Rebaixes a la costa
Crisi L'arribada de compradors estrangers ha pal·liat el 2013 la tendència descendent d'un mercat saturat
Encara és possible adquirir gangues a primera línia
València se situa al capdavant en
la compravenda
a estrangers
Els 476 quilòmetres de costa del País Valencià han estat durant dècades el paradigma del turisme de sol i platja. Aquest model de desenvolupament s'ha explotat fins al punt que tan sols 124 han quedat al marge de la salvatge urbanització a què van sucumbir pràcticament tots els municipis del litoral atrets pels cants de sirena dels pla d'acció integrada (PAI) amb les seues macrourbanitzacions a primera línia de platja i camps de golf.
La bombolla urbanística, al caliu de la qual es van teixir alguns dels escàndols de corrupció més notables, va esclatar amb tal intensitat que l'ona expansiva durarà molts anys, però els principals efectes encara són perfectament visibles: milers d'ofertes d'immobiliàries o de particulars en un mercat saturat i ofegat per la crisi. Es calcula que al País Valencià hi ha prop de 500.000 habitatges buits, principalment a la costa. L'origen d'aquests immobles cal situar-lo en promocions senceres, que ni tan sols han eixit a la venda; adjudicades a entitats financeres per impagaments o particulars que s'han vist en la necessitat de vendre la seua segona residència per fer front a l'actual conjuntura de crisi. La confluència de tots ha tingut com a resultat l'existència d'autèntiques “gangues”. “Si prenem com a referència el 2007, punt àlgid en el mercat immobiliari, podem parlar clarament de bones oportunitats”, explica José Antonio López, delegat territorial de la societat de taxació Tinsa al litoral mediterrani. Segons l'informe de la mercantil presentat recentment, el preu de l'habitatge a la costa valenciana s'ha reduït entre un 40 per cent i un 50% l'últim any.
Per demarcacions, el descens mitjà es registra principalment a València, amb un 41,7% amb localitats com ara Puçol i la Pobla de Farnals, amb una caiguda d'un 48,1% i un 47,9% respectivament. Castelló fou la segona demarcació amb un descens mitjà del 39,6% i en què localitats com Peníscola i Orpesa hi va haver una baixada de preus del 48,1% i del 47,6% respectivament. Alacant va quedar en tercer lloc, amb una rebaixa del 39,3%, on els municipis més afectats van ser Oriola, amb un 42,2% de caiguda, Pilar de la Horadada, amb un 41,8%, i la Vilajoiosa, amb un 41,7%. “Adonem-nos que estem parlant de la meitat del preu de fa un lustre. Tenim apartaments a estrenar a primera línia de platja per 70.000 o 80.000 euros, una quantitat impensable en aquella època”, subratlla López.
Malgrat tot, la demanda manté la seua tendència estancada dels últims anys. En el mercat de segona residència a l'Estat, la demanda ha passat de les 100.000 unitats en el període 2005-2006 a les 20.000 actuals. “El mercat estatal està excessivament paralitzat. Ara bé, aquells que disposen de capital ho paguen en efectiu i això suposa un canvi cabdal respecte a les transaccions anteriors, ja que la majoria es feien a través d'una hipoteca”, indica el portaveu de Tinsa. L'informe destaca que són compradors castellonencs, valencians, madrilenys i de Terol els que adquireixen a Castelló, mentre que a València, són els de Conca i Toledo i, en el cas d'Alacant, també des de Guadalajara.
Mirada a Europa
Per tot això, el sector s'aferra, a hores d'ara, a
la demanda estrangera, l'única que ha aconseguit pal·liar el vertiginós descens de preus i de vendes. “El repunt del sector ha estat possible gràcies als estrangers. El 2012 ja hi va haver un nombre importantíssim de transaccions d'Europa i la tendència es confirma pel que fa al primer semestre del 2013”, assenyala López.
Segons les dades de la Conselleria d'Infraestructures, en els tres primers mesos de l'any es van vendre a tot el País Valencià un total de 8.940 habitatges, dels quals 2.861 els van adquirir estrangers; d'aquests, 2.485 es van vendre a la demarcació d'Alacant, 127 a Castelló i 249 a València. Alacant és la demarcació que registra el nombre més gros de compravendes per estrangers residents de tot l'Estat, amb 2.485 habitatges, seguida molt de lluny per Màlaga, amb 992 immobles. Quant a l'exercici passat, la venda d'habitatge a estrangers va suposar un volum de negoci de 1.632 milions d'euros, un 40% del volum de negoci global d'aquest sector, que el 2012 s'estima de 4.059 milions d'euros.
Campanya de promoció
El govern valencià, implicat totalment en la línia seguida pel sector, ha posat en marxa en la Conselleria d'Infraestructures una campanya intensa per atraure possibles compradors del mercat europeu. La consellera Isabel Bonig ha anat a Londres i Hèlsinki per presentar els principals actors del sector “la seguretat jurídica de les transaccions, així com la garantia i qualitat de què gaudixen els habitatges valencians”.
A Tinsa es valora l'entrada d'aquests compradors, que són principalment francesos, belgues, anglesos, noruecs i russos, però insisteixen que cal recuperar el segment de vendes estatals. “Les perspectives del mercat rus són molt bones, però no podem confiar-hi el nostre futur”, diuen.
Complicitat del govern de Fabra
El govern valencià és conscient que l'estoc d'habitatge és un llast per a les economies familiars, però també per a les arques públiques. L'impacte sobre l'economia no es limita a l'any de l'adquisició sinó que continua aportant nous fluxos econòmics durant els anys posteriors a la compra. Segons un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques s'estima que un habitatge genera, en l'any de la seua venda, una renda addicional al preu d'adquisició entre 20.000 i 28.000 euros, i més de 9.000 euros/any en els anys següents a la compra. Per tot això, s'han multiplicat els esforços promocionals dels avantatges que suposa l 'adquisició d'un immoble al territori valencià. L'última campanya coincideix amb l'arribada del Tren d'Alta Velocitat a Alacant, al juny passat a fi i efecte de reactivar el mercat madrileny.