L'empresariat agroalimentari garrotxí s'ajunta per vendre
Vol posar en marxa una xarxa comercial conjunta i donar a conèixer el producte al consumidor final
El projecte està impulsat pels ajuntaments d'Olot i les Preses i pel Consell Comarcal de la Garrotxa
la llista de països on vendre
926 empreses facturen 1.796 milions anuals
Les empreses agroalimentàries de la comarca de la Garrotxa volen posar en marxa una xarxa comercial conjunta amb empreses complementàries, punts de connexió a través de rutes turístiques i buscar espais comuns per donar a conèixer el producte al consumidor final. El sector agroalimentari a la Garrotxa té més de 200 empreses lligades a la cadena de valor –fabricants amb producte propi, empreses de serveis i empreses distribuïdores–, les quals generen en conjunt un volum de negoci de més de 830 milions d'euros i donen feina a gairebé un total de 3.800 persones.
Es tracta de grans i mitjanes empreses amb una forta presència en el sector de la gran distribució i moltes són clarament exportadores. Les de dimensions més reduïdes centren les vendes en clients d'àmbit molt local i comarcal.
Tots aquestes projectes formen part de l'estratègia que han posat en marxa els ajuntaments d'Olot i de les Preses, a través de l'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat de la capital garrotxina i del Centre d'Empreses presenc, i el Consell Comarcal de la Garrotxa amb l'objectiu d'iniciar projectes transformadors en l'àmbit agroalimentari. La iniciativa va sorgir a partir dels resultats obtinguts del mapatge dels principals negocis de la comarca, en el qual es va constatar la importància del sector agroalimentari, que contribueix en més del 40% del volum de negoci de la comarca i en més del 25% de l'ocupació. Aquesta experiència té el suport de la Diputació de Girona, del Servei d'Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu.
Aquest, però, és només el primer pas en la materialització dels acords presos quant a les estratègies, ja que, en futures sessions de treball en què participen directament els empresaris s'acabaran de detallar i estructurar. En tots els casos, l'objectiu és definir projectes que potenciïn la competitivitat del sector agroalimentari de la Garrotxa.
Exportació garrotxina
Un estudi de l'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat d'Olot revela que un 63,7% de les empreses garrotxines exporten a l'Estat espanyol, i gairebé tota la resta també a la Unió Europea. Són les conclusions d'una enquesta duta a terme per aquest organisme pertanyent a l'Ajuntament d'Olot. L'enquesta s'ha fet entre 926 empreses que facturen en conjunt uns 1.796 milions d'euros anuals i donen feina a un total de 11.827 treballadors. Els empresaris exportadors, segons aquesta enquesta, tenen interès a vendre en més països europeus, i també a l'Amèrica del Sud, Turquia, Rússia, el Pròxim Orient, els Estats Units i Alemanya.
Això no obstant, els enquestats manifesten que la falta de contactes, així com el desconeixement del teixit empresarial i dels mercats d'aquests països, dificulten la internacionalització, i per això proposen que es faci un cicle formatiu relacionat amb aquest tema.
Més porcs a l'escorxador de la Garrotxa un cop ampliat
J.CLa flamant ampliació de l'escorxador de la Garrotxa, al polígon del Pla de Baix d'Olot és un bon exemple de la potència de la indústria agroalimentària garrotxina.
L'escorxador de la Garrotxa, Càrniques Juià, Càrniques Celrà i el grup Noel hi han invertit 10 milions d'euros en una primera fase d'ampliació i millora de les instal·lacions, constituïts en la societat Olot Meats SA. Amb aquesta ampliació, que es completarà amb una segona fase de 10 milions d'euros més, l'escorxador es converteix en el més ben equipat de tot l'Estat espanyol.
L'ampliació permetrà augmentar la producció de l'escorxador, que passarà dels 1,5 milions de porcs escorxats el 2012 a 1,7 milions. El volum de facturació de l'any passat va ser de 15 milions d'euros i ara, amb l'increment de la producció, espera arribar als 20 a finals d'any.
Aprofitant aquestes obres, l'escorxador ha rehabilitat, ha adaptat a la normativa europea i ha posat en marxa la depuradora vella d'Olot, situada a la carretera de les Feixes, amb una inversió d'1,8 milions d'euros. La millora de la depuració d'aigües residuals de l'escorxador implica convertir l'actual sistema de tractament fisicoquímic en un de biològic. Les millores de les instal·lacions de l'escorxador han consistit en la construcció d'un túnel de refrigeració per a dos mil porcs i d'una cambra d'estabilització –entre 0º i 2º– per a sis mil porcs per garantir el refredament correcte. També s'han robotitzat tots els sistemes de producció per minimitzar la contaminació durant el procés de sacrifici.
L'escorxador passa dels 120 treballadors als 200 i, d'aquí a un any, s'acostarà als 300.
Estratègies per atraure negoci
El nivell de renda dels olotins és un 7% superior al de la mitjana gironina i la taxa d'atur és baixa, d'un 13%, respecte a la global del país. Aquests són alguns dels arguments de l'estudi de mercat realitzat per l'Institut de Promoció de la Ciutat d'Olot i que els responsables del servei de captació de nous negocis utilitzen a l'hora d'anar a buscar noves activitats econòmiques per establir-se a la capital garrotxina. Els altres arguments són la millora de les comunicacions viàries que ha experimentat la Garrotxa al llarg dels últims anys (autovia A-26 i túnel de Bracons) i l'ampliació, gràcies a aquestes infraestructures, de l'àrea d'influència fins al Ripollès i el sector est d'Osona i zones del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, amb una població potencial de compradors i visitants de més de 100.000 persones. I finalment l'estudi de mercat conclou que l'entorn és un aliat privilegiat, sobretot en èpoques com ara la tardor, la Setmana Santa i l'estiu.