Espècie en extinció

En l'època que estem vivint del bàsquet modern, en què els tras­pas­sos, el pro­fes­si­o­na­lisme i els interes­sos per­so­nals s'ante­po­sen als col·lec­tius, tro­bem al Bages una espècie en extinció. Un cas que difícil­ment es repe­tirà. Perquè Román Montañez (Sant Joan de Vila­tor­rada, 1979) ha pas­sat per totes les cate­go­ries infe­ri­ors del club fins arri­bar al pri­mer equip i ser-ne el capità. Com va acon­se­guir Pau Ribas al Joven­tut, encara que l'escorta man­resà ha tin­gut tres parènte­sis (Valla­do­lid, Bil­bao i Girona). «He cres­cut aquí, sento el club com casa meva i no és un tòpic quan es diu que el Man­resa és com una família», asse­gura Montañez. L'MVP de l'última jor­nada de l'ACB amb exhi­bició a Bada­lona amb un 36 de valo­ració espec­ta­cu­lar va cer­ti­fi­car el que dins el ves­ti­dor tot­hom sap: és el líder. Montañez reco­neix que ha assu­mit aquest paper: «M'he gua­nyat el res­pecte dels com­panys dins el ves­ti­dor, em van esco­llir com a capità per solu­ci­o­nar els temes entre la direc­tiva, l'entre­na­dor i l'equip.» El juga­dor del Man­resa, però, des­taca que ell sol no fa la feina de ves­ti­dor: «L'Alfons Alza­mora és dels juga­dors més deci­sius de l'equip, no és estadísti­ca­ment un juga­dor des­ta­cat, però és deter­mi­nant en l'equip, com el Jordi Gri­mau o el Rodrigo San Miguel.» Monty té clar el secret de l'èxit del Suzuki Man­resa: «De claus n'hi ha dues: una és l'afició, que sense ella seria impos­si­ble fer el que fem, i l'altra és que tot­hom té clar qui som i que el nos­tre objec­tiu és que­dar entre els 16 pri­mers clas­si­fi­cats, aquí els que juguen més i els que juguen menys són deci­sius per a l'equip, aquí tot­hom aporta, tot­hom suma, i això és el que ens fa grans.» L'ambició i l'acti­tud de l'equip és el segell del club: «Sabem que jugant al 100% tin­drem com a mínim pos­si­bi­li­tats en tots els par­tits, i ens ho cre­iem. I els resul­tats són aquí.» Montañez explica el paper que té Jaume Pon­sar­nau, el mag del Man­resa: «Fa un tre­ball magnífic, explota les qua­li­tats de cadas­cun, està iden­ti­fi­cat total­ment amb la filo­so­fia i vol, sobre­tot, bones per­so­nes, perquè així tot és més fàcil, encara que el pres­su­post sigui el mínim que es pot tenir en l'ACB.»