Crisi i full de ruta
Les perspectives socioeconòmiques i laborals per al 2011 ens situen en un marc on cal prioritzar necessàriament una redefinició urgent de la política industrial amb l'objectiu de recuperar taxes positives en la creació d'ocupació. Des de la USOC entenem que una sortida socialment justa de l'actual context de crisi passa per la lluita contra l'atur i la defensa de la protecció social.
L'any que comencem ha de ser l'escenari d'aquest procés, però lamentablement el dibuix que plantegen les mesures preses i anunciades pel govern central ens allunyen d'aquest marc. La reforma laboral imposada pel govern no ha esdevingut una resposta vàlida per al país i no aporta les solucions en termes econòmics i socials que necessitem. El debat sobre la reforma del sistema de pensions i els anuncis que en aquest sentit fa l'executiu de Zapatero s'emmarquen en un escenari de retallada de drets sense mostrar cap full de ruta de sortida de la crisi més enllà de les mesures.
El moviment sindical afiliat a la Confederació Europea de Sindicats (CES) i, específicament, la USOC ja hem denunciat aquestes polítiques i ens situem en un escenari de conflicte social per confrontar aquestes mesures amb la necessària unitat d'acció del sindicalisme europeu a Catalunya i a la resta de l'Estat. A Catalunya, el nou govern de la Generalitat haurà de generar el clima de confiança necessari per a un nou consens que faciliti una recuperació ràpida, dinàmica i prioritzant les persones per no perdre a ningú pel camí. El govern de Mas haurà d'actuar de forma àgil, ja que calen nous mecanismes per a la intermediació del mercat laboral, l'accés al crèdit per a la petita i mitjana empresa i, especialment, les polítiques de formació i reciclatge.
L'any 2011 serà un període dur, amb una crisi de llarg recorregut que afecta de forma intensa grans col·lectius de la nostra societat, però també ens ofereix possibilitats si som capaços de fixar el full de ruta de la recuperació. Què volem i cap a on caminarem un cop sortim de la crisi? Per al sindicalisme confederal i europeu és molt clara la resposta: la sortida són les persones; els treballadors i les treballadores.
