Aragonès urgeix l’Estat a sortir de Bankia per evitar interferències en la fusió

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, considera que si CaixaBank i Bankia acaben fusionant-se, “hauria d’haver un calendari clar de com l’Estat surt de l’accionariat”, que culminés amb una sortida el més ràpida possible, “per evitar qualsevol sospita d’interferències polítiques”.

En una entrevista amb Efe, Aragonès s’ha mostrat crític amb el paper de l’Estat espanyol en el banc resultant de la fusió, de què seria segon accionista, per darrere La Caixa, i ha opinat que la presència de l’Estat “és una situació d’anormalitat”.

“No és normal ni usual que l’Estat, en aquest cas el FROB, tingui una participació tan significativa -un 14%, segons Aragonès- en una entitat tan significativa”, sosté el vicepresident català, que conclou que “probablement les autoritats de la competència i els supervisors bancaris estaran a sobre i hauran de resoldre aquesta anomalia”.

“El ritme i els calendaris els marcarà el regulador, però per tenir garanties de la màxima competència i per evitar qualsevol sospita d’interferències polítiques hauria d’haver un calendari clar de com l’Estat surt de l’accionariat del que podria ser el primer banc de l’Estat”, ha considerat el vicepresident de la Generalitat.

Al seu entendre, aquesta sortida ordenada de l’Estat hauria de produir-se “com més aviat, millor”.

Preguntat per si tem interferències polítiques, ha respost que “no hauria de ser així”, però ha apuntat: “Per desgràcia, hem vist que en moltes empreses de sectors regulats acaba havent-hi aquest tipus d’interferències amb presència de determinats expolítics en els consells d’administració”.

“El sector bancari està molt supervisat, i confio que no hi hagi aquestes interferències polítiques. No hauria de ser així, i les primeres interessades en què no sigui així són les mateixes entitats que estudien el procés de fusió”, ha apuntat Aragonès, que tot i això ha insistit en la necessitat d’aquesta sortida ràpida de l’Estat de l’accionariat.

I és que, tot i que l’operació és de naturalesa privada, “l’impacte públic és ben evident”, ha conclòs.

D’altra banda, Aragonès ha explicat que divendres va parlar amb els “màxims representants” de CaixaBank i els va traslladar tres demandes ja explicades aquell mateix dia en públic: la preocupació de la Generalitat pels llocs de treball, la necessitat de mantenir la competència tot i la concentració bancària, i la continuïtat de “la vinculació històrica” del nou banc amb Catalunya, amb la petició expressa que la seu social torni a Catalunya.

“Estarem molt atents les pròximes setmanes sobre aquests tres aspectes en particular”, ha dit, i ha afegit: “Tenim l’oportunitat que la seu de la nova entitat estigui a Catalunya. Seria una molt bona decisió que demostraria el compromís de continuar aquest vincle amb el país”.

CaixaBank ha deixat clar en els últims anys que no es planteja moure la seu social de València, on la va traslladar el 2017, en un context marcat per la declaració unilateral d’independència de Catalunya.

Aragonès ha recordat que sempre va considerar que aquella decisió “no va ser una bona notícia”, però ha subratllat que tampoc no es va produir l’”èxode econòmic” que alguns auguraven.

En qualsevol cas, ha reivindicat que “ara sembla el moment de corregir aquella anomalia”, perquè “el natural és que les empreses tinguin les seves seus socials on hi ha la major part de la seva activitat, els seus centres de decisió i les seves seus centrals”, ha subratllat.

Així mateix, ha assegurat que aquesta reflexió que han traslladat a CaixaBank, en el sentit que torni a situar la seva seu a Catalunya, “val per a altres empreses”.

CaixaBank i Bankia van anunciar dijous a la nit que estan en converses per fusionar-se i conformar el primer banc d’Espanya.