Immigració i atur
Segons les darreres xifres de l'Enquesta de Població Activa publicades el mes de juliol i referides al segon trimestre d'enguany, la taxa d'atur que experimentaven els treballadors d'origen estranger durant aquell període era del 32%. Dels gairebé cinc milions d'aturats que hi ha a Espanya, un milió cent mil persones són d'origen estranger. Aquesta xifra contrasta amb els tres-cents setanta-quatre mil aturats d'origen estranger que hi havia durant el segon trimestre de 2007 i una taxa d'atur lleugerament superior al 10%. De fet, entre 2007 i 2010, la població de nacionalitat estrangera amb residència a Espanya ha augmentat en més d'un milió dues-centes mil persones i, actualment, representa més d'un 12% de la població total, quan l'any 2000 no superava el 2%.
Tenint en compte que la major part de la immigració rebuda a Espanya durant la darrera dècada procedia de països en vies de desenvolupament i que els principals motius per emigrar eren econòmics, a l'inici de la crisi s'esperava que un percentatge important d'aquests immigrants retornessin als seus països d'origen davant l'empitjorament de la situació econòmica, però tal com mostren les xifres anteriors aquest retorn no s'ha produït (almenys amb la intensitat que s'esperava). Les mesures adoptades pel govern per incentivar el seu retorn tampoc no han tingut l'acceptació que s'esperava. Dels més de cent mil immigrants que podien acollir-s'hi, només uns dotze mil han acceptat rebre de cop la prestació per atur amb el compromís de tornar al seu país i no tornar a Espanya durant uns quants anys.
Aquesta situació, però, no és exclusiva d'Espanya. Si analitzem què ha passat a altres països del nostre entorn durant la crisi, veurem que a la major part de les economies occidentals el ritme d'entrades d'immigrants s'ha frenat considerablement durant la crisi però, en canvi, les sortides no han augmentat de manera significativa. Aquesta situació és relativament nova si analitzem l'evolució del fenomen migratori durant recessions anteriors. Hi ha diverses raons que expliquen aquest canvi en el comportament dels immigrants en relació amb les fluctuacions cícliques. En primer lloc, la crisi actual ha estat una crisi global i, per tant, la situació econòmica a molts dels països d'origen no és molt millor que als països d'acollida. En aquest context, molts immigrants en situació regular han preferit esgotar la durada dels seus permisos de residència mentre esperen que les oportunitats de trobar feina millorin, o alternativament han passat a formar part de l'economia submergida. En segon lloc, als països de la Unió Europea el sistema de protecció social (incloent-hi educació i sanitat) ha millorat substancialment durant les darreres dècades, mentre que aquesta millora no ha estat tan marcada als països d'origen. Aquesta diferència, juntament amb la possibilitat de disposar del suport de les seves pròpies xarxes de suport en el país de destinació, ha reduït considerablement la immigració de retorn en l'actual context de crisi.
Un altre factor important ha estat la possibilitat de fer enviaments periòdics de diners als familiars que es queden al país d'origen. Si la caiguda en la renda disponible dels immigrants no hagués permès fer aquestes trameses periòdiques, hi hauria hagut una forta pressió per part dels familiars perquè haguessin tornat al país d'origen. En aquest sentit, sembla que els canvis en els hàbits de consum, així com els estalvis acumulats durant l'etapa expansiva, els ha permès mantenir les quantitats enviades. Segons el Banc d'Espanya, les quantitats enviades van caure de manera significativa entre 2007 i 2008, però han mantingut nivells força similars durant 2009 i 2010 i les dades més recents que fan referència al primer trimestre de 2011 no mostren un canvi de tendència sinó més aviat una important recuperació.
LA CRISI ACTUAL.
Cal establir nous sistemes de gestió i control dels fluxos migratoris?
Les polítiques migratòries estan canviant. En alguns països com ara el Regne Unit s'ha obert la possibilitat d'establir un sistema de punts (com l'existent a Austràlia) que permeti identificar aquells treballadors que poden ser més necessaris per al bon funcionament de la seva economia. En altres països com ara Suïssa o els Estats Units, s'estableixen quotes de treballadors molt qualificats per tal de garantir que es cobriran determinats llocs de treball però que tampoc es produirà l'expulsió dels treballadors nadius. Dinamarca ha introduït recentment controls a les seves fronteres en contra de l'esperit dels tractats de Schengen, mentre que al nostre país s'han restablert controls a l'entrada de treballadors procedents de Romania.
En canvi, Suècia i Alemanya estan relaxant els requisits necessaris perquè treballadors altament qualificats puguin emigrar als seus respectius territoris.
