Focus

Reinventar-se en emprenedor

Cada dia més professionals sèniors fan el pas cap a l'emprenedoria bé perquè els seus sectors estan castigats per l'atur o bé perquè la crisi ha rebaixat les seves expectatives laborals.

Majoritàriament home, els 40 ja complerts, amb un nivell de formació elevat i una dilatada trajectòria professional treballant com a assalariat. Aquest és el perfil d'un nou tipus d'emprenedor que s'ha disparat en els darrers anys, en bona part com a conseqüència de la crisi econòmica. El creixement de la taxa d'atur entre aquest perfil de treballadors hi té molt a dir, és clar, però no ho explica tot ja que de fet el darrer informe GEM sobre emprenedoria destaca que a Catalunya -i a diferència del que passa al conjunt de l'Estat- encara avui el 76,6% dels que creen empresa han deixat la feina de manera voluntària. En molts casos, doncs, el que ha canviat és el cost d'oportunitat. “Les perspectives, les condicions o l'ambient de treball ja no són el que eren i, per tant, al que renuncies optant per emprendre és menys”, explica el professor de la UAB i director de l'informe GEM per a Catalunya, Yancy Vaillant.

Les alternatives són menors i menys atractives i determinats sectors han patit els estralls de la crisi amb durs processos de reestructuració. Exempleats de caixes d'estalvis però també arquitectes, enginyers o fins i tot periodistes s'han vist abocats a un escenari advers on les opcions de trobar feina com a assalariat han caigut en picat.

La professora del departament d'Operacions i Innovació d'Esade, Elena Bou, destaca que precisament el sector dels serveis professionals està aportant part del boom actual d'emprenedoria. “Arquitectes, advocats, etc. que han estat expulsats del sector i que destinen els diners de la indemnització a capitalitzar la nova empresa o bé que han tingut un estancament en la seva carrera professional i opten per instal·lar-se pel seu compte.” Com destaca Bou, es tracta de professionals en “procés de reinventar-se”, que tenen capacitat per fer-se una cartera de clients amb certa facilitat per la seva experiència laboral prèvia, que necessiten una inversió inicial mínima “però que tenen el repte de ser capaços d'innovar i d'oferir alguna cosa diferent per tal de poder competir amb les grans firmes”.

REEMPRENDRE.

No sempre, però, l'opció d'emprendre implica iniciar un negoci des de zero. En poc més de 18 mesos el programa Reempresa de la patronal Cecot ha tancat 119 operacions de traspàs de negocis que han servit per donar continuïtat a 300 llocs de treball i que han suposat una inversió global de 5 milions d'euros. El responsable del programa, Albert Colomer, explica que el perfil majoritari entre aquests ‘reemprenedors' és el d'un professional d'entre 40 i 45 anys que es veu a l'atur i sense expectatives de trobar feina però amb una indemnització que li dóna certa capacitat inversora (l'aportació mitjana en les operacions gestionades pel programa és de 40.000 euros). “Molts són exempleats de caixes d'estalvis, amb experiència en la gestió i que coneixen bé els processos de negociació amb les entitats financeres, cosa que els converteix en un perfil idoni per aconseguir les regnes d'un petit negoci”, destaca Colomer. Com a director de la xarxa de business angels BANCAT, Colomer també explica que alguns d'aquests sèniors expulsats del mercat laboral i amb una dilatada experiència han optat per emprendre actuant com a inversors privats i que també han detectat en els darrers anys un augment dels casos de professionals que opten per establir-se pel seu compte en sectors com el de la consultoria o la informàtica.

On també estan notant aquest boom cap a l'emprenedoria entre els professionals de certa edat és a la FAJEEC, la Federació d'Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya. El seu president, Leo Torrecilla, explica que les associacions que agrupen “estan atenent cada vegada més consultes d'aquest nou perfil d'emprenedors”. Per a Torrecilla, més enllà de les noves necessitats forçades per l'escenari de crisi, al darrere d'aquest fenomen hi ha un altre factor determinant. “Ara tothom parla de l'emprenedoria, hi ha una certa revolució social que anima a obrir nous negocis.”

Aquests nous emprenedors són en bona part responsables que Catalunya estigui recuperant l'índex d'activitat emprenedora després d'uns anys a la baixa coincidint amb l'entrada de la crisi. “Des del 2010 estem en tendència positiva i si mirem els que realment inicien empresa seguim millorant el perfil, hem fet una neteja molt positiva i la gent que està entrant ara és gent amb més preparació i més accés a finançament”, apunta Vaillant. Segons l'informe GEM, la proporció d'emprenedors en fase inicial amb estudis superiors ha passat del 52,9% el 2006 al 68,3% el 2012.

El GEM també posa de manifest que l'arribada d'aquests nous perfils està fent pujar la mitjana d'edat del col·lectiu emprenedor, i així l'any passat va ser el primer en què aquesta es va situar per sobre dels 40 anys a Catalunya.“Fa cinc anys trobar-te gent de més de 55 anys era anecdòtic i en canvi avui ja representen prop del 10%”, destaca Vaillant. Aquest fet, però, posa en dubte l'impacte real que podran tenir mesures de suport a l'emprenedoria com les aprovades recentment pel govern del PP i que tenen com a destinataris preferents els joves menors de 30 anys.

IMPACTE SOBRE EL PIB.

Per mesurar l'impacte en l'economia de tot aquest moviment emprenedor cal analitzar quin és el perfil d'empreses que estan creant aquests professionals sortits del mercat laboral tradicional. I aquí el que ens trobem majoritàriament, apunta Elena Bou, “són empreses molt micro, sovint unipersonals” i per tant el seu impacte sobre el creixement econòmic global és limitat. Aquest és un problema que ja s'apuntava en anteriors informes GEM. “El que vèiem és que a pesar que el perfil de l'emprenedor millorava no ho feia la qualitat dels nous projectes bàsicament perquè aquests professionals optaven per negocis fàcils i molt conservadors”, explica Yancy Vaillant. Això, però, matisa el professor de la UAB, ha millorat en els darrers dos anys amb el creixement de projectes més intensius en innovació i tecnologia.

Potser al darrere d'aquesta millora hi ha un altre nou perfil d'emprenedor menys conjuntural. Es tracta també d'un professional que passa dels 40, que ha treballat sempre com a assalariat i que es planteja aquest pas “no tant per la necessitat del moment sinó com una culminació a la seva trajectòria professional”, explica Bou. Es tracta d'emprenedors molt vinculats a sectors altament tecnològics com l'energètic o la nanotecnologia, sectors molt intensius en capital i que per tant han de recórrer ja en fases molt inicials a finançament extern de business angels o capital de risc. “I aquí l'edat i l'experiència laboral prèvia d'aquests emprenedors pot ser molt important per donar solvència al projecte.”

Aquest grup d'emprenedors apareixen per la pròpia evolució o maduració de determinats sectors, que generen nous nínxols de mercat amb la introducció de noves tecnologies. Es tracta, per tant, d'un emprenedor més estructural, independent del nou escenari laboral producte de la crisi. Però, què passa amb els altres? Què faran aquests advocats, arquitectes, periodistes, etc. que avui han fet el pas a l'emprenedoria quan la crisi minvi i el mercat laboral torni a ser atractiu? “Una persona de més de 40 anys que hagi fet el pas a emprenedor i que no hagi tingut una experiència molt negativa en aquesta aventura difícilment voldrà tornar a ser assalariat”, contesta Bou. Però és que, a més, en el cas que l'empresa fracassi aquest emprenedor tindrà molt difícil reincorporar-se al mercat laboral independentment que la crisi estigui superada “perquè en general les empreses no valoren aquesta experiència i això és un dels problemes més greus que detectem en el moment actual”, apunta Vaillant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.