Empreses

Reconstruir a Algèria i Perú

L'estudi d'arquitectura Aquidos aconsegueix remuntar el vol amb la seva activitat als mercats internacionals

A la seva activitat a Algèria, Aquidos ha incorporat la formació

Un dels àmbits d'acti­vi­tat més cru­el­ment cas­ti­gats per la crisi ha estat el de l'arqui­tec­tura, fins al punt que molts pro­fes­si­o­nals, novells i vete­rans, s'han vist obli­gats a refer el negoci, amb paciència i constància, a mer­cats emer­gents. És el cas de l'estudi Aqui­dos, que ha acon­se­guit superar l'enso­pe­gada de la crisi tot fent forat als mer­cats d'Algèria i Perú.

Aqui­dos, fun­dada el 1981 per Josep Maria Gordi i Jordi Jané, ja pot dir que ha con­so­li­dat els mer­cats d'Algèria, on té ofi­cina a les loca­li­tats de Cons­tan­tine i Skikda, i Perú, on opera des del seu estudi de la capi­tal, Lima. Com recorda Jordi Jané, “vam començar a sor­tir a fora el 2007, perquè ja vèiem que el crei­xe­ment del sec­tor de la cons­trucció espa­nyol no podia seguir, i volíem conèixer nous mer­cats”. Per reei­xir en l'experiència inter­na­ci­o­nal, Aqui­dos ha bran­dat les armes que han esde­vin­gut un tret dife­ren­cial al llarg de la seva tra­jectòria, la seva ver­sa­ti­li­tat. Com diu Jané, “hi ha l'estudi d'arqui­tec­tura que vol figu­rar més com a taller, però nosal­tres sem­pre hem vist la neces­si­tat que ens vegin com un des­patx capaç de rea­lit­zar qual­se­vol gestió vin­cu­lada amb l'arqui­tec­tura, molt més enllà del sim­ple pro­jecte”. Un altre dels socis, Oriol Marín, afe­geix que “molts des­pat­xos van a l'arqui­tec­tura d'autor i nosal­tres ens esti­mem més acom­pa­nyar el pro­mo­tor des de l'inici fins al final del pro­jecte”. Cal dir que l'acti­vi­tat d'Aqui­dos inclou, a banda de l'arqui­tec­tura, urba­nisme, direcció de pro­jec­tes, engi­nye­ria i asses­so­ra­ment.

A Algèria, Aqui­dos hi arriba després d'haver inten­tat obrir mer­cat al país veí, Mar­roc, on l'estudi d'arqui­tec­tes va arri­bar a tenir ofi­cina a Casa­blanca. A un gran pro­jecte de reha­bi­li­tació de 245 façanes dels eixos urbans més repre­sen­ta­tius del cen­tre de Cons­tan­tine, en una obra que ha ocu­pat 23 pro­fes­si­o­nals alge­ri­ans i espa­nyols, han seguit d'altres, com una pis­cina olímpica a la mateixa loca­li­tat, cinc pro­jec­tes de cam­bres fri­gorífiques, un parc botànic a Dje­bel El Ouach -amb l'engi­nye­ria valen­ci­ana Gru­po­tec-, fins arri­bar al més actual, la reha­bi­li­tació de 127 edi­fi­cis -100.000 m² de sos­tre- a Skikda, una magna obra que mou 60 pro­fes­si­o­nals. Com diu Marín, “hem vol­gut que aquest pro­jecte no es limités només a un pro­jecte de reha­bi­li­tació, i per això inclou un pla de for­mació en què hi són pre­sents la UPC i la Uni­ver­si­tat d'Skikda”. És un pro­jecte d'un cert abast, amb un pres­su­post entre 60 mili­ons i 80 mili­ons d'euros.

En el cas de Perú, una de les eco­no­mies actu­al­ment més dinàmiques a l'Amèrica Lla­tina, la ini­ci­a­tiva d'entrar en aquell mer­cat va venir, diu Marín, “d'una reco­ma­nació del Col·legi d'Arqui­tec­tes, que ens va expli­car que en aquell país hi havia molt bones opor­tu­ni­tats”. Com afe­geix, “també ens va engres­car el fet que podíem tre­ba­llar en un mer­cat en què podíem expres­sar-nos en cas­tellà”. En un pri­mer moment, el 2011, Aqui­dos es va donar a conèixer al sec­tor de la cons­trucció peruà amb la seva presència a la fira Excon, que va ser­vir per conèixer molta gent i començar a ofe­rir ser­veis pro­fes­si­o­nals i ana­lit­zar pro­jec­tes. I van començar a venir els encàrrecs: pri­mer una residència uni­fa­mi­liar, després un cen­tre logístic, una planta far­macèutica, la Clínica Anglo-Ame­ri­cana –col·labo­rant amb els bar­ce­lo­nins Estudi PSP Arqui­tec­tes-, un hotel de l'ense­nya Hamp­ton (Hil­ton), etcètera. Ara el gran pro­jecte és el de la població de Piura, al nord del país, on Aqui­dos és el res­pon­sa­ble de crei­xe­ment urbà de 26 hectàrees per a la cons­trucció de 1.500 habi­tat­ges, entre uni­fa­mi­li­ars i plu­ri­fa­mi­li­ars, a banda d'un cen­tre comer­cial i altres equi­pa­ments. La revi­ta­lit­zació del negoci que han donat les experiències a Algèria i Perú ha fet remun­tar el vol a l'estudi, que dels tres mili­ons d'euros de fac­tu­ració dels temps ante­ri­ors a la crisi, després de tocar fons el 2010, amb un esca­dus­ser volum de negoci de 600.000 euros, el 2015 és pre­vist que pugui tan­car amb 1,5 mili­ons d'euros.

Per a Aqui­dos, aquests mer­cats emer­gents segui­ran sent els que han de garan­tir el futur de la firma, atès que, com apunta Marín, “tot i que el sec­tor de la cons­trucció pública sem­bla reac­ti­var-se i Infra­es­truc­tu­res.cat torna a con­vo­car con­cur­sos, en el cas del sec­tor pri­vat no s'observa gaire reacció”. Tan­ma­teix, “ens man­te­nim expec­tants per veure si apro­fi­tem que es duen a terme pro­jec­tes ende­gats per grans fons d'inversió estran­gers, que estan tro­bant faci­li­tats per com­prar sòl”.

Urbanisme a Barcelona

Aquidos també disposa d'una valuosa trajectòria en el camp de l'urbanisme. Ara mateix treballa en el Pla Parcial del sector de Can Vasconcel, planejament derivat i fruit de la Modificació Puntual del Pla General Metropolità (PGM) en l'àmbit del vial de cornisa, impulsat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. D'aquesta vocació d'interpretar el territori en dóna fe el complet estudi urbà realitzat per a l'ajuntament de Barcelona, que es resumeix en l'estudi Barcelona Funcional 2013-2015. Amb aquest complet informe, editat pel mateix estudi d'arquitectes, “es tractava de realitzar una anàlisi paramètrica de l'estructura funcional de la ciutat, per veure com la podem millorar”, explica Oriol Marín.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.