Luis Enrique

Volia escriure sobre la labor del brau home cantàbric al capdavant del Barça Atlètic en un dia de mal resultat. No hi havia manera, tot i que, per sort, es produeix molt rarament. Però lligant-ho amb un fet positiu per al futbol i per al país, aquest cap de setmana tot encaixa. Un empat injust contra el Logroñés; han sortit a la llum els conflictes que hem d'afrontar per aconseguir la integració del immigrats més recents, els de l'època de la globalització, i uns 80 municipis de Catalunya han estat cridats pel dret a decidir. Fer un brindis al sol en termes legals per a molts sords i cecs a l'avinentesa, però un fet de solc profund que sembra les llavors per a un futur de país lliure dins una Europa democràtica. Satisfet encara de la participació pel dret a decidir, un 21% en aquesta tercera tongada malgrat tot els paràmetres en contra. Mitjans de comunicació més generals, ràdios i televisions que depenen dels governs català o espanyol, etc. El cert és que la llibertat i la democràcia avança. De mica en mica, si es vol, però és un procés que cada cop hom veu més irreversible, la violència militar de fa uns 300 anys i per derecho de conquista imposà lleis, perseguí la nostra cultura i la nostra llengua i la minoritzà fins ara. Avui, cap persona honesta i informada pot acceptar que sigui el determinant. En el segle XXI, qui pot negar el dret a un poble a escollir el seu futur? Luis Enrique que és foc com a persona, per caràcter i resistència és seny. Templa els seus jugadors, els educa, els mira amb un capteniment des de la banda que explica amb quatre gestos i els deixa actuar amb criteri personal. Luis Enrique, que és la penúltima baula de tot un procés que des de l'escola fins als màsters hom arriba a entendre per què el Barça és la universitat del futbol mundial. Ser transparent amb els objectius, veraç, donar llibertat d'actuació i anar sumant adhesions i seduint. Aquest és el present al futbol de formació i base blaugrana, aquest és el present al país.