Un davantal per al robot!
En l’última dècada, els robots han sortit de l’entorn industrial, on soldaven, pintaven, inserien peces i paletitzaven a gran velocitat en un espai vedat per evitar accidents, i han començat a fer una infinitat de tasques colze a colze amb humans en llocs insospitats com ara la cuina d’un restaurant o la barra d’un bar.
En el principi fundacional dels cobots -els robots que interactuen amb persones- hi ha el de treure el tancat que els mantenia aïllats i fer-los menys perillosos i més segurs. “Aquesta decisió ha revolucionat la robòtica, perquè ha democratitzat un món força exclusiu”, explica Jan Puig, director de vendes i màrqueting de Pilz, una multinacional alemanya que fa més segures les màquines: des de telecabines de les estacions d’esquí fins als combois de metro. La filial peninsular de la companyia està a Granollers, on hi ha l’equip tècnic que fa el desenvolupament per a tot el món de solucions per a la robòtica, i cada cop tenen més feina. “Tenim actius tres projectes del programa europeu Horitzó 2020, que ens dona una base financera que ens permet fer recerca molt innovadora en seguretat robòtica”, diu Puig.
Per proporcionar seguretat a un robot no és tan important la màquina en si com allò que fa. No és el mateix un robot quan dibuixa amb un llapis que quan perfora la pared amb una broca. I com que ara cada vegada fan tasques més diverses, a Pilz no els va estranyar el dia que l’enginyeria Br5 els va encarregar fer segur un robot cuiner que fa paelles.
El fundador de Br5, Enrique Lillo, té la visió que els robots faran les tasques repetitives que no aporten valor del sector horeca. El moment epifànic el va tenir el dia que un amic li va demanar un robot per al seu casament i en va fer un que servia cervesa als convidats del banquet. Va ser el primer d’altres que fan hamburgueses, preparen còctels, obren ampolles de vi o fan truites. “El robot allibera els professionals de tasques pesades, de manera que es poden dedicar a la creativitat. A més, incrementa la seguretat alimentària perquè redueix el contacte directe humà amb els aliments”, diu Lillo. La seva darrera creació és el robot que fa paelles, nascut de la col·laboració amb el cuiner Sergi Escolà, inventor del paeller, un dispositiu que estandaritza temperatures i temps per fer arrossos i que comercialitza amb la marca Mimcook. Pilz és el tercer element de triumvirat, el que posa límits a la màquina perquè no sigui perillosa. Quins límits? La velocitat és el primer, cal que els moviments siguin assossegats de manera que en cas de col·lisió no faci mal a ningú. També cal assegurar les trajectòries i que cap producte que està sent cuinat ni cap estri surtin disparats.
Cal esperar que el socarrat de la pella entri al perímetre de la seguretat!