Desfer el nus fiscal
França emprèn una reforma tributària de gran abast per simplificar el sistema Les mesures insinuen complicacions tècniques, econòmiques i socials
L'afartament del sistema tributari ha arrelat
en la societat
Fa gairebé un mes, el primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, anunciava per sorpresa la intenció d'abordar una gran reforma fiscal. La proposta era una promesa electoral de l'avui president, François Hollande, que havia deixat arraconada un cop al poder. Any i mig després de l'inici del mandat, però, el número dos del govern va parlar de la reforma en una entrevista al diari Les Echos aventurant-se també a esmentar terminis: mig any per proposar les primeres mesures al parlament i l'ambiciosa intenció d'incloure un paquet inicial de reformes als pressupostos del 2015.
Des d'aquella entrevista, Ayrault ha anat traçant els objectius de la reforma. Els més importants, simplificar el sistema, i fer-lo més just i eficaç. “La fiscalitat francesa s'ha tornat molt complexa, i sovint els francesos ja no l'entenen”, va explicar a l'esmentat rotatiu. França conjumina fins a 380 taxes, un 20% de les quals es canvien cada any. Per eficàcia i justícia, d'altra banda, s'entén que Ayrault espera fomentar el creixement, un dels principals problemes d'una economia francesa estancada, i alhora aconseguir una major redistribució. L'afartament del sistema fiscal ha arrelat en la societat per la incomprensió que genera, l'alta càrrega que representa, la progressiva pèrdua de poder adquisitiu, i les dificultats de moltes llars en un context d'austeritat perllongada. Situació que s'agreujarà amb l'augment de l'IVA a partir del gener, independent de l'anunciada reforma. A això se suma el “pacte de competitivitat”, una mena de regal fiscal del govern a les empreses, i l'evolució, reveladora, del tram més elevat de l'impost sobre la renda: del 65% que es gravava a les grans fortunes el 1986 s'ha passat actualment a un 45%, i la promesa electoral d'Hollande del 75% a les rendes superiors a un milió d'euros s'ha anat aigualint amb el temps. “Hi ha injustícies a França i la gent ho percep”, va reconèixer el primer ministre.
Dues mesures principals
Entre el poc que ha transcendit de la reforma quant a mesures concretes, destaca la fusió de l'impost
sobre la renda (IR) i la
contribució social generalitzada, o CSG, que sufraga la Seguretat Social. Aquestes dues grans taxes recapten anualment uns 160.000 milions d'euros, però el principal problema d'unir-les és que són molt diferents. Mentre que l'IR és progressiu, i per això només el paguen la meitat dels francesos, la CSG és fixa i tothom hi contribueix en igual proporció (un 7,5% dels ingressos); si l'impost sobre la renda es paga amb un any de decalatge pel conjunt familiar, la CSG grava sobre la renda i és individual; i mentre l'IR el recapta l'Estat, la CSG la gestionen sindicats i patronal sota supervisió ministerial.
La intenció de la fusió seria simplificar, i que la part proporcional de la CSG en la nova taxa passés a ser també progres-
siva. “Unir-les provocaria problemes tècnics i jurídics”, alerta Didier Schlacther, professor del departament d'economia de Sciences Po a París.
“Són dos impostos que financen coses diferents, que paguen persones diferents, i sobretot que es recapten en moments diferents. Com ho faria l'Estat fins a harmonitzar-los? Hi hauria un desajust pressupostari que o ho
assumirien els ciutadans pagant més un curs, o l'Estat recaptant menys, cosa inviable. Si mig país paga l'impost sobre la renda i l'altre no, com es faria per agrupar-los en el nou impost?”, reflexiona.
En aquest sentit, un informe del 2012 elaborat pel Ministeri d'Economia dibuixava tres possibles escenaris. En tots, més de 9 milions de llars de classe mitjana perdrien poder adquisitiu, fet que indica el perill d'aplicar una reforma que comporta riscos tècnics i econòmics i també socials.
L'altra gran mesura és un debat recurrent a la política francesa: que l'impost sobre la renda passi a recaptar-se dels ingressos mensuals, com a la majoria de països de l'OCDE, i no amb un any de decalatge. La modificació perd suport entre la societat per culpa de la desafecció amb la causa impositiva, i pel context econòmic, com relata Schlacther.
“Amb l'atur i la pèrdua de poder adquisitiu, cada cop més gent demana una pròrroga als seus impostos. Si a això s'hi sumés que l'impost sobre la renda es gravés també amb els ingressos, podria ser molt conflictiu socialment”, adverteix. La reforma fiscal, ha repetit darrerament el primer ministre Ayrault, haurà d'anar emmarcada entre dues consignes inamovibles: que pels francesos no suposi pagar més impostos (tot i que tampoc menys), i que ajudi a reduir el dèficit públic francès d'aquí a l'any 2017.