L'any de les relacions

Ja ha aca­bat el 2011 i és època de fer balanç, però per a molts el compte de la vella, la cosa aquesta dels ingres­sos i les des­pe­ses, no tindrà un equi­li­bri fàcil. Inten­tant treure alguna con­clusió del 2011, crec que ha estat l'any de les rela­ci­ons, això sí, rela­ci­ons “dese­qui­li­bra­des”.

En pri­mer lloc, per l'eclosió a Espa­nya i al món de les xar­xes soci­als. La revista The Times tri­a­ria com a per­sona de l'any el mani­fes­tant, “pro­tes­ter”, que en molts casos s'ha ser­vit de les xar­xes soci­als per expres­sar la seva opinió i la seva anàlisi, per comu­ni­car-se en gene­ral i per orga­nit­zar-se per a l'acció en par­ti­cu­lar.

La pri­ma­vera àrab, entre molts altres fac­tors impor­tants, va tenir com a pro­ta­go­nista des­ta­cat les xar­xes soci­als, fins al punt que els grans del sec­tor, com ara Goo­gle, bus­ca­ran la manera d'aju­dar a esqui­var cen­su­res i talls de comu­ni­cació.

La inversió en mit­jans, segons Zenith Opti­me­dia, crei­xerà el 2012 un 4,7%, més que el PIB mun­dial, impul­sada sobre­tot per la inversió en mit­jans digi­tals, i d'ells prin­ci­pal­ment en mit­jans soci­als. No obs­tant això, la bretxa digi­tal creix i creix.

En segon lloc, el 2011 ha estat l'any de les rela­ci­ons per la necessària col·labo­ració entre països. I és que si bé la crisi va començar dei­xant a cadascú a casa seva inten­tant ren­tar la roba en la inti­mi­tat, s'ha aca­bat a poc a poc amb tots ajun­tant-se per bus­car solu­ci­ons con­sen­su­a­des.

Hem vist Obama amb Bar­roso i Vam­puy; Merkel i Sarkozy con­ver­tint-se en Merkozy; els líders xine­sos i àrabs visi­tant regu­lar­ment països de l'un i l'altre cos­tat, i mol­tes reu­ni­ons. De fet, una de les notícies més sona­des del final de l'any ha estat l'aïlla­ment de Came­ron, que no ha vol­gut rela­ci­o­nar-se amb ningú. “Hi ha tem­pesta en l'estret, el con­ti­nent està aïllat.”

Deia el mes­tre Quin­tana que les solu­ci­ons als pro­ble­mes econòmics són polítiques. En un món glo­ba­lit­zat i con­nec­tat no ha que­dat més remei que obrir-se i rela­ci­o­nar-se per bus­car solu­ci­ons, perquè l'impacte de cada decisió afecta de manera refle­xiva tots els altres i, per efecte boo­me­rang, a un mateix. Així, els polítics han estat tot l'any en l'ull de l'huracà arreu del món, jun­ta­ment amb els ban­quers i aquests grans des­co­ne­guts, els mer­cats.

Final­ment, ha estat l'any de les rela­ci­ons“dolen­tes”. No només al nos­tre país, on tra­mes com la de Gürtel han fer empit­jo­rar la imatge que tenen de nosal­tres al món, fent molt pro­ba­ble que el nos­tre lloc en el rànquing mun­dial de països cor­rup­tes pugi amb força, sinó arreu del món, on els escàndols polítics i empre­sa­ri­als han minat la con­fiança de la gent molt més del que la gent ha minat la con­fiança dels pobres mer­cats.

Els ban­quers, agents de qua­li­fi­cació, i altres res­pon­sa­bles de la crisi actual, seguei­xen en els seus llocs gau­dint de més opor­tu­ni­tats per seguir fent el mateix.