Carta als Reis

La faig cada any. És la carta als Reis. No desis­teixo. Sem­pre hi ha coses per dema­nar. Ja se sap que mai t'ho por­ten tot. Començo. Que els Reis por­tin temps a Pep Guar­di­ola per poder pas­se­jar. I algun amic, que diu que no en té. Que no li por­tin ni pis­sar­res, ni vídeos, ni infor­mes dels equips rivals. En té un armari ple. I la pro­posta de reno­vació que la hi dei­xin al balcó, en blanc. Ell ja hi posarà la data i el que vul­gui i quan vul­gui si és que vol i si té temps. De petit, de més petit, ell sem­pre havia dit que era molt impor­tant poder-se admi­nis­trar el temps un mateix. Ara amb un calen­dari atapeït com el que té i amb la feina que li genera això d'entre­nar el pri­mer equip del Barça li fal­ten hores. Té les hores mar­ca­des. No sé si li ani­ria bé un bon rellotge o algú que el fes fora de la ciu­tat espor­tiva i l'enviés sovint cap a casa i sense deu­res sota el braç. Ho deixo a la seva con­si­de­ració. M'atre­veixo a dema­nar el mateix pels qui tre­ba­llen amb ell, tècnics, recu­pe­ra­dors, fisi­o­te­ra­peu­tes, mas­sat­gis­tes, met­ges..., a tot el per­so­nal, vaja.

Demano que els senyors que fan els regla­ments tin­guin sen­tit comú. I els que els han d'apli­car, també. Això pot­ser és més com­pli­cat o igual que Guar­di­ola rebaixi la seva inten­si­tat en la feina. Jo ho provo. Que els àrbi­tres apreciïn que qui vul­nera les nor­mes de joc no sigui el bene­fi­ciat; que si fan can­vis en el temps afe­git, ho sumin i no ho res­tin; que si es xiu­len les fal­tes al mig del camp, les matei­xes fal­tes es xiu­lin dins l'àrea; que facin res­pec­tar la distància de les tan­ques defen­si­ves; que l'infrac­tor no retin­gui la pilota com si res; que dei­xin de pena­lit­zar els davan­ters per les matei­xes acci­ons que reben i que en canvi no san­ci­o­nen dins l'àrea; que els clubs no es quei­xin més dels hora­ris dels seus par­tits o que tor­nin els diners a les tele­vi­si­ons si és que els han rebut o no els han gas­tat de fa temps.

Demano que digueu als pares, mares, tie­tes, avis i avies, però espe­ci­al­ment als pares i mares, que si els seus fills fan esport, se suposa que els agrada a ells, que són els que ho prac­ti­quen. Que no cal aver­go­nyir les cri­a­tu­res amb espec­ta­cles lamen­ta­bles en poli­es­por­tius i camps de fut­bol i que la for­mació comença a casa. Que s'ha de saber gua­nyar i que s'ha de saber per­dre i que tot ple­gat va més enllà d'una sim­ple com­pe­tició. Si no ho podeu acon­se­guir tot, em con­formo amb el temps per a Guar­di­ola i espe­ci­al­ment l'adver­ti­ment a pares i mares. Si no, què farà Guar­di­ola quan li arri­bin aquests pares i mares al pri­mer equip amb la seva cri­a­tura? Segur que no firma.