A la recerca del lideratge en temps d’incertesa

Avui ens tro­bem en una cruïlla, en una època de can­vis i trans­for­ma­ci­ons glo­bals que ens plan­te­gen rep­tes sense pre­ce­dents. Però també, entre aques­tes incer­te­ses, s’obren fines­tres d’opor­tu­ni­tat per cons­truir un futur pròsper. És deure d’aquells i aque­lles que estan al cap­da­vant de la nos­tra soci­e­tat, política i empre­sa­rial, esta­blir les pri­o­ri­tats cor­rec­tes que hagin d’assen­tar les bases d’aquest futur i asse­gu­rar que estem pre­pa­rats per apro­fi­tar al màxim les opor­tu­ni­tats de desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social que es pre­sen­ten.

Observo amb pre­o­cu­pació un estan­ca­ment per­sis­tent arros­se­gat des de fa temps. Ens enfron­tem a pro­ble­mes antics que difi­cul­ten la con­so­li­dació d’un model de con­vivència equi­li­brat, que com­bini el progrés amb una justa dis­tri­bució dels bene­fi­cis i inte­gri la res­posta als rep­tes soci­als com la crisi climàtica, la igual­tat d’opor­tu­ni­tats i l’equi­tat, com una vari­a­ble fona­men­tal de l’acció política. Per superar aquests rep­tes, cal anar més enllà de la con­jun­tura imme­di­ata i tre­ba­llar per cons­truir entorns òptims que per­me­tin donar forma als pro­jec­tes de futur.

La classe política d’aquest país ha de pren­dre consciència que les deci­si­ons a curt ter­mini no resol­dran els pro­ble­mes estruc­tu­rals que enfron­tem i cal que s’apro­xi­min al sec­tor empre­sa­rial i les xar­xes soci­als que el con­for­men. Neces­si­tem mirada llarga, una pla­ni­fi­cació estratègica a llarg ter­mini que per­meti trac­tar les difi­cul­tats actu­als, alhora que es garan­tei­xen opor­tu­ni­tats d’empre­ne­do­ria i desen­vo­lu­pa­ment per a les noves gene­ra­ci­ons. En aquest sen­tit, cal com­pren­dre que l’èxit no es pot mesu­rar única­ment en ter­mes de bene­fi­cis econòmics, sinó con­si­de­rar també ele­ments de res­pon­sa­bi­li­tat social i d’impacte medi­am­bi­en­tal.

Durant molt de temps, algu­nes empre­ses s’han cen­trat única­ment en maxi­mit­zar els guanys sense con­si­de­rar les reper­cus­si­ons exter­nes de les seves acci­ons. Tot i així, també veiem exem­ples ins­pi­ra­dors d’empre­ses que han acon­se­guit com­bi­nar l’èxit empre­sa­rial amb una con­tri­bució posi­tiva a la soci­e­tat. Per­me­teu-me com­par­tir algu­nes ini­ci­a­ti­ves que exem­pli­fi­quen tant els rep­tes als quals ens enfron­tem com les opor­tu­ni­tats que podem apro­fi­tar per tro­bar un equi­li­bri ade­quat entre el crei­xe­ment econòmic i la res­pon­sa­bi­li­tat social.

A nivell glo­bal, casos com el de Pata­go­nia, una empresa de roba i equi­pa­ment per a acti­vi­tats a l’aire lliure, s’ha gua­nyat el reco­nei­xe­ment per la seva dedi­cació a la sos­te­ni­bi­li­tat. Han adop­tat una sèrie de mesu­res per reduir-ne l’impacte medi­am­bi­en­tal, com ara uti­lit­zar mate­ri­als reci­clats i orgànics, pro­moure el reci­clatge de peces de roba i defen­sar l’ús res­pon­sa­ble dels recur­sos natu­rals. A més, han impul­sat cam­pa­nyes per cons­ci­en­ciar sobre el canvi climàtic i altres qüesti­ons medi­am­bi­en­tals. Aques­tes ini­ci­a­ti­ves no han min­vat l’èxit econòmic de l’empresa, que ha expe­ri­men­tat un crei­xe­ment cons­tant i ha fide­lit­zat els seus cli­ents com­pro­me­sos amb valors simi­lars.

De forma més pro­pera al nos­tre tei­xit, podem obser­var empre­ses com Roca, com­pro­mesa amb la sos­te­ni­bi­li­tat i la res­pon­sa­bi­li­tat social durant dècades. Han desen­vo­lu­pat una sèrie d’inno­va­ci­ons per reduir el con­sum d’aigua i ener­gia en els seus pro­duc­tes, com ara sis­te­mes de descàrrega efi­ci­ents i tec­no­lo­gies de baix con­sum. Altres exem­ples nota­bles inclo­uen Casa Amet­ller, amb la seva forta ori­en­tació cap a la sos­te­ni­bi­li­tat, l’agri­cul­tura ecològica i de pro­xi­mi­tat, i Bio­cop, dedi­cada a la dis­tri­bució de pro­duc­tes ecològics i de comerç just.

Aquests exem­ples il·lus­tren com peti­tes i mit­ja­nes empre­ses cata­la­nes han inte­grat la res­pon­sa­bi­li­tat social cor­po­ra­tiva en les seves ope­ra­ci­ons diàries. Mit­jançant la uti­lit­zació de pràcti­ques sos­te­ni­bles, col·labo­ra­ci­ons amb la comu­ni­tat local i pro­moció de valors soci­als, aques­tes empre­ses han demos­trat que el com­promís amb soci­e­tat no està res­trin­git a les grans cor­po­ra­ci­ons, sinó que pot ser una part inte­gral de qual­se­vol empresa.

A banda d’això, en temps d’incer­tesa esdevé més relle­vant que mai la col·labo­ració público-pri­vada. Aquesta aliança ha demos­trat ser una eina pode­rosa per abor­dar des­a­fi­a­ments com­ple­xos i pro­moure un desen­vo­lu­pa­ment equi­li­brat. Mal­grat tot, massa sovint veiem ini­ci­a­ti­ves interes­sants atu­ra­des per bar­re­res ideològiques i una manca de con­fiança mútua que obs­ta­cu­lit­zen aquesta col·labo­ració. Cal­dria superar-les i tre­ba­llar ple­gats per acon­se­guir un progrés sos­te­ni­ble en bene­fici de tota la soci­e­tat.

El lide­ratge del futur, començant pels recent­ment esco­llits con­sis­to­ris locals i con­ti­nu­ant pel sec­tor empre­sa­rial, exi­geix molt de diàleg i gene­ro­si­tat. Ens calen més líders com agents del canvi, capaços d’adop­tar un enfoc estratègic i holístic que abasti tant els aspec­tes econòmics com els soci­als i medi­am­bi­en­tals. No ens podem que­dar estan­cats en el pas­sat ni depen­dre única­ment de les solu­ci­ons a curt ter­mini. Hem de mirar enda­vant, pla­ni­fi­car amb visió de futur i tre­ba­llar per cons­truir un entorn pro­pici per al crei­xe­ment i el desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble. Aquells i aque­lles amb res­pon­sa­bi­li­tats orga­nit­za­ti­ves públi­ques o pri­va­des, que no mirin més enllà del seu man­dat o del seu període al cap­da­vant de l’empresa, no ens con­ve­nen.

En temps d’incer­tesa, el lide­ratge no s’arruga ni s’angu­ni­eja, ans al con­trari, pren acció per con­ver­tir les opor­tu­ni­tats en rea­li­tats. És ara que cal un lide­ratge amb visió estratègica, col·labo­ració efec­tiva i res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida, capaç de cons­truir un futur ple de pos­si­bi­li­tats on el progrés econòmic vagi de la mà amb l’equi­tat social i la sos­te­ni­bi­li­tat.