Economia
L'FMI exigeix accions fermes contra la "crisi mundial"
Finances
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha advertit que la crisi econòmica ja té "abast mundial" i per afrontar-la calen "actuacions fermes i una estreta cooperació" entre els països. Així ho expressa el comitè monetari i financer de l'organisme internacional en un comunicat emès després de la primera jornada de la reunió de primavera de l'FMI, que es clausura avui a Washington.
"Els riscos als quals ha de fer front l'economia són de naturalesa mundial", va indicar el Fons sense esmentar la responsabilitat dels Estats Units en el seu origen. Els principals factors de risc són "les turbulències que continuen en els mercats financers i la degradació del crèdit i del sector immobiliari".
El comunicat final no fa cap referència a la "tercera línia de defensa" que sovint esmenta el director gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn: la utilització de fons públics per ajudar els bancs amb problemes.
En el decurs de la reunió, el secretari del Tresor dels Estats Units, Henry Paulson, va assegurar que la redistribució del poder al Fons Monetari Internacional (FMI) aprovada el 28 de març passat és només "un primer pas en la direcció correcta" i va apostar per anar més enllà en una reforma en la qual Europa ha de cedir part de la seva influència en favor dels països emergents.
En un discurs davant del comitè monetari i financer -l'òrgan que marca l'estratègia de l'FMI-, Paulson va reclamar que la institució "no s'adormi sobre els llorers" i que el procés de reforma continuï.
La seva proposta apunta directament que Europa perdi part de la seva representació al consell executiu del Fons, on actualment designa 10 dels seus 24 membres. En comparació, Amèrica Llatina només compta amb dues cadires i una tercera la comparteix amb Espanya. El govern dels EUA demana que el nombre de representants es redueixi de 24 a 22 el 2010 i a 20 el 2012, sobretot en detriment d'Europa.
Revisió del vot
De fet, la composició del consell executiu no formava part de la reforma aprovada el 28 de març, que suposa una transferència del 2,7% dels drets de vot dels països avançats cap als menys desenvolupats. El pla preveu la revisió del vot dels membres cada cinc anys per reflectir més fidelment el producte interior brut (PIB) real dels països representants als òrgans de govern.
El director gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, va destacar el caràcter "històric" de l'acord, que suposa la modificació més substancial del poder al Fons des de la seva fundació a la conferència de Bretton Woods el 1944. Però fins i tot ell va reconèixer que la nova fórmula no reflecteix encara el pes real de cada país en el món.
"Els riscos als quals ha de fer front l'economia són de naturalesa mundial", va indicar el Fons sense esmentar la responsabilitat dels Estats Units en el seu origen. Els principals factors de risc són "les turbulències que continuen en els mercats financers i la degradació del crèdit i del sector immobiliari".
El comunicat final no fa cap referència a la "tercera línia de defensa" que sovint esmenta el director gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn: la utilització de fons públics per ajudar els bancs amb problemes.
En el decurs de la reunió, el secretari del Tresor dels Estats Units, Henry Paulson, va assegurar que la redistribució del poder al Fons Monetari Internacional (FMI) aprovada el 28 de març passat és només "un primer pas en la direcció correcta" i va apostar per anar més enllà en una reforma en la qual Europa ha de cedir part de la seva influència en favor dels països emergents.
En un discurs davant del comitè monetari i financer -l'òrgan que marca l'estratègia de l'FMI-, Paulson va reclamar que la institució "no s'adormi sobre els llorers" i que el procés de reforma continuï.
La seva proposta apunta directament que Europa perdi part de la seva representació al consell executiu del Fons, on actualment designa 10 dels seus 24 membres. En comparació, Amèrica Llatina només compta amb dues cadires i una tercera la comparteix amb Espanya. El govern dels EUA demana que el nombre de representants es redueixi de 24 a 22 el 2010 i a 20 el 2012, sobretot en detriment d'Europa.
Revisió del vot
De fet, la composició del consell executiu no formava part de la reforma aprovada el 28 de març, que suposa una transferència del 2,7% dels drets de vot dels països avançats cap als menys desenvolupats. El pla preveu la revisió del vot dels membres cada cinc anys per reflectir més fidelment el producte interior brut (PIB) real dels països representants als òrgans de govern.
El director gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, va destacar el caràcter "històric" de l'acord, que suposa la modificació més substancial del poder al Fons des de la seva fundació a la conferència de Bretton Woods el 1944. Però fins i tot ell va reconèixer que la nova fórmula no reflecteix encara el pes real de cada país en el món.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.