El Protagonista /
Lionel Messi
La força d'un líder
No hi ha escenari que se li entravessi, a Messi. Ni cap repte, cap situació de tensió que alteri el seu rendiment. L'argentí viu una relació intima amb la pilota que li permet aparèixer, precisament, quan les circumstàncies que envolten l'equip són més delicades. Com si la pressió no fes per a ell. Ahir, el Barça sabia que tota la lliga i tota la temporada passaven pel partit del Pizjuán, sobretot després de l'eliminació de la Champions. Deu mesos de sacrifici i bon futbol, pendents de només 90 minuts. Però Messi només en va necessitar 5 per aplanar el camí; va rebre una passada de Maxwell, va girar sobre si mateix desequilibrant el seu marcador i va xutar creuat a l'esquerra de Palop. Només en la lliga, Leo ja havia fet 7 gols a Palop, però cap de tan important com el d'ahir. El pitjor que podia passar als blaugrana era anar avançant amb el marcador a zero i amb un resultat favorable del Madrid amenaçant-los el lideratge. Però Messi, com tantes altres vegades, va ser l'encarregat de donar a l'equip un principi de tranquil·litat. Amb el gol i amb un parell de passades que els companys no van saber aprofitar. Una tranquil·litat que els gols del Sevilla van comprometre durant uns minuts terriblement angoixants. Leo fins i tot hauria pogut ampliar el sarró de gols amb un parell de rematades claríssimes en què no el va acompanyar la sort. En la primera part va enviar alta una bona centrada d'Alves. En la segona, va xutar al cos de Palop, amb tot a favor. Errades poc habituals en l'argentí.
Com sol passar amb els jugadors que acumulen mèrits sense parar, cada pas endavant serveix per acostar-se a més d'un objectiu. El 0-1 del Pizjuán va donar mitja lliga al Barça, però també va eixamplar els registres d'un Messi que ja té gairebé assegurada la Bota d'Or d'aquesta temporada magnífica. Després d'haver estat coronat millor jugador del 2009 de manera pràcticament unànime, l'únic reconeixement que li quedava era aquest, el que premia el millor golejador europeu. Leo ja ha fet 32 gols en la lliga –els seus màxims perseguidors, Ronney, Drogba, Di Natale i Higuaín n'han fet 26 i ja tenen molt poc temps per augmentar aquest bagatge–, i encara li queda un últim partit, contra el Valladolid, per incrementar aquest registre. Amb dos gols més es tornaria a inscriure el seu nom en els llibre dels rècords, ja que igualaria els 34 gols que Ronaldo va marcar en la temporada 1996/97. Una quantitat de gols que acompanyen una llarga llista d'èxits i d'aparicions miraculoses.
Amb dos gols més, Messi igualaria els 34 gols de Ronaldo de la temporada 1996/97
La davantera de la casa es fa gran
Si l'afició hagués pogut escollir una manera de guanyar al Pizjuán, segurament hauria estat jugant, com ahir, amb vuit jugadors de la casa en l'onze titular. I amb tres d'ells formant el trio atacant. A Messi no se li pot discutir aquest lloc de privilegi. Però Pedro s'ha hagut de guanyar, a còpia de sacrifici i de revàlides constants, una plaça que en principi havia de ser per a Henry. I de la persistència de Bojan, no cal ni parlar-ne. Primer va haver de conviure amb la suplència amb Samuel Eto'o al davant. Després va haver de conformar-se a donar oxigen a Ibrahimovic. Però ahir Guardiola va donar la titularitat als tres nois del planter –com ja havia fet a Vila-real–, que van respondre amb tres gols d'or. Bojan ja ha marcat 8 gols en la lliga, tot i les poques oportunitats que Guardiola li ha concedit en el torneig de la regularitat, i Pedro ja n'ha fet 11. Gairebé 20 gols que han estat vitals en aquesta lliga. Tot indica que tots dos jugadors s'han guanyat la confiança de l'entrenador i que seran protagonistes contra el Valladolid.
