opinió
Incorregibles
El deute públic espanyol ha augmentat 6.368 milions d'euros al mes de juny (212 milions diaris) i ja se situa en el nivell més alt des del 1910, amb un 90,3% del PIB, la qual cosa vol dir que l'Estat espanyol té un passiu de 943.702 milions. Si tenim en compte que només fa quatre anys i mig el passiu era de 436.000 milions (40,2% del PIB), sembla evident que la situació és alarmant. Però les previsions del govern espanyol encara ho són més, atès que calcula que el 2016 el dèficit de l'Estat pot ser del 100% del PIB.
A les pàgines d'economia d'un diari no hi correspon parlar de les raons identitàries i morals que expliquen el sentiment independentista. Per tant, aquí em referiré únicament a alguns aspectes recents que defineixen els governs espanyols com a incorregibles des del punt de vista de la seva incapacitat per administrar amb sensatesa els béns públics.
Escric aquest article l'endemà de poder llegir a l'apartat d'anuncis i licitacions del BOE que el govern espanyol es gastarà exactament 344.614 euros en una escola exclusiva per als fills dels militars i el mateix dia que el diari El Punt Avui informa dels 6.519 milions d'euros de què encara disposen al Ministeri de Defensa. Són uns diners que, segons el Centre Delàs, pujarien a 16.000 milions si s'incloguessin totes les partides que s'imputen a altres ministeris. Però la sorpresa que ens proporciona el magnífic reportatge de Sergi Picazo augmenta quan baixa al detall de les partides d'aquest pressupost: 63.071 euros per mantenir una piscina, 461.780 euros per a pagar estades d'estiu a militars, 1.880.338 euros en publicitat, 74.419 euros en distintius de gala i un llarg etcètera de “luxes” per l'estil. No vol dir res que línies del TAV construïdes recentment hagin tancat per manca d'usuaris, que el dèficit d'ADIF augmenti cada dia i que continuem tenint una via única en la línia de Puigcerdà i en trams de Tarragona a Castelló. El govern espanyol continua prioritzant la construcció de línies noves cap a Galícia i Portugal, amb un futur previsible, i persevera en l'absurda idea de perforar el Pirineu per Candanchú cap al no-res, abans de fer el corredor mediterrani.
Malgrat la disbauxa pressupostària que ens ha dut on som, el govern espanyol no canvia de polítiques i persevera en la falsa afirmació segons la qual les culpables del dèficit són les comunitats autònomes, però la realitat és molt diferent ja que el 76% del deute correspon a l'administració espanyola. És veritat que catalans, valencians i balears som els més endeutats però cal demanar-se si sense el dèficit fiscal de què som objecte la situació seria la mateixa. I la resposta és clarament negativa.
I paral·lelament a la situació descrita i a tants i tants exemples poc edificants, hi ha ministres que manifesten la seva preocupació per la marca España i ens acusen als catalans de ser els responsables de la seva mala imatge. Són incorregibles!
Santiago Cucurella és director de la Fundació Universitària Martí l'Humà