Cruyff per decret

a l'alça

Els invents del Pep. El seguidor s'empassa saliva per la por que li deuen suggerir els invents de Guardiola cada cop que es posa a fer una alineació. Sembla com si al cap tingués la Champions i la lliga la fes servir com a laboratori per als experiments, en què, si no surten, cap problema, perquè el torneig gran sembla que és l'europeu. Bé, seguint l'argument de Guardiola, la lliga és l'important i, a més, els experiments també funcionen.

El decret llei és un mecanisme que els governs utilitzen per donar via a una qüestió que es considera urgent, sense sotmetre's al procediment administratiu i democràtic del debat parlamentari. Dir que una cosa es fa per decret subratlla un fet escassament participatiu i assenyala el partit que l'ha impulsat com a poc disposat a debatre.

Una cosa semblant és el que ha passat a Can Barça amb el nomenament de Cruyff com a president d'honor. Laporta es pot recolzar, com a ell li agrada, en la junta i que la votació ha estat per majoria, però ell sap que aquestes coses no es fan així. No es fan ni tampoc s'han de promoure.

Laporta tenia una bona oportunitat per fer a la ciutadania un gest de bones maneres, ja que es troba a les portes d'entrar en la dimensió política, en la qual el control parlamentari, les formes i l'oposició, entre altres coses, formen part del joc. Laporta, en canvi, ha utilitzat sent president del Barça la pitjor de les eines d'un polític, que és tirar pel dret amb una mena de decret i nomenar Cruyff president d'honor.

Aquí Laporta, ja perdut en una nebulosa difícil d'interpretar, torna a confondre's davant el barcelonisme. Un president d'honor ha de ser un figura inqüestionable en una entitat. Ho és Cruyff? Que cadascú ho respongui. Per això, quina cosa millor hi ha que treballar-ho bé, fer feina de passadissos i de buscar complicitats en el barcelonisme, com es fa en la política i, després, fer el pas definitiu, no amb aquesta poca traça d'utilitzar el mecanisme «pels meus collons». Vist aquest últim tram de regnat, què seria del Barça amb un Laporta que hagués tingut un regnat de durada nuñista?

Dic que Laporta s'equivoca perquè aquest nomenament disposa de milers de simpaties, fins i tot la meva, però a Can Barça les coses s'han de fer d'una manera que, ja que mai una decisió no acabarà per agradar tothom, pretengui reunir el màxim de simpaties per tal que tot plegat no acabi sent un problema.

Només calia tornar a baixar a la Terra i picar a la porta de la gent blaugrana i explicar la sensacional idea de lliurar aquesta distinció a una persona tan important per als barcelonistes i que ha fet tant per al futbol. Bones paraules i millors gestos, el millor de Laporta en estat pur i la gent, la majoria, s'hi hagués afegit. Sens dubte.

Ara bé, si el que ha pretès ha estat incendiar el club, emmerdar el procés electoral i crear un merder a Sandro Rosell, qui s'haurà de pronunciar respecte a la qüestió sobre Cruyff, amb el consegüent risc de posar-se en contra molts cruyffistes, enhorabona, ha endevinat la tecla.

de baixada

Les grogues que es busquen. Sergio Ramos va ser mereixedor d'una groga per accions antiesportives, però l'àrbitre va considerar que no calia amonestar el madridista. Alguns companys seus també ho van intentar fins que, al final del partit, Ramos va perdre descaradament el temps per rebre una groga, per provocar la sanció. Home, si ja l'havia buscat abans, millor aplicar el reglament i no veure aquest vodevil, oi?