Empatar des de l'Argentina

El país austral és curiós per als aficionats del Barça, molt majoritaris a l'Argentina. El divendres, el casal català de Bahía Blanca amb un grup d'àvies i avis originaris de molt llunyans ja en el temps de Catalunya, i un grup de gent més jove interessada per la nostra cultura i manera de ser, després d'haver parlat i tractat del dret i l'inrevés el futur de Catalunya a Europa, em van dir que l'Argentina seria campiona del món a Sud-àfrica si aplicaven el mètode del Barça, si jugaven com Guardiola feia jugar l'equip. El dissabte, a Buenos Aires, en un bar ple de gent i ambient de futbol, envoltat de seguidors entusiastes que miraven el partit retransmès en obert per TyC Sports, vaig viure un partit inoblidable. En marcar el Barça, concretament Messi, els dos gols, el crits de joia no es van reprimir. També en comparar el tracte que feien de l'encontre els comentaristes mexicans del canal de futbol llatinoamericà, «Don Andrés Iniesta», «Pedrito», «el cerebro Xavi» i de Puyol, malgrat l'autogol, afirmaven: «Uno de los mejores zagueros de un club único en el mundo. Hoy día el que mejor fútbol hace.» En veure la meva cara de decepció per l'empat em van dir: «¡No se preocupe, esta liga se la llevan ustedes. Son los que mejor juegan!» La pregunta que em feien era per què era tan diferent el Messi culer del Messi dirigit per Maradona. En dir-los que Maradona no entenia Messi ni el futbol més modern, vaig veure amb sorpresa que Maradona és un Déu del passat. Avui se'l critica menys a Catalunya i a Europa que a la mateixa Argentina. No s'accepta la pèssima imatge que dóna del seu país. En tots els aspectes. L'empat amb deu jugadors i tal com es va desenvolupar el partit em van fer el centre dels comentaris de la gent asseguda prop meu, finalment un aficionat de llunyana família emigrant italiana em va dir: «La gloria está para quien lucha y confía en los suyos, ustedes son catalanes, se saldrán con la suya.»