Economia
Alimentaria: Una cita de bon pair
Aquesta setmana Barcelona farà caixa. La ciutat ingressarà 168 milions d’euros pel negoci que de forma induïda genera un dels certàmens firals més importants per a la ciutat comtal: Alimentaria. La cita serà el punt de trobada de 155.000 visitants procedents de 150 països, 24.500 empleats de les 4.900 empreses participants i més de 12.000 operaris que hauran de muntar els estands i condicionar els espais firals. Seran els visitants, 33.000 estrangers i 122.000 d’arreu de l’Estat, els que més diners deixaran, uns 46 milions d’euros.
En els tres dies que, generalment, un visitant destina a copsar la realitat del sector, Alimentaria li proporcionarà un cop més noves percepcions en tendències, hàbits i productes en alimentació i begudes.
La trobada, biennal, s’ha convertit al llarg dels més de 30 anys d’història en un model firal, fins i tot exportable. La innovació, la professionalització, la internacionalització i la sectorització –inclou 15 salons– són els eixos d’aquest saló, el segon en importància al món dins el seu sector, per darrere del d’Hamburg.
Negocis i més negocis
Alimentaria 2008 reunirà el 85% de la indústria d’alimentació espanyola. És un sector que genera gairebé 79.000 milions de negoci anual, és a dir, el 2,4% del producte interior brut (PIB) estatal. En termes de producció representa el 17% del total de la producció industrial, aporta el 12% del valor afegit i ocupa prop del 15% de la mà d’obra, unes 486.000 persones.
El volum de negoci que previsiblement es generarà dins de la fira s’elevarà a més de 1.800 milions d’euros, ja que segons l’experiència de les edicions anteriors, el 65% dels expositors admet que és un bon punt de trobada per tancar acords comercials i un 30% valora l’establiment de contactes amb potencial de comerç. En l’edició del 2006, 33.000 compradors van assistir a l’esdeveniment.
Per potenciar aquest vessant comercial, la fira promourà les trobades empresarials internacionals, que propiciaran més de 7.500 reunions en què prendran part 200 empreses espanyoles, 500 compradors estrangers i uns 150 industrials d’arreu del món. En aquesta edició, la dissetena, s’espera que el 65% dels visitants provinguin de la UE, un 12% d’Amèrica Llatina, el 9% de països extracomunitaris, el 7% d’Amèrica del Nord, el 5% d’Àsia i la resta d’Àfrica, Oceania i altres països.
Punt de trobada
Aquesta distribució evidencia que, els últims 15 anys, la indústria alimentària espanyola ha intensificat les seves exportacions, tot i que encara és una de les assignatures pendents. França, Portugal i Itàlia, encapçalen el rànquing per destinació. S’ha de tenir en compte que un dels frens a l’exportació és l’alt grau d’atomització del sector que queda reflectit en el gran nombre d’empreses participants a Alimentaria, de les quals unes 650 són de Catalunya, i d’aquestes, moltes són en la seva activitat de les principals marques de l’Estat espanyol.
La seva presència estarà disseminada pels recintes de Montjuïc, que acollirà Intercarn i Restaurama, i Gran Via, on es concentraran els 13 salons restants, entre ells, Intervin, Olivaria, Mundidulce, Interlact, Expobebidas, Vegefruit, Expoconser, Interpesca i Congelexpo.
En els tres dies que, generalment, un visitant destina a copsar la realitat del sector, Alimentaria li proporcionarà un cop més noves percepcions en tendències, hàbits i productes en alimentació i begudes.
La trobada, biennal, s’ha convertit al llarg dels més de 30 anys d’història en un model firal, fins i tot exportable. La innovació, la professionalització, la internacionalització i la sectorització –inclou 15 salons– són els eixos d’aquest saló, el segon en importància al món dins el seu sector, per darrere del d’Hamburg.
Negocis i més negocis
Alimentaria 2008 reunirà el 85% de la indústria d’alimentació espanyola. És un sector que genera gairebé 79.000 milions de negoci anual, és a dir, el 2,4% del producte interior brut (PIB) estatal. En termes de producció representa el 17% del total de la producció industrial, aporta el 12% del valor afegit i ocupa prop del 15% de la mà d’obra, unes 486.000 persones.
El volum de negoci que previsiblement es generarà dins de la fira s’elevarà a més de 1.800 milions d’euros, ja que segons l’experiència de les edicions anteriors, el 65% dels expositors admet que és un bon punt de trobada per tancar acords comercials i un 30% valora l’establiment de contactes amb potencial de comerç. En l’edició del 2006, 33.000 compradors van assistir a l’esdeveniment.
Per potenciar aquest vessant comercial, la fira promourà les trobades empresarials internacionals, que propiciaran més de 7.500 reunions en què prendran part 200 empreses espanyoles, 500 compradors estrangers i uns 150 industrials d’arreu del món. En aquesta edició, la dissetena, s’espera que el 65% dels visitants provinguin de la UE, un 12% d’Amèrica Llatina, el 9% de països extracomunitaris, el 7% d’Amèrica del Nord, el 5% d’Àsia i la resta d’Àfrica, Oceania i altres països.
Punt de trobada
Aquesta distribució evidencia que, els últims 15 anys, la indústria alimentària espanyola ha intensificat les seves exportacions, tot i que encara és una de les assignatures pendents. França, Portugal i Itàlia, encapçalen el rànquing per destinació. S’ha de tenir en compte que un dels frens a l’exportació és l’alt grau d’atomització del sector que queda reflectit en el gran nombre d’empreses participants a Alimentaria, de les quals unes 650 són de Catalunya, i d’aquestes, moltes són en la seva activitat de les principals marques de l’Estat espanyol.
La seva presència estarà disseminada pels recintes de Montjuïc, que acollirà Intercarn i Restaurama, i Gran Via, on es concentraran els 13 salons restants, entre ells, Intervin, Olivaria, Mundidulce, Interlact, Expobebidas, Vegefruit, Expoconser, Interpesca i Congelexpo.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.