La via catalana
L'economia catalana està d'enhorabona. Ha costat. Hem trigat 50 anys des que el Banc Mundial identifiqués com a un dels estrangulaments essencials de la nostra economia la inexistència de connexió ferroviària amb ample de via internacional entre el port de Barcelona i la xarxa europea. Quan fa pocs dies es posava en servei aquesta nova infraestructura es posava fi a un segle i mig de desconnexió catalana i espanyola amb matèria d'infraestructures ferroviàries. I crec que aquesta via catalana cap als mercats centrals europeus és un exponent d'allò que hauria d'inspirar la política econòmica en l'any que entrem.
Efectivament quan van mal dades apareix amb més claredat el paper essencial de l'economia catalana. Si Catalunya no exporta, l'economia espanyola no treballa. I Catalunya ha esdevingut en els cinquanta anys que van de l'informe del Banc Mundial a l'actualitat el motor exportador de l'economia espanyola.
Sortirem de la crisi exportant. Exportant béns, fruit de l'èxit competitiu del sistema industrial existent a Catalunya. I exportant serveis, fonamentalment serveis turístics. Hem de dir de passada que hem sabut aquests darrers dies que Catalunya ha esdevingut líder entre les comunitats autònomes en turisme, gràcies sobretot a l'excel·lent gestió de la ciutat de Barcelona. El turisme està creixent amb força, i també les exportacions, que ho fan a una taxa que supera el 17%. És una molt bona notícia que reflecteix la solidesa de la represa. La via catalana és, doncs, la via exportadora.
Resulta molt significatiu que acabem l'any amb el nomenament com a nou president de la CEOE de Joan Rosell, que juntament amb Isidre Fainé (president de la CECA), Isak Andic (president de l'Institut de l'Empresa Familiar) i Isaías Táboas (el nou secretari d'Estat de Transports) es configuren com un quartet destacat d'industrialistes catalans al front de plataformes essencials d'abast estatal. Coneixen bé la nova indústria i tenen clar el lideratge en l'economia real de Catalunya.
L'economia d'Alemanya (i no la de la Gran Bretanya) ha traçat el camí: de la crisi, se'n surt exportant. Cal, doncs, millorar la capacitat competitiva. S'imaginen que l'any 2011 s'assistís a un gran pacte per la competitivitat de l'economia espanyola, i que en aquest gran pacte hi hagués el lideratge de Catalunya? Si la prioritat per la sortida de la crisi és la millora de la capacitat de competir aquí Catalunya té les de guanyar. La via catalana té vocació de pacte, assentat sobre una voluntat de lideratge.
