Alemanya es manté com a motor europeu malgrat un creixement anèmic

Els consumidors, i no el tradicional motor econòmic d'Alemanya –les exportacions–, van salvar l'exercici 2013 de la primera economia de la Unió Europea (UE). El creixement del producte interior brut (PIB) va ser d'un 0,4%, un 0,1% per sota dels prudents pronòstics del govern d'Angela Merkel i el nivell més baix en els últims quatre anys. Pitjor encara, a ulls de l'ortodòxia econòmica de l'anomenada locomotora europea: les importacions van superar les exportacions, mentre que el dèficit públic se situava en un discret 0,1% –en contrast amb el 0,1% en positiu de l'any anterior, però de tota manera allunyat del famós 3% marcat com a límit en els tractats de Maastricht.

Aquests eren els indicadors que ahir publicava l'Oficina Federal d'Estadística, Destatis, més pobres del que Alemanya acostuma a presentar. Una situació que, per al govern d'Angela Merkel, remet a la precària situació dels seus socis de la zona euro. La forta demanda interna no ha pogut neutralitzar la recessió d'alguns socis, resumia el seu ministre d'Economia a la gran coalició, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, apuntalat en les xifres difoses pel president de Destatis, Roderich Egeler.

El consum va trencar la seva mala reputació de “plat feble” per a l'economia alemanya, amb un augment del 0,9%, mentre que les inversions públiques es van reduir en un 2,2 %. També en contra de la dinàmica tradicional del país, les exportacions van créixer menys –un 0,6%– que les importacions –un 1,3%–. Un altre factor que Berlín atribueix a la situació de les economies afeblides de la UE, el seu primer soci comercial que no ha pogut comprar com estava acostumat.

En termes absoluts, la balança comercial continua en superàvit i en nivells rècord –qüestió que havia desencadenat recentment crítiques del governs i fins i tot de la Comissió Europea, que acusen Alemanya de fer i comprar poc als seus socis–. Però la desacceleració exportadora és un toc d'avís per al país que ha estat l'oasi de creixement quan els altres s'ofegaven en la recessió. El principal indicador, el del creixement, representa una sotragada respecte al 0,7% del 2012 i encara més en relació amb els dels dos anys anteriors, 2011 i 2010, en tots dos casos per damunt del 3%. Tenint en compte, però, el terratrèmol del 2009, en una contracció del 4,7%, tampoc cal alarmar-se.

Tant l'equip de Merkel com els principals instituts consideren que Alemanya tornarà al bon camí aquest 2014, amb una previsió de creixement de l'1,5% o del voltant del 2% el 2015, sempre que els països de la zona euro efectivament deixin enrere la recessió. La fortalesa de l'economia alemanya depèn, doncs, de la dels seus socis.