Aigua a la terra seca

El president Montilla va inaugurar dilluns passat els regadius del Garrigues Sud, un exemple d'aquells projectes de què es parla durant anys i panys, però que costa que comencin, són cars i es perllonguen en els anys. Són projectes d'envergadura i de gran complexitat, perquè remouen propietats privades, refan camins, obren grans trinxeres per fer-hi passar conduccions i necessiten una gran inversió que institucions i particulars no sempre poden assumir.

Però el Garrigues Sud, igual que el famós Segarra-Garrigues o els regs del Segrià Sud, Terra Alta o Xerta-Sénia, per esmentar-ne els més importants, són infraestructures noves que tenen una gran repercussió econòmica i social perquè pel que fa a la butxaca dels pagesos, els garanteix la collita i fins i tot la poden arribar a triplicar, segons explicava un pagès de la Granadella (Garrigues) que té un conreu d'oliveres.

Una hectàrea regada equival a set de secà i genera dotze vegades més de mà d'obra, segons el Departament d'Agricultura. En el cas de l'olivera, per exemple, el rendiment es multiplica un 500%.

Pel que fa a la repercussió social, evita la despoblació, genera riquesa als pobles i ofereix oportunitats de creació d'empreses en unes comarques que fins fa ben pocs anys només perdien habitants i eren de les anomenades “deprimides”.

El 80 per cent dels nous regadius principals que estan en fase d'execució o de projecte a Catalunya estan situats a les comarques de Lleida i a les Terres de l'Ebre i, la majoria, en terres aspres i seques en què, si no hi ha aigua, els espera poc futur. El pla de regadius de Catalunya marca la pauta d'aquestes actuacions i preveu 74 regadius amb un cost de 4.400 milions fins al 2020, dels quals cap a 1.500 ja estan executats des de l'any 2000.

Només 275.000 hectàrees agrícoles de Catalunya tenen regadiu, d'un total de gairebé un milió, és a dir, un 8,6%, i la previsió del govern és que s'arribi al 12,6% al final d'aquest pla.

Però l'objectiu no és només portar aigua a la terra seca i donar vida a pobles en perill, sinó també aprofitar la tecnologia per estalviar aigua i modernitzar canals vells que reguen a manta o per inundació, i que suposen una gran despesa hidrològica, com són els casos dels canals de Pinyana o d'Urgell. En tots dos canals ja s'han començat les primeres actuacions de modernització i han passat a ser un sistema de reg pressuritzat, és a dir, per aspersió o goteig. L'objectiu és estalviar 400 hectòmetres cúbics, que equival a un embassament com el de Rialb ple fins a dalt.

Però els regs eficients tenen un problema. Es tracta del cost de la factura elèctrica, ja que les estacions de bombament i els sistemes de transport de l'aigua necessiten força potència i les comunitats de regants es troben que ara com ara aquesta factura els suposa el 60% del pressupost.

La federació estatal de regants estima que aquests preus han augmentat un 30% en pocs anys i, si a això s'hi afegeix el fet que el pagès cada vegada cobra menys per la seva producció, moltes explotacions podrien fer fallida.

El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, va confirmar a Bellaguarda (Garrigues) que negocien amb les companyies una rebaixa de les tarifes, però que no serà fàcil. Una altra opció era la inversió en energies alternatives, solar i eòlica, però la rebaixa de les primes estatals també ha fet que molts agricultors s'hi fessin enrere.

L'alcalde de Bellaguarda, Josep Ramon Mateu, també és pagès i va destacar que el reg dóna collites estables en què “fins ara no podíem ni pensar-hi perquè depeníem de les pluges”, però es lamenta que la producció se'ls paga fins a un 40% menys que fa dos anys.