l'entrevista
“El botó més senzill és un disseny perfecte”
Aconseguir la simplicitat és complex?
Si, és més difícil del que sembla. El més fàcil és fer les coses complicades, i arribar a l'essència de la cosa és una tasca d'anar despullant una idea complicada fins trobar el que hi ha al darrere.
Què ha de tenir un disseny per ser un bon disseny?
Ha de complir la funció de la millor manera possible. La finalitat de qualsevol objecte és ser-nos útil. En una cadira, si el seu usuari no s'hi sent còmode, el seu disseny és dolent. El moment de veritat de qualsevol producte és el moment de l'ús. Si no funciona, no és un bon disseny.
Vostè parla d'utilitat, però en un disseny hi intervé també l'estètica, la forma.
L'estètica és una conseqüència d'una bona distribució dels elements funcionals, la conclusió d'una bona funció. Jo poso sempre un exemple molt fàcil d'entendre: el botó. El botó més senzill és un disseny perfecte. Si fos quadrat o triangular no seria tan còmode, i si és tan maco és perquè funciona bé.
Vostè va ser testimoni i protagonista del naixement del disseny industrial espanyol a principis dels anys seixanta. Com va viure aquell moment?
En aquells moments no m'adonava que s'estava iniciant una trajectòria tan destacada. I no parlo de la meva trajectòria personal, sinó de la trajectòria del disseny d'aquest país. Érem uns pocs interessats pel disseny, pel que llavors s'anomenava design, que es va traduir per diseño. I vam descobrir que això era el que ens agradava: crear objectes amb una bona funcionalitat. I de mica en mica allò va anar creixent, es va anar desenvolupant, molta gent es va adherir a la idea, vam constituir una associació i ens vam donar a conèixer, fins arribar a ser el gran moviment que ha sigut a Espanya, a Catalunya, i a Barcelona en particular.
Se'ls considera mestres indiscutibles del disseny industrial espanyol.
No n'érem conscients. Només fèiem la nostra petita tasca, en els nostres petits estudis, d'on van sortir molts dels grans dissenys que deixarà aquesta època al nostre país, com ara les setrilleres d'en Marquina, que jo cito molt sovint. Marquina va fer aquelles setrilleres perquè pensava que les que hi havia no funcionaven, i després s'han convertit en una icona, igual que el llum de Miquel Milà o el meu cendrer Copenhague.
El disseny Copenhague, convertit en tot un clàssic, ha estat moltes vegades copiat. Què n'opina de les imitacions?
M'estimo més que copiïn un bon disseny que no que en facin un de dolent. El Copenhague va suposar un canvi d'estructura del concepte cendrer. Fins llavors, els cendrers eren plans, i ningú no s'havia plantejat realment el problema que suposa unes cendres sobre una superfície plana, que qualsevol moviment d'aire escampa. Per tant, semblava lògic que un cendrer havia de ser profund.
Creu que a Espanya hi ha actualment una cultura del disseny, com passa en països com Holanda o Suècia?
Encara no. Hem fet un gran pas endavant, perquè venim d'una història en la qual no es valorava aquesta forma d'entendre la creativitat. Per tant estem avançant a passos agegantats. Per exemple, en el cas de Barcelona, les Olimpíades van representar un gran avenç en tots els terrenys. Però encara, mentre no hi hagi bon disseny en qualsevol petit producte quotidià que es pot trobar en un supermercat, hi ha molt per fer.
Vostè s'ha destacat sempre en la defensa de la dimensió ètica del disseny.
Si, es tracta de la responsabilitat social que tenim els dissenyadors. De fet, nosaltres decidim el que vostès hauran d'utilitzar. Per tant, no ho podem fer de qualsevol manera.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 23-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Barcelona 23-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Camp de Tarragona 23-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Comarques Gironines 23-12-2010, Pàgina 25
- El Punt. Penedès 23-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Maresme 23-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Vallès Occidental 23-12-2010, Pàgina 23