Pinso, grana i consells de primera

AGraneria Serra d'Argentona els clients que entren se'ls coneix pel nom. A l'establiment hi té tant de pes la compra com l'estona que el seu propietari dedica a donar bons consells sobre què i quan plantar, quin producte extermina les formigues o quin pinso pot anar millor a un animal concret. Els clients marxen satisfets i pràcticament el cent per cent, tornen. Joan Serra és l'actual gerent de l'establiment, la quarta generació Serra que atén al taulell i defensa que la capacitat d'adaptació de la botiga ha estat imprescindible per aguantar i superar els embats d'un mercat que ha evolucionat a un ritme sorprenent. “Vam començar com a comerç al detall de productes del camp per a l'agricultura, que era l'activitat econòmica majoritària a la zona, i venent pinso per als animals que hi treballaven i que s'utilitzaven per al consum humà”, recorda Lluís Serra, pare de l'actual gerent, que afegeix: “Ara venem productes agrícoles per a pagesos de cap de setmana i aliment per a animals de companyia.” I per què se'ls coneix com a cal Moreno? “Creiem que el nom ve perquè la besàvia era molt morena de pell i quan es va casar el gendre va adaptar el nom.” De fet, els orígens ja es troben documentats en la revista local Lo Castell de Burriac editada per l'historiador Francesc Carreras Candi quan es parla d'una primera botiga de queviures. L'establiment, però, no prendrà l'actual línia de comerç fins al 1905, de mans de Joan Serra Lladó, que es casarà amb la pubilla de cal Moreno. El client principal de principis de segle serà la pagesia dels voltants. Joan Serra explica que els anys més difícils per al negoci coincidiran amb la Guerra Civil i la postguerra. “El sindicat franquista del poble monopolitzava el mercat de compra i venda de cereals, però ens en van sortir amb una clientela molt fidel i garantint un tracte personalitzat”, apunta. La zona d'influència del comerç inicialment només abastia el municipi i altres poblacions del voltant. La desaparició constant d'establiments del mateix ram, però, els va portar a trobar nous mercats fins i tot a comarques més llunyanes.

La pagesia dels anys seixanta enceta el camí de la modernització i l'entrada de productes químics que transformaran les activitats agrícoles més tradicionals i, alhora, “ens obligaran a conèixer a fons els nous elements per continuar oferint el millor servei”.