Esportistes i delinqüents

Cata­lu­nya viu una situ­ació anor­mal pel que fa als esports del motor. Des del poder s'ha impul­sat tota l'acti­vi­tat en pista tan­cada –que ja està bé–, s'ha mig tran­si­git amb les pro­ves de car­re­tera –els ral·lis, que històrica­ment han estat la font dels grans moments de glòria del motor català– i s'ha per­se­guit legis­la­ti­va­ment i poli­ci­al­ment qual­se­vol moda­li­tat que pugui ero­si­o­nar una alzina surera. La con­si­de­ració més suau que mereix als nos­tres gover­nants un pilot de trial o d'enduro és d'incívic. Per altres, un mal­fac­tor. Ni les victòries de Nani Roma, Marc Coma, Ivan Cer­van­tes, Adam Raga, Laia Sanz o Toni Bou han ser­vit perquè cap dels dos tri­par­tits hagi fet res més enllà de cons­ti­tuir comis­si­ons d'estudi. I tan espor­tis­tes d'elit són aquests com Dani Pedrosa, Jaume Alguer­su­ari, Toni Elias o Miquel Molina.

Per sort, el talent i la tos­su­de­ria dels nos­tres espor­tis­tes de moda­li­tats repu­di­a­des han pogut més que les coti­lles legals, però tot té un límit. Si aquesta gent no pot entre­nar-se, només pot aspi­rar a millo­rar durant les com­pe­ti­ci­ons. I això porta, inde­fec­ti­ble­ment, a la falta de com­pe­ti­ti­vi­tat i a la medi­o­cri­tat.

Diu­menge va començar el cam­pi­o­nat esta­tal de moto­ci­clisme i en la cate­go­ria cap a la qual tot­hom mira, els 125 cc, va gua­nyar un català de 14 anys, Àlex Rins, un català de 15 anys (Mave­rick Viñales) va ser ter­cer i un català de 13 anys, Àlex Márquez no va poder com­pe­tir perquè no tindrà els 14 anys d'edat mínima fins aquesta set­mana. Tot això, amb Pol Espar­garó i Marc Márquez manant en el mun­dial i amb dese­nes de pilots que omplen les gra­e­lles. El talent flu­eix si se l'ajuda, i a la pista raja que fa goig de veure, tant en motos com en mono­pla­ces. Però no sé veure qui pot pro­ta­go­nit­zar la con­tinuïtat gene­ra­ci­o­nal d'Ivan Cer­van­tes o Toni Bou i en els ral·lis hi ha els matei­xos pilots que fa deu anys. La con­tinuïtat, direc­ta­ment, s'ha estron­cat. Qui és el relleu natu­ral de Xevi Pons o Dani Solà? Els cam­pi­o­nats cata­lans i esta­tals estan plens de pilots vete­rans –alguns encara ràpids– que tenen prou poten­cial econòmic per pagar-s'ho tot. Aquí no hi ha aju­des ni patro­ci­na­dors, que fugen d'un esport que va que­dant com un reducte anònim de qua­tre eixe­le­brats que, al cap dels anys, s'aca­ben dedi­cant als cot­xes clàssics. Els tri­a­lers i endu­rers encara ho tenen pit­jor, perquè l'únic que es poden engan­xar a la moto no és una petita publi­ci­tat, sinó la multa del fores­tal de torn que els va enxam­par en un camí un metre més estret del que diu una nor­ma­tiva redac­tada des d'un des­patx –això sí, de color verd– que paga­rem entre tots men­tre se'ns botei­xen cada dia més.