Patentar per créixer
Després de la crisi, Catalunya torna a liderar la sol·licitud de patents a l'Estat
El nombre d'invencions anotades marca quin és el nivell d'innovació d'un país
La majoria de patents que es demanen a l'Estat no són per invents
Durant cinc anys, del 2008 fins al 2012, Catalunya va ser el segon de l'Estat en nombre de sol·licituds directes de patents. La crisi ha colpejat amb força el teixit industrial del país i la innovació ha estat un dels aspectes més continguts en les estratègies empresarials. Tanmateix, segons Pepe Isern, soci de l'agència de la propietat industrial i intel·lectual J. Isern, Patents i Marques, de Barcelona, “si es té en compte el nombre d'empreses que han desaparegut i el nombre de sol·licituds directes de patents durant aquests anys, veiem que els registres no han baixat tant com les xifres poden fer creure”.
La situació, però, encara està lluny d'haver-se estabilitzat i les dades provisionals de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) indiquen que la caiguda del nombre de sol·licituds directes de patents el 2013 pot vorejar el 7%. El pitjor de tot és que amb les millors xifres del millor dels últims anys, el nombre de sol·licituds mai s'ha acostat al que registren altres països com Alemanya o el Regne Unit.
No és una dada bona, sobretot tenint en compte la relació directa entre el nombre de sol·licituds directes de patents que tramita un Estat i el seu nivell d'innovació, un indicador que afectarà la seva competitivitat futura. I, per ara, lideren el rànquing internacional per sol·licituds de patents la Xina, els Estats Units i el Japó.
Tanmateix, establir comparances en aquest sector porta a resultats, si més no, inexactes, ja que les normatives castiguen més uns sol·licitants que d'altres, depenent en quin país es tramiti. A l'Estat espanyol, la patent és “el monopoli legal que s'atorga a un inventor per tal que faci pública la seva innovació, que la pugui explotar en exclusiva –o prohibir-la a tercers– durant 20 anys i que obtingui uns beneficis del monopoli, bé explotant directament la innovació o a partir de llicències”, explicava Isern. Per ell, és així com “s'incentiva la inversió en innovació”. La majoria de patents que es demanen a l'Estat, però, no són per innovacions tècniques (invents) sinó per millores sobre un producte o per una novetat menor. En aquest cas, s'anomena Model d'Utilitat, que s'atorga per 10 anys.
Per fer la sol·licitud de patent d'una innovació tècnica, Isern aconsella fer prèviament un treball de recerca intens amb relació al que es té en ment, “per saber el que ja està patentat i les solucions tècniques lliures que es poden utilitzar per haver expirat el monopoli”. A l'Estat espanyol, el procés es pot allargar fins a 36 mesos. Un cop aconseguida, la patent s'ha d'estendre als països on es vol actuar, per evitar-ne la còpia. Això es pot fer, segons Isern, per “via patents directes a països concrets, via patents europees, a través de patents PCT (tramitades en virtut del Tractat de Cooperació de Patents), o bé oferir-la per la compra o la llicència”. I especifica que “a cada país s'ha de pagar per la sol·licitud, a més de fer efectiva la taxa anual”. El cost d'aquests tràmits a la UE va dels 60.000 als 70.000 euros, mentre que als Estats Units i a la Xina es redueix, com a mínim, a la meitat.
Tot i que es patenta per protegir la innovació i blindar la còpia, de vegades els resultats són lluny de la teoria. Per Martí Escofet, CEO de Gervall, una empresa catalana d'alta tecnologia de components per a ascensors, que exporta a 60 països, està convençut que “la protecció de la patent és molt relativa, almenys en el món industrial, perquè es copia i això comporta grans despeses judicials”.
Una per tot el món
Gervall ha patentat quatre innovacions en tres anys amb un cost de dos milions d'euros, “i un dels productes ja ens l'han copiat”. Escofet insisteix que “les normes no són les mateixes per a tots” i assegura que “la patent es respecta molt a Europa, però no a la resta del món”.
El govern espanyol ja elabora una llei de patents més estricta que augmentarà el nombre d'anys per als models d'utilitat, els més nombrosos a l'Estat. A més, l'entrada en vigor de la Patent Unitària a la UE beneficiarà els empresaris perquè n'abaratirà els tràmits un70%, tot i que el govern espanyol i l'italià no n'han volgut signar el conveni. Tot i així, el clam de molts empresaris innovadors se centra a exigir una patent única, que sigui valida per tot el món.
