Un partit boig
FUTBOL
Si haguera tingut que apostar vint euros per un resultat en el València– Madrid, sens dubte que ja no els tindria a la meua butxaca, i és que abans del dissabte tot pintava molt bé per als locals en el partit de la jornada, i jo clarament hauria confiat en ells.
El València es presentava amb un dels seus millors moments de forma des de que Unai Emery es va fer càrrec de l'equip. Un atac temible, una defensa que aparentment recomençava a ser sòlida, i un mig del camp a l'alça gràcies a la recuperació d'Albelda i al redescobert Banega. En canvi el Madrid venia sense Kaka i Cristiano, les estrelles mes brillants de la galàxia, i envoltat d'eixa eterna pudor a crisis de joc que l'embriaga des de fa molt de temps. Però bo, la realitat era distinta, i el guió de la historia va anar canviant des de l'arrancada de l'encontre fins a acabar fent-nos veure que el Madrid continua sent un equip temible amb molta pegada i el València un aspirant a llocs de Champions que té molt a millorar si vol aconseguir algun títol.
D'arrancada el València va eixir amb molta força, amb velocitat i entrant per bandes de la mà de Pablo i Mata, però, en passar, alguns minuts el Madrid va fer-se amb una possessió major, que serví perquè Higuaín —en dos ocasions— i Sergio Ramos —que va topar-se amb el pal— avisaren del que podia passar.
El francés Benzema va ser el líder de l'atac visitant, i per a tractar de parar-lo els defenses valencianistes, com ara David Navarro o Mathieu, van cometre contra ell diverses entrades prou dures.
Al marge de l'agressivitat d'un derbi com aquest i d'anècdotes socials com ara el comportament de l'afició de cara a Raúl Albiol, que majoritàriament va ser xiulat, la notícia mes rellevant de la primera part va ser la lesió del defensa madridista Pepe, que es va trencar el lligament creuat anterior del genoll dret, i estarà al menys sis mesos de baixa.
En el segon temps el color del partit va canviar completament. València i Madrid anaven i venien arriscant més defensivament per intentar avançar-se en el marcador. Fruit d'aquests moviments va vindre el primer gol d'Higuaín, en el minut 54.
Els espais s'obrien en Mestalla i les ocasions eren molt mes clares que en la primera mitat. Al 59, Mathieu assistia a Villa que amb el cap superava a Casillas per a posar el 1-1 en el marcador.
Cap dels dos equips podia parar la velocitat del joc i de vegades fins i tot la falta de precisió. Al cinc minuts de l'empat, en una jugada de combinació, Marcelo passà la pilota a Higuaín des de la frontal, i el davanter, que últimament està en ratxa, no va perdonar i va batre a Cèsar.
La reacció d'Emery va ser donar entrada a Joaquín, que va substituir al defensa David Navarro, que de continuar jugant segurament haguera acabat expulsat.
Va ser precisament Joaquín el que aprofitant les últimes forces del València va aconseguir empatar un altra volta l'encontre en una jugada individual que va culminar en un xut des de l'interior de l'àrea blanca.
Corria el minut 80 i tot apuntava més a un empat o a una victòria local, però no va ser així. Només 3 minuts després de la segona reacció valencianista, Xabi Alonso va servir una assistència a baló parat des de tres quarts de camp i l'argentí Garay, que havia entrar per a substituir a Pepe, va anotar en una cabotada afortunada el definitiu 2-3.
A partir d'ací no va passar res significatiu, els de Pellegrini mataren el partit i no varen permetre que el joc fluïra. Era el final que desitjaven per a un encontre travat que va decantar-se per als que demostraren mes pegada i serenitat.
