Economia

El govern reconeix que el canal Segarra-Garrigues no atreu els agricultors

El conseller d'Agricultura planteja un canvi d'estratègia, fins ara centrada a impulsar aliances de grans empreses, i reduir el nombre de zones ZEPA

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, vol replantejar l'estratègia que s'ha portat a terme al canal Segarra-Garrigues per desenvolupar la infraestructura amb el focus centrat a activar els agricultors. En una entrevista a Europa Press, Ciuraneta va assegurar aquest cap de setmana que per atreure l'agricultor s'ha de generar confiança, i per aconseguir això s'han de crear noves estratègies: “Si han passat una sèrie d'anys i no està funcionant com prevèiem, segurament alguna cosa hem de replantejar.”

El canal Segarra-Garrigues, de 84,7 quilòmetres de recorregut, té com a objectiu la transformació en regadiu de 70.150 hectàrees de la demarcació de Lleida. Fins ara, el govern, amb el seu antecessor en el càrrec, Josep Maria Pelegrí, havia impulsat els anomenats motors, aliances amb empreses per promocionar el reg amb projectes com, per exemple, el de pomeres amb Fruits de Ponent d'Alcarràs, la doble collita anual per a l'alimentació ramadera amb la Cooperativa d'Ivars d'Urgell i la plantació de 50 hectàrees de cultius de pistatxo a la finca Mas de Colom de Tàrrega (Lleida) amb Borges Mediterranean Group. Completen la llista l'impuls de la viticultura de regadiu a Verdú a través de la unió de Grup Codorníu, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre i el Grup de Bodegues de Valls del Riucorb, i l'acord anunciat amb Alimentària Guissona per incrementar el potencial cerealístic de la zona. Ciuraneta, que no replanteja la infraestructura en si mateixa sinó pel que fa al seu ús, no només vol atreure grans empreses, sinó també generar interès de pimes i vincular l'estratègia de l'aigua amb l'agroalimentària.

El gener del 2013 Pelegrí va anunciar que el govern estava impulsant proves pilot autoritzades per la UE i previstes en la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per estudiar si és possible el reg a les zones ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus); l'àrea regable del canal Segarra-Garrigues és de 70.000 hectàrees, de les quals unes 35.000 són zones ZEPA. Sobre aquestes proves, Ciuraneta ha assegurat que la Generalitat hi continua treballant, i que “el resultat és que és compatible”, i ha fet una crida a un debat dins el sector i l'administració. “Crec que s'ha de replantejar que hi hagi tantes zones ZEPA, col·laborar més amb el món científic i acadèmic per mostrar a Brussel·les que les aus poden viure en zones de reg”, ha dit Ciuraneta. “S'ha de tenir molt clar que el que s'està fent a l'administració catalana no és voler enganyar a ningú, sinó voler fer les coses molt ben fetes”, hi afegeix el conseller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Banc Sabadell puja a borsa mentre el País Valencià veu perillar la seva seu

barcelona
economia

Els llocs de treball al Vallès Oriental van a l’alça el primer trimestre de 2024

GRANOLLERS
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona
CONFLICTE LABORAL

La plantilla de Llansà talla la N-260 i manté la vaga en defensa dels acords

LLANÇÀ

Roses rep el primer dels nou creuers que hi passaran aquesta temporada

roses

Mig miler de persones demanen reduir la jornada laboral

girona
economia

El BBVA garanteix el seu “compromís total amb Catalunya”

barcelona
economia

Clam per “menys jornada i millors salaris” en un Primer de Maig marcat pel 12-M

barcelona

Finalitza el tall a la C-66 per protestar contra la gestió de la sequera

la pera