50% i en el segon grup, perquè les aspi­ra­ci­ons labo­rals i vitals asso­ci­a­des a tenir un títol supe­rior no es veuen satis­fe­tes. Ho hem de reconèixer: el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu no fun­ci­ona com hau­ria de fun­ci­o­nar. Totes les parts impli­ca­des som en part res­pon­sa­bles però en part no ho som. Tenim molt bons estu­di­ants, tenim molt bones esco­les i uni­ver­si­tat, tenim millors mes­tres i pro­fes­sors, però hi ha alguna cosa que no fun­ci­ona.

En la meva opinió, cal dur a terme un pacte d'estat real sobre l'edu­cació, un pacte que per­meti que l'edu­cació jugui el paper que ha de tenir tant des d'una pers­pec­tiva pura­ment for­ma­tiva com des del paper cohe­si­o­na­dor i de pro­moció social que ha de tenir. Tot i que no sóc par­ti­dari de copiar els sis­te­mes que fun­ci­o­nen en altres països perquè no tenim cap garan­tia que al nos­tre puguin fun­ci­o­nar, sí que hem de fixar-nos en què ha permès a alguns països com ara Finlàndia obte­nir els resul­tats que estant tenint.

Crec que, sense renun­ciar a una edu­cació obli­gatòria fins als 16 anys, no podem espe­rar aquesta edat perquè els joves i les seves famílies deci­dei­xin ales­ho­res quina ori­en­tació pro­fes­si­o­nal han de seguir. S'ha de fer a edats més avançades, sense que la decisió sigui irre­ver­si­ble però garan­tint que cadascú apren­gui el que li agrada i el que neces­si­tarà en el futur. A Ale­ma­nya les famílies des­a­con­se­llen a la majo­ria dels joves ini­ciar estu­dis uni­ver­si­ta­ris, pre­fe­rei­xen que apren­guin un ofici. El nos­tre cas és ben dife­rent. Està clar que una reforma edu­ca­tiva en aquesta direcció no aju­darà els joves que estan a l'atur o que han d'emi­grar per tro­bar fei­nes ade­qua­des a la seva for­mació. Però el que no podem per­me­tre és que els avenços acon­se­guits durant els dar­rers 30 anys per tenir un sis­tema edu­ca­tiu públic i de qua­li­tat no tin­guin con­tinuïtat de cara al futur.

La reforma del sistema universitari

El divendres 15 de febrer el Ministeri d'Educació va presentar l'informe que, sota encàrrec del Ministre Wert, ha preparat la Comissió d'Experts per a la Reforma del Sistema Universitari Espanyol. Segons aquests experts, el sistema universitari espanyol requereix una reforma que li permeti assolir els nivells d'excel·lència requerits per contribuir de manera efectiva a la generació de noves idees i coneixement i a una formació adequada dels joves. Per millorar aquesta excel·lència es proposa canviar els mecanismes de selecció del personal docent i investigador amb l'objectiu de captar talent d'altres països, dur a terme avaluacions de la qualitat de les universitats, reformar els mecanismes de govern introduint criteris de selecció dels càrrecs acadèmics basats en mèrits de recerca i adequar el finançament i l'oferta d'estudis al nou entorn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.