Catalunya demostra que costa dir-nos que no i desplega tot el seu potencial futbolístic contra una potència
Catalunya desplega tot el seu potencial futbolístic contra una potència
Cruyff, el dia del seu debut, demostra al món quin nivell té aquesta selecció
El públic al final va respondre i 53.000 persones van viure el partit
El primer Trofeu Catalunya Internacional demana ara un pas endavant
Si Joseph Blatter (FIFA) i Michel Platini (UEFA) van veure el partit d'ahir des de casa seva devien pensar: «I jo ara com els dic, a aquests catalans, que no poden jugar un mundial i Corea del Nord sí?», doncs només per motius polítics, mai esportius, és clar. Ahir Catalunya, amb un onze inicial espectacular, en el qual només va faltar Cesc Fàbregas, va ser capaç de vèncer una selecció com l'argentina (campiona del món dos cops), a la qual li faltaven molts bons jugadors –començant per Messi–, però que no coneix la paraula amistós en cap cas. I és que el partit va ser tan entretingut, amb gols i espectacle, que ningú va recordar que Messi no hi era, ni que Maradona no s'havia pogut fer la foto amb Johan Cruyff fent una encaixada de mans.
El partit d'ahir és un magnífic vídeo de presentació per a qualsevol delegació catalana, encapçalada per Johan Cruyff, que vagi a entrevistar-se algun dia amb Blatter per convèncer-lo d'una cosa tan òbvia que cau pel seu propi pes. Encara que tots sabem que fins que a Espanya no canviïn segons quines mentalitats, serà molt complicat avançar més en el camí cap a l'oficialitat.
Canvi d'escenari.
Serà per l'efecte Cruyff o no, però segurament tardarem força temps a poder tornar a veure un equip de la qualitat del d'ahir, ja que si la federació vol sortir de la cotilla dels partits de Nadal i buscar altres dates –com es va fer en època de Jordi Roche i algun cop amb Jaume Roura–, la majoria dels jugadors catalans titulars ahir no podran tornar a venir perquè estaran concentrats amb la selecció estatal, de la qual en són el pal de paller. És per aquest motiu que des de la federació catalana es lamentava tant que el públic no hagués acabat de respondre com ells esperaven, perquè eren conscients que costarà molt tornar a repetir els ingredients d'aquest partit, inclòs un rival del nivell de l'Argentina. Tot i que potser des de la federació es lamentarà que el partit hagi acabat amb pèrdues, han de recordar que la gent no ha donat l'esquena a la selecció.
Montilla, escridassat.
El salt de la selecció
A.S
La festa prèvia que havia preparat la federació catalana va començar amb cert retard. Tot i que alguns dels actes previstos es van haver de cancel·lar, la nova idea va ser prou reeixida. Per començar, es van apagar els llums del Camp Nou i va començar a sonar la famosa música de la pel·lícula Gladiator mentre uns nens brandaven fluorescents de colors al centre del camp i una veu profunda des de la megafonia explicava el desig de Catalunya de ser un país normalitzat amb un to èpic que posava els pèls de punta. Tot seguit, van començar a sonar les famoses notes de clarinet de La presó del rei de França, i Joan Fortuny va saltar a la gespa amb una estelada penjada del coll, i després van aparèixer la resta de components de la Companyia Elèctrica Dharma. Posteriorment, la veu del Camp Nou, Manel Vich, va anomenar els jugadors de la selecció catalana d'un en un, i aquests anaven sortint a la gespa enfocats amb un focus potent i saludant el públic, que els rebia com es mereixen. Quan els jugadors catalans van tornar als vestidors, des de la megafonia es va recordar un jugador català molt estimat que va morir, per desgràcia, l'estiu passat, Daniel Jarque.
I a l'hora dels himnes nacionals (el de l'Argentina va sonar sencer durant gairebé tres minuts), Els segadors el va interpretar un cor format per set dones des de la gespa mateix.
Oleguer, estimat i ovacionat pel Camp Nou
El central de Sabadell, que no està passant una bona època a l'Ajax d'Amsterdam, en el qual gairebé no juga, va estar sobre la gespa els 90 minuts i va firmar una actuació fantàstica. El mateix Cruyff va afirmar a la fi del partit que el defensa havia estat «perfecte». Jugador compromès amb la selecció catalana com cap altre, Oleguer va notar l'escalf de l'afició, que en diversos moments va corejar el seu nom, tant quan va ser presentat, com quan va protagonitzar alguna acció defensiva de mèrit. Inicialment, el sabadellenc va formar parella de centrals amb Puyol, i més endavant va canviar de parella de ball, jugant al costat de Moisés Hurtado. Oleguer va renunciar a jugar un partit de copa amb l'Ajax per ser ahir a Barcelona.
