Tapissos de fruita

Els rètols de carretera a l'entrada del poble no enganyen: Aitona, amb la resta de municipis veïns del Baix Segre, són el cor productiu de la fruita dolça de pinyol catalana. Set empreses es dediquen a exportar 100 milions anuals de quilos de préssec, préssec pla i nectarina a l'Europa central. El Segre s'hi escola, ample, obrint-se pas enmig d'una planúria d'aires infinits completament entapissada de fruiters. Els canals de Catalunya i Aragó, el de Seròs, hidraten les 3.800 hectàrees de fruiters del terme d'Aitona. Hi conviuen cereals i ametlles –2.200 hectàrees més–, gran part de les quals aviat es podran regar mitjançant el canal Segarra-Garrigues.

En els anys 50 els pagesos hi van substituir els cereals per la fruita de pinyol. “El 1975 teníem la renda per càpita més alta d'Europa”, assegura l'alcaldessa, Rosa Pujol. A Aitona, 2.500 habitants, l'atur és tècnic i l'èxode rural, un desconegut. No obstant això, “els preus del sector són els mateixos des de fa vint anys i així no es pot avançar. Vam pensar a buscar una doble activitat per a la pagesia. Aquí, tot el nostre valor diferencial és la fruita”. I abans que el préssec saborós, sucós i perfumat, neix la flor. És menuda, amb gradacions cromàtiques depenent de la varietat que esdevé una escenografia puntillista de roses. Un plaer estètic per a nous turistes en una Catalunya paisatge, mil vegades fotografiat, trepitjat, rodat per bicicletes i replicat a les xarxes s'alça, també, com a un valor econòmic destacable.

El 2011 i mitjançant ajuts europeus, l'Ajuntament d'Aitona va endegar el projecte Fruiturisme. Van senyalitzar quatre rutes, van crear marca turística i van posar en marxa un web. Amb una sola tècnica de turisme, “ens ho fem tot entre tots”. Un curs de formació, impartit per la Universitat de Lleida, ha format vint voluntaris –la majoria dels quals són dones de productors– per fer les visites guiades a les finques. Allà, el mateix pagès els explica el conreu. L'any passat les rutes van atraure 300 turistes. Enguany les temperatures suaus n'han avançat la floració i, fa una setmana, van arribar els primers visitants, provinents de les comarques barcelonines. Les escoles visiten entre setmana camps i centrals de fruita. “És un boom. Els dos restaurants no donen l'abast i ja hem començat a parlar amb Soses perquè s'hi sumi l'any vinent”, diu Pujol. Enguany hi han afegit dues rutes: la Segon Origen, tot aprofitant el plànol de la pel·lícula; i les rutes per l'Entorn, senyalitzades per fer-les sense guiatge.

El turisme lligat a la floració no és nou: l'espígol de la Provença, els cirerers del Jerte, el Japó i Washington tenen llarga tradició. Però Aitona no és vol quedar solament amb la flor, a contemplar durant un escàs mes i mig. “Som pioners a Catalunya i a l'Estat, perquè també volem donar a conèixer la vida de pagès i el conreu durant tot l'any”, explica Pujol. Flor de primavera, collita estiuenca, poda a l'hivern; centrals fruiteres, tot l'any.

La fruita es conrea, es manipula i marxa en camions. La transformació només es fa a casa: tothom fa préssec en conserva. L'Ajuntament té l'objectiu d'“obrir un obrador en què els emprenedors puguin elaborar transformats de fruita; bé en un local municipal o en lloguer”. Del paisatge, al pot de melmelada. A Aitona, volen treure tot el suc de la fruita.