Economia

Economia

Mentors sèniors

L’associació Asencat aplega directius i empresaris jubilats que assessoren emprenedors o petits projectes

Aporten el seu temps i coneixement de forma altruista i per mantenir-se actius

L’Eric ha tingut en compte els consells d’en Jordi per detectar i aplicar millores al seu negoci

“He deixat de ser tan informàtic per aprendre a gestionar l’empresa, perquè és la clau”
Asencat es funda el 2019 i comença col·laborant amb un programa perquè ningú tanqui per la pandèmia

L’exem­ple de l’Eric Rivera és un cas d’èxit. “No m’atre­via a créixer perquè tens por a les com­pli­ca­ci­ons d’aga­far com­pro­mi­sos i més res­pon­sa­bi­li­tats”, explica aquest empre­ne­dor que el 2017 va mun­tar el seu ter­cer negoci després de dos intents fallits. “Quan les coses t’han anat mala­ment encara et tor­nes més pru­dent”, diu con­vençut que l’asses­so­ra­ment d’Asen­cat li va ser­vir, fa un any i mig, per fer el salt i créixer. L’empresa Isowolk que va crear amb el seu soci, Xavier Ayuso, ajuda a l’auto­ma­tit­zació de pro­ces­sos de les empre­ses per aju­dar-les a digi­ta­lit­zar i eli­mi­nar tas­ques que no apor­ten cap valor al procés de pro­ducció. El repte de l’empresa era créixer no tant en ven­des sinó per acon­se­guir que el software indi­vi­dual i creat a mida per a cada cli­ent es pogués con­ver­tir en “empa­que­tar solu­ci­ons” per a dife­rent tipus d’empre­ses.

L’Eric asse­gura que està encan­tat de com li han anat les coses després d’accep­tar l’asses­so­ra­ment gratuït dels volun­ta­ris sèniors d’Asen­cat, ins­tal·lats com ells al Tec­no­cam­pus de Mataró. “Els ini­cis van ser durs, i després la pandèmia no ho va posar fàcil, però cre­iem en el nos­tre pro­ducte”, defensa l’empre­sari, que temia pel futur del negoci i no veia cap altra solució per créixer que dema­nar un crèdit. “Li ho vam treure del cap, perquè no tenien un pro­blema de capi­tal, sinó de cobra­ments i d’atre­vir-se a créixer”, explica Jordi Berni, des d’Asen­cat, que ha anat seguint de prop l’evo­lució de l’empresa. “He dei­xat de ser tan informàtic per apren­dre a ges­ti­o­nar l’empresa, perquè és la clau”, diu satis­fet en Jordi, que va seguir els con­sells per con­trac­tar més tre­ba­lla­dors i aug­men­tar així la pro­ducció. “Sem­pre estàvem atu­rant la feina, perquè no la podíem ser­vir”, explica l’Eric, que tam­poc s’atre­via a con­trac­tar ningú perquè temia no poder arri­bar a pagar nòmines a final de mes. “Tot és una cadena, i que et paguin vol dir ges­ti­o­nar el cobra­ment, però no arri­bava a tot”, reco­neix l’empre­ne­dor, que final­ment s’ha deci­dit a dema­nar a la cli­en­tela un paga­ment per enda­vant dels softwa­res per­so­na­lit­zats que dema­nen. “Tot­hom m’ha dit que sí i no he tin­gut cap pro­blema”, explica Rivera, que temia que això li pogués fer per­dre cli­en­tela. “El pit­jor és no atre­vir-se a fer les coses”, asse­gura l’asses­sor, que amb la seva experiència es mos­tra satis­fet de les deci­si­ons que han anat pre­nent de forma con­junta per millo­rar la situ­ació de l’empresa.

Escol­tar i orga­nit­zar

Els men­tors sèniors acu­mu­len experiència d’una llarga tra­jectòria pro­fes­si­o­nal, i molts en càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat en els con­sells d’empre­ses, on estan acos­tu­mats a “escol­tar i orga­nit­zar” abans de pren­dre deci­si­ons.

En Jordi Berni s’ha dedi­cat a tre­ba­llar pro­ces­sos de l’engi­nye­ria i la fabri­cació indus­trial vol­tant per tot el món, i fa cinc anys es va deci­dir a “dir prou” i jubi­lar-se als 65 anys. Altres com­panys ho han fet en el món de la banca i de les finan­ces. “Ens agrada com­pli­car-nos la vida”, diu satis­fet de for­mar part del volun­ta­riat d’Asen­cat, que aplega 117 pro­fes­si­o­nals de diver­sos àmbits que, com a volun­ta­ris i sense cobrar, dedi­quen el temps de la jubi­lació a asses­so­rar els qui comen­cen un negoci. “Va ser la meva dona qui va escol­tar en Joan Cana­dell, com a pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç, dema­nant gent for­mada en el món de l’empresa” explica en Jordi, que no s’ho va pen­sar a apun­tar-se per col·labo­rar amb el pro­grama Que ningú tan­qui, asses­so­rant els empre­sa­ris en els moments més durs i com­pli­cats de la pandèmia. “N’hi ha que eren sim­ples con­sul­tes o s’han asses­so­rat per arri­bar a un pla de negoci o a bus­car una sub­venció”, explica Berni. En els dos pri­mers anys de pandèmia es van aten­dre 4.287 empre­ses, només a l’àrea de Bar­ce­lona. “Mol­tes empre­ses esta­ven cons­tituïdes però també se’n cre­a­ven de noves”, reco­neix l’asses­sor davant l’allau d’aco­mi­a­da­ments que es van pro­duir per la crisi sanitària que va obli­gar a molts a bus­car altres fei­nes “començant de zero” cobrant la indem­nit­zació i capi­ta­lit­zant l’atur per “rein­ven­tar-se” encara que molts “no tin­gues­sin la for­mació ade­quada”, indica.

Aquest ha estat un dels prin­ci­pals pro­ble­mes, la falta de for­mació per tirar enda­vant les empre­ses de nova cre­ació, que en un 90% no superen el pri­mer any de vida. “És dramàtic”, des­taca Berni, que reco­neix que alguns dels pro­jec­tes que li arri­ben a les mans comen­cen “per la teu­lada” amb un pla de negoci “amb grans números i nego­cis fantàstics” però en què s’oblida el més impor­tant, que és l’estudi del mer­cat per demos­trar que les ven­des són pos­si­bles.

La dele­gació d’Asen­cat a Mataró va obrir les por­tes el febrer del 2022, i des d’ales­ho­res han asses­so­rat 23 empre­ses, a través de la col·labo­ració que man­te­nen amb el Tec­no­cam­pus. Totes les empre­ses que pas­sen pel cen­tre uni­ver­si­tari i empre­sa­rial han fet un pla d’empresa que els men­tors s’encar­re­guen d’ana­lit­zar per conèixer el pro­ducte i els trets dife­ren­ci­als o nous sec­tors que poden estu­diar. “Tot s’ha de posar al dia, els punts forts i els febles”, explica en Jordi, que con­si­dera pri­o­ri­tari dis­po­sar dels els recur­sos que es neces­si­ten i fer números per saber l’estat econòmic i “on són”. En algun no amaga que ha reco­ma­nat dei­xar córrer el pro­jecte perquè era invi­a­ble i “no tenia sor­tida”.

L’Eric s’ha dedi­cat durant anys a fer for­mació de pro­fes­so­rat, fet que li ha permès endin­sar-se en el món edu­ca­tiu, i té clar que hi ha molt poten­cial per a la cre­ació de simu­la­dors que li per­me­tin ofe­rir tot tipus de cur­sos. “És aquí on hi ha molt camí per recórrer”, diu con­vençut després de crear i comer­ci­a­lit­zar un simu­la­dor adreçat als direc­tius de la banca. Explica que està tre­ba­llant per fer rea­li­tat el següent simu­la­dor que ser­virà per for­mar els mes­tres sobre el tema del bullying esco­lar. Aquest pro­jecte li ha meres­cut una sub­venció dels ajuts euro­peus Next Gene­ra­tion, i ho farà pos­si­ble con­jun­ta­ment amb un equip de recerca de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona que seran els experts per apor­tar el conei­xe­ment teòric del simu­la­dor.

En Jordi escolta amb atenció els plans de futur que té al cap el direc­tor d’Isowolk. “Nosal­tres no dis­cu­ti­rem del pro­ducte, ell en sap molt més i ho té molt clar”, indica l’asses­sor, que sí que hi pot apor­tar “ordre en la gestió empre­sa­rial”. Acos­tu­men a tro­bar-se un cop al mes per posar damunt la taula els objec­tius i la situ­ació empre­sa­rial. “Si es fac­tura molt però el marge és nega­tiu, gene­res més pèrdues”, defensa l’asses­sor d’Asen­cat, que asse­gura que també fra­cas­sen mol­tes empre­ses que no des­ti­nen prou recur­sos a la part comer­cial, i sense ven­des de poc ser­veix pro­duir si es que­den els estocs al magat­zem. “Altres tenen la idea de mun­tar un bon pro­ducte sense el capi­tal per enge­gar”, es lamenta Berni, que en el dia a dia detecta les difi­cul­tats dels qui no estan pre­pa­rats per ges­ti­o­nar i les debi­li­tats d’uns pro­jec­tes que comen­cen “coi­xe­jant”.

L’acom­pa­nya­ment dels men­tors d’Asen­cat són unes 25 hores de con­sul­to­ria, fins que l’asses­so­rat deci­deix posar-hi punt final i pres­cin­deix del ser­vei. “Em van ofe­rir reno­var un any més, i n’estic encan­tat”, explica l’Eric, que sap que el ser­vei té data de cadu­ci­tat però que no l’hau­ria pogut con­trac­tar perquè es veia “amb l’aigua al coll” si assu­mia una des­pesa així. “No volem fer la com­petència a les con­sul­to­ries i aju­dem peti­tes empre­ses que arren­quen i no s’ho poden per­me­tre”, explica el coor­di­na­dor d’Asen­cat al Maresme.

Sepa­rats de Madrid

Asen­cat té el seu embrió de l’enti­tat Secot, amb seu a Madrid, on pro­fes­si­o­nals jubi­lats s’orga­nit­zen amb l’objec­tiu de retor­nar a la soci­e­tat de forma altru­ista la seva exper­tesa i conei­xe­ments. “Va arri­bar el moment que neces­si­ta­ven un NIF propi per una col·labo­ració amb l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i s’hi van negar ”, explica Berni, que es van inde­pen­dit­zar el 2019 per crear Asen­cat, just abans de la pandèmia. La seu social la man­te­nen a l’edi­fici de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, a la mateixa seu de la Secot, i on fan cur­sos de for­mació en col·labo­ració amb la Cam­bra per expli­car als empre­ne­dors com fun­ci­o­nen els depar­ta­ments d’una empresa i com solu­ci­o­nar pro­ble­mes de gestió.

Els men­tors d’Asen­cat fan de tutors per acom­pa­nyar els alum­nes que pre­sen­ten el tre­ball de final de grau a Esade, i el curs vinent tenen pre­vist ampliar aquest segui­ment als gra­du­ats del Tec­no­cam­pus. “Nosal­tres pro­po­sem els temes que ells escu­llen per fer el tre­ball tute­lat amb un men­tor amb experiència”, explica Berni, engres­cat amb l’opor­tu­ni­tat d’obrir la men­to­ria al Maresme. “Quan et jubi­les et plan­te­ges què faràs amb tant de temps, i ara me’n falta”, con­fessa aquest volun­tari sènior que dedica part del temps a par­ti­ci­par en pro­gra­mes d’acció social col·labo­rant en els pro­gra­mes de Càritas i el CIRE per aju­dar en la rein­serció de per­so­nes que han estat a la presó. “Els ense­nyem a pre­pa­rar una entre­vista de tre­ball i com anar a bus­car feina”, explica Berni, que reco­neix que “és ben sen­zill de fer i a la vegada molt gra­ti­fi­cant”.

Un tàndem.
L’Eric i en Jordi es van conèixer el 2017, quan el primer intentava tirar endavant el tercer negoci i l’altre decidia acabar la seva vida professional i jubilar-se. En Jordi ha estat un bon conseller a l’hora de prendre mesures i aplicar millores a l’empresa, per a la qual s’ha decidit contractar més treballadors per créixer i fer pagar als clients una part per avançat i així disposar de capital per afrontar nous reptes. L’Eric ja pensa a tirar endavant projectes que van més enllà dels processos d’automatització d’empresa, i especialitzar-se en simuladors de formació.
117
El nombre de socis voluntaris d’Asencat que assessoren de forma altruista emprenedors i petits projectes.
4.287
Les empreses
que van arribar a assessorar a través de la Cambra de Comerç de Barcelona en els dos anys de la pandèmia.
11
Les subseus
que té l’associació als centres de Barcelona, Granollers, Girona, Tarragona, Vic, Manresa, Mataró, Garraf, Sabadell i Berga.

El talent sènior es desaprofita en la majoria d’empreses

Els experts plantegen la necessitat de promoure un canvi cultural sobre el talent sènior a les empreses i de reduir la discriminació als treballadors de més edat. Espanya és, juntament amb Itàlia, el país de la Unió Europea amb els majors índexs de desocupació entre els 55 i els 69 anys, segons el II Mapa de talent sènior publicat pel centre de recerca Ageingnomics de la Fundació Mapfre. “Són dades molt preocupants, ja que els treballadors sèniors representen més del 31% de l’atur total del nostre país, és a dir, una persona de cada tres”, assenyala Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. Les companyies hauran d’orientar les seves polítiques de persones a aquest col·lectiu, entre altres raons pels canvis demogràfics i l’envelliment de la població, que en el cas dels més grans de 65 anys, superaran el 30% del total al voltant del 2050.

Aprofitar la potència professional dels majors de 50 anys és, en opinió dels experts, una necessitat que, a més, aporta beneficis a l’empresa i a la societat. Segons Montserrat Llobet, professora del màster universitari de sostenibilitat i gestió de la responsabilitat social de la UOC, s’haurien de reconsiderar les jubilacions massives perquè és un “capital preuat a l’empresa”. La professora de la UOC recorda que hi ha nombrosos estudis que mostren que el cervell, a partir d’aquesta edat, permet prendre decisions més pràctiques perquè “la interacció entre els hemisferis dret i esquerre es fa més harmoniosa, la qual cosa amplia les possibilitats creatives, permet resoldre problemes més complexos i aporta més claredat de pensament per encertar en les decisions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia