El Barça ja toca el títol

El Barça no va guanyar la lliga ahir a Sevilla, però pràcticament la van deixar sentenciada els jugadors de Pep Guardiola amb una gran i patida victòria al Sánchez Pizjuán. L'estadi on el Barcelona va perdre fa 24 anys una de les finals més importants de la seva vida contra l'Steaua de Bucarest va veure ahir com l'equip més fiable de la història del club no fallava i ho deixava tot a punt perquè el Camp Nou sigui un esclat de joia el cap de setmana vinent. Un triomf contra el Valladolid donaria per fi matemàticament el títol als de Guardiola i faria que la persecució endegada pel Real Madrid des que va caure al Bernabéu contra el Barça no hagi servit per a res.

Per guanyar la final de Sevilla, Guardiola va apostar pels mateixos homes que fa només una setmana havien guanyat la final de Vila-real. No s'ha de reservar a ningú en la fase final del curs, aquests partits s'han de jugar amb els onze millors futbolistes que tens, tot i que això signifiqui deixar Ibrahimovic, el fitxatge milionari de l'estiu, a la banqueta, i posar sobre el terreny de joc futbolistes amb algunes molèsties físiques com Xavi i Piqué. Una de les claus de la gran trajectòria d'aquest Barça és la unió que hi ha a la plantilla, que cuiden sobretot els jugadors del planter. I ahir a Sevilla, en la final de la lliga, van repetir vuit futbolistes de les categories inferiors, com havia passat a Vila-real. Un triomf d'un model que en res s'assembla al dels galàctics de Florentino Pérez, que és a una setmana d'acumular un altre fracàs tot i haver-se gastat 260 milions d'euros en fitxatges l'estiu passat. Un model que porta a l'ADN un estil de joc únic en el món i que ahir van tornar a mostrar a tothom els jugadors del Barça donant un cop de puny sobre la taula, fent una primera part magistral. Tenint la pilota en tot moment i buscant la porteria de Palop una vegada i una altra en un camp on l'afició local pressiona de valent i contra un equip que buscava mantenir la quarta plaça, que li permetria jugar la lliga de campions la temporada vinent.

El Barça depenia d'ell mateix per mantenir el lideratge de la lliga i des del primer minut va sortir a buscar una victòria que li permetés guanyar el campionat o deixar-lo al punt de caramel. Havien passat només cinc minuts quan Maxwell va poder connectar amb Messi, que amb l'esquerra i creuant la pilota va batre Palop. El Real Madrid esperava ser líder en algun moment de la jornada, però ni això li va permetre el Barcelona. El gol encara va donar més confiança als homes de Guardiola, que van dominar el partit fins a la recta final de manera insultant com només sap fer aquest equip, tenint la pilota, amb associacions en espais en curt, una manera de jugar de la qual són mestres Xavi, Messi, Pedro, Bojan, Sergio... tots jugadors que han mamat aquest estil de joc abans de debutar en el primer equip. I així van anar arribant les oportunitats favorables al Barcelona. Palop, amb una sortida, va evitar una rematada fàcil de Bojan i Pedro, que va tornar a exercir d'exemple durant tot el partit, atacant i defensant, construint i destruint, va tenir una doble oportunitat en el minut 22. Va ser la prèvia del segon gol del Barça, que va arribar sis minuts després. Xavi, que ahir va poder pensar amb molta comoditat, va demostrar que no hi ha cap altre migcampista al món com ell i amb una de les seves passades magistrals va habilitar Bojan perquè el de Linyola marqués. El jove del planter ha sabut esperar les seves oportunitats fins a aquesta part final de la temporada i amb el seus gols ha demostrat que és davanter per al Barça, després d'entendre que un golejador també pot jugar enganxat a la banda.

Calia veure com sortia el Sevilla en la segona part, però els locals, que ja havien estat colpejats en la primera per la lesió de Fazio, víctima d'un driblatge de Messi, es van quedar amb deu jugadors per l'expulsió de Konko per dues targetes grogues. Els andalusos abaixaven els braços i les oportunitats per sentenciar definitivament el partit començaven a arribar a la porteria de Palop, que es va convertir en el millor home del seu equip, en un malson per a Messi i Bojan, com ja ho va ser per tot el Barça en l'eliminatòria de copa que el Sevilla va guanyar als blaugrana. El Barcelona, però, arribava tant que el gol havia d'arribar. Va ser Pedro, rubricant una gran temporada, qui va batre Palop amb un gran xut des de la frontal de l'àrea. Tot estava clar quan Bojan perdonava el quart a porteria buida. Però quan el partit estava tranquil i sentenciat, una acció que passava a milers de quilòmetres de Sevilla li va canviar el signe. Marcava el Deportivo contra el Mallorca i les graderies del Pizjuán esclataven perquè el seu equip continuava en zona de lliga de campions. El gol a Riazor i un parell d'espifiades feien saltar pels aires el bon partit que estava fent el Barça, especialment el bon tramat defensiu que ha portat els de Guardiola a ser l'equip menys golejat de la lliga. Kanouté i Luis Fabiano van fer dos gols en tres minuts que van despertar el seu equip i també el Madrid, que va començar a fer gols al Bernabéu. Restaven vint minuts i calia aguantar com fos. El Barça es va dedicar a tenir la pilota i va demostrar que com gran equip que és també sap patir per guanyar tres punts que el fan arribar a l'última jornada com a líder i que deixen molta gent amb un pam de nas. A aficionats i professionals del Madrid i a molta altra gent que no desitja mai cap bé al Barça. El cap de setmana vinent, contra el Valladolid, tothom al Camp Nou per guanyar la lliga.