Bufetada al líder

Futbol ofensiu, accions espectaculars, emoció, gols i un final apoteòsic van ser els ingredients d’un combinat explosiu per als interessos del Madrid després que el València aconseguís els tres punts del duel del Bernabéu (2-3) a l’últim sospir. Els blancs van arribar a tenir avantatge (2-1) però els de Koeman van capgirar el marcador per a posar-li de nou un toc molt picant a la Lliga.
Després de les victòries davant Barça i Madrid el tècnic holandès recupera el crèdit perdut, mentre que els resultats tornen a posar el projecte esportiu dels blancs en dubte. El d’ahir va ser un d’aquests partits que es comptabilitzen amb els dits d’una mà en una temporada. Els aficionats no van tenir temps de respirar, van viure un partit vibrant, sense treva, una càrrega contínua de dos cossos de cavalleria que sabre en mà es maldaven a buscar sense pietat l’estocada al seu rival.

En realitat hi va haver molt poques fases del partit en les que va tenir presència el centre del camp. La pilota anava d’un àrea a una altra a velocitat de vertigen, i cada aproximació suposava una clara oportunitat de gol. El València va començar més fi el partit, aprofitant la velocitat de Villa i les jugades a pilota aturada, però transcorregut un quart d’hora el Madrid es va entonar i va començar el festival futbolístic. Després de nombroses ocasions de gol el València va aconseguir la primera diana en una combinació entre Silva i Villa que l’asturià va resoldre superant la sortida de Casillas. Però no va passar ni mig minut de la celebració perquè Raúl de cap igualava el marcador tot just treure de centre.

No va baixar ni de bon tros el ritme. Semblava un partit de tenis i tan sols va arribar la treva quan el col·legiat va assenyalar el descans. En la represa el Madrid a poc a poc va anar prenent el control, fins que al minut 56 Raúl aconseguia avançar el seu equip amb un xut a prop del pal esquerre d’Hildebrand. Semblava que el València pagaria el cansament de dijous. El Madrid dominava i arribava amb perill, però els de Koeman no es van rendir i els seus cops puntuals seguien duent el segell del gol. Fins que al minut 66 Silva va provocar un penal de Cannavaro que Villa va transformar.

Cop d’Arizmendi
El rugit del Bernabéu donava ales al Madrid, però la davantera blanca es va topar amb un mur inesperat, Hildebrand, que va protagonitzar quatre aturades antològiques quan la pilota anava de forma irremeiable camí de la xarxa. I va ser als instants finals quan va arribar el gran copper als blancs.

Arizmendi va sortir com una fletxa per la banda dreta i després de superar un rival va amagar el centre per enganyar Casillas i gairebé sense angle certificar una victòria èpica que serà recordada molts anys a València.