Serra Quintana renova amb disseny la tradició culleraire per afrontar la competència xinesa
L'empresa és un referent en el segment dels estris de cuina
L'empresa d'artesania de la fusta Serra Quintana, de Tortellà, creada l'any 1951, ha apostat pel disseny per fer front a la creixent competència de preus dels productes de la Xina i els països de l'est d'Europa. Això és important si es té en compte que el mercat dels productes de Serra Quintana és l'Estat espanyol, Europa –sobretot l'Estat francès, Grècia i la Gran Bretanya–, i més esporàdicament el Líban, Nova Zelanda i els Estats Units. Dintre d'aquest nou impuls, l'empresa ha creat, per exemple, la fusta de tast, que és una safata de fusta rodona amb un forat i una incisió –com si fos una paleta de pintor–, que permet posar-hi els canapès i la copa. L'han creat amb el dissenyador Gerard Moliné. És un estri destinat als assistents a festes o a actes diversos en què es fa un pica-pica a peu dret. Un altre bon exemple d'aquesta aposta és Mojito, un estoig de plàstic transparent que inclou un triturador, una cullera de mànec llarg, dues palles per xuclar aquesta beguda i les instruccions per preparar-la. A més, han introduït el color per decorar uns quants models.
L'empresa va ser creada el 1951 pels germans Joaquim i Ramon Serra Quintana, que van recollir la tradició culleraire de Tortellà i van dedicar-se a la fabricació totalment artesana d'estris de cuina. Treballaven en un local situat al centre del poble i la producció, lògicament, era ben limitada. El 1964, els dos germans van fer construir la fàbrica del carrer Valencians, on l'empresa té encara la seu, tot i que ara la regenta Eduard Serra, el fill de Joaquim.
El punt d'inflexió de Serra Quintana es va produir la dècada dels anys setanta del segle passat, quan l'empresa va diversificar la producció d'estris de fusta i es va expandir cap al mercat europeu. Més endavant, van obrir el mercat dels Estats Units. Tot i això, no van deixar de banda mai, ni ara tampoc, el mercat de l'Estat espanyol, on fan la major part de les vendes. «Ara les coses han canviat, perquè abans eren els clients els qui ens venien a comprar directament a la fàbrica», recorda Serra.
La trajectòria com a aval
El màxim responsable de l'empresa explica també que la filosofia de Serra Quintana ha estat sempre apostar per la qualitat i els preus raonables. «Som una marca de prestigi, pels anys que fa que ens dediquem a aquesta activitat, per la qualitat de les peces i pel servei que oferim», manifesta. Eduard Serra afirma que el seu pare sempre havia estat un innovador i que aquest mateix esperit permet combinar ara l'activitat artesanal amb les exigències del mercat.
Per tot això, Serra Quintana es manté fidel als orígens i encara fabrica estris de cuina. Ara, però, el seu mostrari s'ha ampliat i va molt més enllà de les culleres i forquilles de fusta que tradicionalment s'han produït al poble. La introducció del disseny i el color són un pas més per reforçar la presència de la producció de Serra Quintana als diferents mercats.
L'artesania del futur
Serra Quintana, de Tortellà, ha impulsat una associació que agrupa nou empreses mitjanes que es dediquen a la producció artesana, però que segueixen un procés industrial que els permet satisfer la demanda dels mercats on tenen presència i, a més, fer viable la producció des del punt de vista empresarial. També es volen distanciar dels souvenirs de baixa qualitat. Es tracta de l'Associació d'Indústries Artesanes, presidida per Eduard Serra, que aplega ja, entre d'altres, la imatgeria religiosa de l'Art Cristià, d'Olot; les creacions de Ceràmiques Graupera, de Breda; les peces tèxtils teixides amb teler de mà de Teixidors; els mobles artesans de Joan Prat, de Joanetes (la Vall d'en Bas), o –per citar-ne només un altre exemple– la vaixella creada per Luesma Vega en exclusiva per al restaurant El Bulli.
Un diccionari dels culleraires
L'activitat culleraire de Tortellà és secular i, com sol passar en els casos en què la majoria dels habitants d'una població viu –o n'ha viscut, en aquest cas– d'una activitat determinada i en una zona tan concreta, se n'ha creat un vocabulari específic. Aquest cabal de mots està format per paraules pròpies i d'altres de la llengua general que, a Tortellà i parlant de l'ofici en qüestió, hi tenen una accepció particular. Ara s'ha iniciat el procés de recopilació d'aquest lèxic per crear un diccionari de l'argot dels culleraires de la població. Només a Tortellà i com a molt no gaire més enllà dels quilòmetres quadrats que té el poble, saben què vol dir xepa –la primera retallada a la làmina de fusta on es comença a intuir la peça– o brogir –polir a mà amb paper de vidre–. Per tot això, Artesania de Catalunya, els tallers culleraires de Tortellà i l'Ajuntament treballen perquè el poble formi part d'Oficis Singulars.
Una setantena d'estris de cuina
Qui fa un cop d'ull al catàleg de Serra Quintana i no està gaire avesat en la matèria queda parat perquè no s'hauria pensat mai que hi pugui haver tants estris de cuina. El catàleg té 72 peces, moltes de les quals s'hi poden trobar de diferent mida i color. La peça més emblemàtica és la cullera, entre altres coses perquè té relació amb el passat de la vila. Diuen que la tradició de culleraires de Tortellà prové d'un foraster que s'hi va establir i hi va implantar l'activitat aprofitant que a la rodalia hi havia molta fusta de boix.
De culleres, l'empresa en fa de tota mida i, com succeeix amb gairebé totes les altres peces, fins i tot les poden personalitzar amb pirogravat.
Una altra de les peces que han fet possible l'anomenada de Serra Quintana és el morter, perquè de morters de ceràmica se'n troben a molts indrets, però no pas de fusta, que és el material amb què els fan a Tortellà. Hi ha els morters de 14, 12 i 10 centímetres de diàmetre, el morter amb la mà tradicional i el morter amb la mà recta. A més, aquesta és una de les peces que l'empresa ha començat a fabricar de colors diversos. I també és de color el recipient rectangular que conté les vuit peces de cuina més utilitzades.
L'inventari és ben llarg. Hi ha la col·lecció de forquilles de totes les mides –un altre clàssic–; les culleres i forquilles alemanyes –de mànec molt més llarg–; la cullera-forquilla de mànec rodó; el joc de dotze espàtules; les espàtules amb forats i les que són ondulades; el material de fer creps, com ara el rampí; les espàtules especials; les espàtules de raclette; l'espàtula de fer carn a la brasa; les forquilles de fondue; una pinça amb una xarnera d'acer inoxidable que també es pot trobar en un model ale-many; una pinça de fer carn a la brasa; una de fusta de tipus japonès i, entre molts altres tipus d'espàtula i pinces, una forquilla de dues pues.
A Serra Quintana també fabriquen tota mena de batedors, de fusta o d'acer inoxidable amb mànec de fusta; una pala de paella; una cullera de mel i moltes varietats de cullerots, des d'un cassó de salsa fins a un cullerot d'olives, a més de cullerots amb forats o sense. Hi ha espremedors de taronges i llimones, mesuradors d'espagueti, dosificadors d'espècies, molinets de xocolata, un obrellaunes, un trencanous i una premsa d'alls, entre d'altres.
La nòmina es completa amb les paneres –amb persiana i tot–, les maces de picar carn o marisc, els salers de tota mida i el tallador de pa o les col·leccions de talladors de tot tipus. A més del set Mojito i les peces de disseny, un altre producte estrella de la casa és el joc d'estris de cuina amb un receptacle rectangular o cilíndric per tenir-los a la vista i, fins i tot, de decoració.
Fusta francesa
La fusta que fan servir és de carpí i, bo i que no tant, de freixa. Els arriba de l'Estat francès en troncs i la treballen després de tenir-la a la temperatura adequada, als assecadors i serradora de l'empresa. Les peces es preparen abans segons la llargada, amplada i gruixària i, després, els donen la forma que els correspon, les poleixen i hi fan els acabats. La major part dels processos són manuals o gairebé manuals. Quant a la part mecanitzada, han creat de mica en mica màquines adaptades a cadascuna de les peces. Sempre, però, una part del procés és estrictament manual.
