Degustar amb les pimes

Picotejar aquí i allà. Anar tastant tot el que està exposat és una de les feines, agradables, dels visitants d'Alimentaria. I, de pessic en pessic, els nous productes no deixen de sorprendre. De la mateixa manera que deixa parat que les novetats no sempre estan relacionades amb el renom de l'empresa o la grandària de l'estand.
Amb aquest certamen firal s'hi adiu la dita que sosté que "al pot petit hi ha la bona confitura", ja que petites i mitjanes empreses catalanes ens mostren com innoven per aportar valor afegit als seus productes, diferenciar-se i ser competitives.

La gran indústria ja ho fa, per descomptat, i per a cada edició d'aquest certamen es reserva grans novetats per delectar els visitants professionals o no. De fet, forma part de la seva estratègia comercial per guanyar mercat. Malgrat això, l'esforç de la indústria agroalimentària catalana i de l'Estat espanyol en recerca, desenvolupament i innovació segueix estant per sota de la mitjana europea, ja que només destina a aquest apartat al voltant del 0,1% de la seva facturació total. A la zona euro, aquesta mitjana és del 0,32%, que queda lluny, però encara són més distants el 0,4% dels EUA i l'1,8% del Japó.

A Alimentaria 2008, amb 650 empreses catalanes, enmig de les grans marques i els actes promocionals que faran al llarg d'aquesta setmana hi ha petites empreses catalanes amb productes innovadors a tots i cadascun dels 15 salons. Des dels canelons de bolets de Congelats Olot -una empresa avesada a presentar productes innovadors a gairebé cada certamen Alimentaria- fins a Olis Mallafré, que produeix els primers olis del món de cafè i maracujà, l'Aigua de Moritz de la marca cervesera, la gelea de sal de trufes de la xarcuteria Casanovas Barcelona i les pizzes en forma de paperina de l'empresa Pizzacono World, de Sant Boi de Llobregat, entre moltes altres.

Competir amb els grans
Aquestes empreses competeixen amb les grans marques, com Casademont, que ha llançat al mercat el fuet de figues i el de formatge de Cabrales; com Espuña, amb l'embotit envasat a talls i amb una etiqueta que marca la traçabilitat del producte, que pot ser consultada per internet per verificar-ne la procedència, o com Freixenet amb Miniblack, que "s'ha fet imprescindible als ambients més cool" -explica la propaganda- i que consisteix en una petita ampolla amb un tap que en obrir-lo es transforma en got.

Aquesta bipolaritat marcada entre unes marques i companyies i altres no fa més que reflectir fidedignament la que mostren a Catalunya els establiments industrials agroalimentaris. Aquests establiments són majoritàriament de petites dimensions (el 74,2% són de menys de 20 treballadors) i donen feien al 17,8% del total dels ocupats en el sector. En canvi, un 5% de la indústria és de grans dimensions (de més de 100 treballadors) i representa el 52,3% de l'ocupació, segons dades del departament d'Agricultura del 2006. Dins del grup de les grans, les tres primeres firmes de Catalunya se situen entre les deu primeres d'Espanya i d'aquestes, les dues primeres entre les cinc líders estatals.

Líders del segment
Al conjunt d'Espanya, les vendes netes agroalimentàries de Catalunya, amb un volum de 17.140 milions d'euros el 2006, encapçalen la classificació per comunitats autònomes i hi representen el 21,8% del global. També ho fan pel nombre de treballadors, 78.073, que suposen el 20,4% del total estatal. De la mateixa manera, en el complex industrial català la indústria agroalimentària hi té un pes primordial pel que fa a vendes netes, seguida de prop per la química i per la fabricació de materials de transport, segons les esmentades estadístiques.

El repartiment sectorial denota una clara vocació industrial càrnia, que juntament amb els seus proveïdors de pinsos acapara el 42,25% del sector. Geogràficament hi ha dos eixos: les empreses ubicades en comarques al voltant d'un eix transversal de forta especialització productiva (ramadera, vitícola, oleícola...) i les situades al voltant de zones amb centres de consum importants.