Economia

Arrasat el cor logístic valencià

La tromba d’aigua va escombrar bona part dels 2,2 milions de m² de naus del “corredor de la logística”

La indústria també té damnificats sobretot en el sector del moble, el metall i l’auxiliar de l’automoció

La Cambra de Comerç de València calcula que s’han vist afectades 49.000 empreses, el 32% del PIB

Almenys el 50% de tot el transport de mercaderies per carretera i la logística de València s’haurien vist directament afectats per les inundacions del 29 d’octubre passat, segons estima la federació del sector FVET. La dana va malmetre les vies i els accessos al cor logístic del País Valencià, especialment al hub de Riba-roja del Túria, que va quedar arrasat per les aigües.

En concret, les inundacions van castigar l’anomenat “corredor logístic” valencià. A cavall de les comarques de la Foia de Bunyol, el Camp de Túria i l’Horta Sud, en la intersecció de l’A-3 i l’AP-7 i prop del Port de València, es concentra gairebé la meitat de la superfície de la província dedicada a aquesta activitat: un total de 2,2 milions de metres quadrats i alguns dels actius més importants, gran part dels quals van quedar sota les aigües. Dins d’aquesta zona especialitzada, destaca el quadrant nord-oest de la cruïlla viària, amb localitats com Xeste, Loriguilla i Riba-roja, que concentren la major part de l’oferta del corredor. Especialment a Riba-roja, considerada la gran plataforma logística valenciana perquè al seu terme municipal hi ha naus que sumen 1,44 milions de metres quadrats, el 65% del corredor central, la gran majoria són de construcció recent i gran capacitat, segons un estudi de la consultora Triangle REM. L’aigua desbordada dels barrancs de Xiva i Pozalet va afectar el 80% de les 1.400 empreses de Riba-roja, on hi ha el Parc Logístic València, i Mercadona i Carrefour hi tenen magatzems, així com la distribuïdora Gea Llibres i la cooperativa farmacèutica Hefame, que hi té una nau automatitzada, i firmes logístiques com ara GLS i XPO hi tenen plataformes.

Precisament des d’XPO expliquen que treballen per recuperar la normalitat: “Ara estem centrats a atendre les necessitats de la demanda, tot vetllant per la seguretat i el benestar d’empleats, col·laboradors i clients”, diuen. Per la seva banda, Prologis, proveïdor immologístic per a tercers, té nou actius a Riba-roja que van resultar afectats malgrat que estan aixecats 1,2 metres del terra per facilitar l’activitat dels camions. Totes les naus menys una estan ja operatives. La més danyada per l’aigua i el fang hi estarà aquesta setmana. “Després de patir la borrasca Filomena a Madrid, vam veure que calia revisar els protocols d’emergència, per la qual cosa ja teníem el coneixement de com havíem d’actuar,” diuen fonts de l’empresa.

Ignasi Sayol, president del Clúster Logístic de Catalunya, que està en contacte amb diverses empreses de la zona afectada que intenten fer balanç dels danys, explica que l’aigua no només ha afectat els edificis i la mercaderia emmagatzemada, sinó que en alguns casos també ha afectat maquinària molt valuosa: “Hi ha una empresa que fa poc havia inaugurat inversions molt importants amb magatzems automatitzats i tot se n’ha anat en orris, no s’ha pogut salvar res”, diu.

Xest és el segon pol logístic del corredor, amb prop de 273.000 metres quadrats, i a Loriguilla n’hi ha prop de 64.000. Per estoc logístic, en aquesta zona també sobresurt el municipi de Quart de Poblet, amb uns 177.000 metres quadrats, molts dels quals van quedar amagats per dos metres d’aigua el 29 d’octubre passat, segons testimonis.

Triangle REM assenyala les bones perspectives que tenia el sector just abans de la dana. A finals de setembre hi havia en construcció a València prop de 650.000 metres quadrats, dels quals una mica més de 574.000 estaven en desenvolupament al corredor central.

Indústria de la fusta i el metall

El pes del teixit empresarial industrial a les comarques més greument afectades, localitzades en parcs empresarials fortament malmesos com la Mina, l’Estació, el Bony i la Pascualeta, se situa al voltant del 10%. Es tracta d’empreses dels sectors de la fusta, el metall i també companyies auxiliars dedicades a components d’automoció, per la proximitat amb la planta de l’automobilística Ford d’Almussafes, a penes a uns 15 quilòmetres de la zona zero. “És un territori que ja no té una especialització productiva clara com sí que n’havia tingut tradicionalment amb la indústria del moble. Majoritàriament són pimes que tenen un nivell de competitivitat mitjà”, explica Francesc Xavier Molina, catedràtic del Departament d’Administració d’Empreses de la Universitat Jaume I de Castelló.

El darrer informe de la Cambra de Comerç de València, publicat divendres, mostra la dimensió de l’afectació en el teixit empresarial de la zona. Només amb referència als 68 municipis tocats per la dana en més o menys grau i sense incloure-hi els tres barris de la ciutat de València, per falta de dades, hi ha quasi 49.000 companyies danyades, que donen feina a uns 400.000 empleats i que representen al voltant del 32% del PIB del País Valencià. El percentatge, però, encara podria ser més alt perquè no s’hi inclouen els autònoms. D’aquestes empreses, tres quartes parts són del sector de serveis, en què destaca, a més del transport, el comerç i l’hostaleria, que suposa el 38% del total. A les empreses de serveis, els segueixen les companyies dedicades a la construcció, amb un 31%.

Quantificar les pèrdues que ha registrat el teixit empresarial és complicat i caldria entrar en un terreny més especulatiu amb un elevat risc d’inexactituds que ni la Cambra de Comerç de València ni l’Institut Valencià d’Estudis Econòmics(IVIE) s’atreveixen a explorar. “L’impacte en actius invertits és demolidor, però molt difícil de calcular. El que sí que veiem és que costarà molt de temps remuntar la situació i molts no ho podran fer”, diu Alejandro Escribà, investigador d’IVIE i catedràtic de la Universitat de València.

La recuperació no serà homogènia i segurament estarà relacionada amb el nivell de competitivitat de l’empresa, segons Escribà, que creu que el de l’agricultura serà el sector al qual li costarà més. L’altra cara de la moneda seran les empreses més intensives en coneixement, que a penes són un 13% de les afectades, que sortiran del forat més ràpid. “Reflotar les indústries que requereixen més inversió en maquinària dependrà del nivell d’endeutament que ara tinguen, perquè començar de zero vol dir endeutar-se per segona vegada. Sense ajudes no ho podran aconseguir”, augura Escribà.

Francesc Xavier Molina coincideix que el grau de recuperació també dependrà en bona part del disseny de les línies d’ajudes que es mobilitzin i de la quantia. “Segons l’afectació, hi haurà una segona oportunitat, però les zones més afectades segurament trigaran més d’un any a recuperar-se completament”, considera.

Arribats a aquest punt, reconstruir les infraestructures és també un tema urgent. Aquesta catàstrofe, a diferència de les anteriors com les grans riuades del 1982 i el 1987, ha comportat la destrucció de quasi la totalitat de ponts que creuaven els pobles de la zona zero, carreteres d’accés a nuclis urbans i polígons, però també danys en vies com l’AP-7 i l’A-3 i infraestructures ferroviàries que fan més complexa encara la recuperació de l’activitat econòmica.

Només la reparació de carreteres i xarxes ferroviàries afectades pot requerir uns 2.600 milions d’euros, segons el Ministeri de Transports. Elies Seguí, professor d’economia de la UPV, considera que tenint present que les connexions amb el Port de València i la ZAL han quedat fortament afectades, “és una oportunitat per repensar les infraestructures al País Valencià”. La urgència de la recuperació juga, però, en contra d’un replantejament més pausat.

Un mirall del país
L’estructura econòmica del territori més damnificat pels greus aiguats és bastant similar a la resta del País Valencià. Segons Francesc Xavier Molina, l’economia valenciana ha viscut un procés de desindustrialització, amb la crisi o transformació de molts sectors industrials. “El domini del sector de serveis fa que s’haja perdut productivitat i PIB per càpita; en definitiva, qualitat en les activitats econòmiques”, diu. La indústria que resisteix està agrupada en clústers, que pertanyen a les indústries de béns de consum, molts dels quals, relacionats amb la llar. Entre els més destacats: el calçat (Elda, Petrer), el tèxtil (comarques centrals), joguina i plàstics (Ibi) i la ceràmica a les comarques de Castelló.

Un efecte rebot

L’empenta prevista amb les ajudes públiques que ha impulsat l’administració podria generar el que es coneix tècnicament com un “efecte rebot” en l’economia, que consisteix en un increment exponencial de la demanda després d’un període de paralització de la producció i de l’activitat econòmica com l’actual a la zona afectada. Javier Serrano, consultor a AFI, una empresa que elabora des de fa dos anys un baròmetre en què s’estima el cost total de les catàstrofes, explica que, com ja ha passat en altres ocasions, es pot donar la paradoxa, doncs, que després d’una catàstrofe com aquesta el que es vegi reflectit en el PIB sigui una millora, justament per l’increment de la demanda per refer tot el que la dana ha destruït.

Només per posar-ne un exemple, es calcula que hi ha més de 100.000 vehicles afectats que s’hauran de reposar, maquinària agrària i industrial que ha quedat totalment malmesa que s’afegeix a tota la reconstrucció en infraestructures i material necessari per refer-les. “Caldrà veure si el sector de l’automoció té capacitat per donar resposta a la demanda, i no es pot oblidar que hi ha un percentatge de la població afectada que ho ha perdut tot i la seva capacitat de consum serà molt feble”, diu Escribà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.