Quadern dels mercats
EUA: a votar
Els últims dies, s'ha conegut que el candidat Donald Trump és el guanyador i únic representant del partit Republicà de cara a les eleccions presidencials de novembre del 2016, en caure de les primàries els contrincants T. Cruz i J. Kasich. Trump haurà d'enfrontar-se, molt probablement, a la candidata Hillary Clinton del partit Demòcrata, que, segons les últimes enquestes, lidera no només les primàries del seu partit, sinó que també manté un avantatge d'entre cinc i deu punts sobre Trump, amb un marge d'error de tres punts, segons les enquestes.
Històricament, els processos electorals als Estats Units només han estat associats a un repunt moderat de la volatilitat (i petites correccions en borsa), independentment que la victòria s'aconseguís per un escàs marge, arribant fins i tot a reduir-se en el cas del 1996 i el 2004. Només el 2008 i el 2012 va repuntar de forma significativa en coincidir amb la crisi de Lehman i el deute europeu. Tampoc hi ha evidències d'un impacte clar de processos electorals en els nivells d'activitat. No obstant això, sí que existeix històricament una clara relació entre la incertesa política (independentment que vingui d'un procés electoral) i la volatilitat dels mercats o el consum privat (relació inversa). Així sí que caldria esperar que, si no es frena la tendència alcista que manté l'índex d'incertesa política des de principi del 2015, puguem assistir a un increment de la volatilitat (majors riscos de caigudes en les borses) a més d'una major desacceleració del consum privat americà, per sota del creixement del 2,6% esperat per al 2016 pel consens i del 2,7% interanual del primer trimestre del 2016.
D'altra banda, encara que la incertesa política no porta forçosament a una major feblesa del dòlar, en aquesta ocasió l'impacte de la mateixa sobre el consum podria retardar la pujada de tipus de la Fed, com ja descompta el mercat i la recent depreciació del dòlar.
Sense conèixer encara els programes electorals, resulta difícil fer estimacions de l'evolució d'algunes variables. No obstant això, d'acord amb el que ha anunciat Donald Trump, la seva intenció de construir grans infraestructures (moltes innecessàries, com ara el mur a la frontera amb Mèxic) i adoptar un major proteccionisme, implicaria un repunt de la despesa pública (major endeutament) i un deteriorament del creixement potencial portant a un dòlar més feble a mitjà termini. Pel que fa a Hillary Clinton, l'impacte en els comptes públics i sobre el tipus de canvi no és tan clar, però tampoc està exempt de riscos, ja que, el 2018, la candidata podria buscar reemplaçar l'actual presidenta de la Fed, Janet Yellen, de perfil marcadament dovish.
No obstant això, els majors impactes de la política econòmica serien sectorials. Pel que fa als bancs, l'impacte seria més neutral, ja que no sembla que hagi de promoure la separació de les activitats dels grans bancs, proposant com a màxim un impost al risc (el seu principal assessor econòmic, A. Blinder, prové del sector financer). El sector més beneficiat seria el de les energies alternatives, en línia amb els plans de multiplicar per cinc la generació solar i eòlica (actualment, representen el 21% del consum elèctric residencial), aconseguir 500 milions de panells solars instal·lats el 2020, impulsar l'eficiència energètica i reduir els objectius de metà en el sector petrolier. Per contra, el sector de les farmacèutiques seria el més perjudicat, ja que ha promès evitar les operacions d'adquisició i reduir el cost dels medicaments.
Finalment, Clinton donaria suport a un salari mínim al voltant dels 12 dòlars per hora, cosa que suposaria un increment considerable en els costos laborals, ja que cap estat arriba a aquests nivells, encara que més del 50% supera el mínim de 7,25 dòlars per hora actual.
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell